Page 8 -
P. 8

FABRA REVISAT

          La Premsa ens feia saber, fa ara unes setmanes, que             XURRA, il·lustres lingüistes de l ' I E C , no té res que
 uns cent-cinquanta eficients lingüistes assalariats de l'Ins-   veure amb "xurro aquesta pasta que tan bé va amb una
 titut d'Estudis Catalans han enllestit el Nou Diccionari de la  xacolata ben calenteta, sinó una varietat de bestiar oví:"vayan
 Llengua Catalana. El vell Diccionari de Pompeu Fabra ha         xurras por merinas". (Quina falta els fa a n'aquesta jovenalla
 sigut sàviament ampliat; no sé quantes mil entrades i no        una passada pels clàssics!).
 sabem encara si també sàviament espurgat.
                                                                          Ignorem també si Cabrejar ve de cabra -capra-, o de
         "Els gustos canvien, les dèries romanen", no recordo    cabra -pediculus pubis- Tant si és a causa de banyes com
 qui digué aquesta assenyada sentència. Més que gustos jo        si ho és de picor, hom té motius per estar-ne de cabregat.
dina preferències, modes", snobismes. Dèria es un eufe-
 misme per ceba que em sembla molt adient.                                Si ens han tret Gripós, quin qualificatiu donarem a qui
                                                                 pateixi aquesta malura invernal que tantes hores de treball
         Fabra, com tots sabem, era no tansols força ceballut,   fa perdre i que tanta gent va matar ara fa setanta-cinc anys'i*
era també enormament gal·licursi, i no volem amb això            Potser fluós de l'Anglès fiu. I ara, belles, encisadores
treure cap mèrit a la seva gegantina obra que va portar a        lectores meves, quan aneu a una boutique elegant a
terme sense l'ajuda de cent-cinquanta lingüistes. Amb tots       comprar-vos aquest deliciós adminíul, aquesta diminuta
els defectes que li vulguin trobar, la seva GRAMÀTICA és         peça d'indumentària que poc o molt -algunes prefereixen
de bon tros la més clara de que disposem. Ho és, al menys        que poc- cobreix, guarda com un tresor, aquesta deliciosa-
per els estudiants intel·ligents. Pera Fabra, els gal·licismes   ment delicada part de la vostra deliciosa antomia, per l'amor
amb que farcí el català eren enriquidors; els castellanismes     d'Afrodita, mare de tota bellesa! no se us ocorri mai de
eren contaminants. Pels minyons i minyones que han fet el        demanar unes Bragues. Teniu que dir "slip"o "knickers",
nou diccionari són enriquidors els anglicismes la majoria        que és anglès i queda molt bé. Calcetes és antiquat i per
d'ells innecessaris -sobretot si venen d'Amèrica; per a ells     Calces, a Tortosa i al Regne de València us donarien unes
el castellà és també contaminant.                                mitges.

         Anem, però, al gra. El nou Diccionari considera                 Però, Sursum Corda!, amics meus! El verb "PO-
catalanes, idònies (El Periódico de Catalunya diu "legales")     LLAR" és conservat amb ple dret al nous diccionari. Espe-
les paraules; Picnic, Ralli, Casset, Espot (no us confon-        rem que en les seves dues accepcions; Trepitjar raïms i...
gueu, no es tracta de la vila de la província de Lleida), Elit,  la que tots coneixeu.
Estrès, Gàngster, Tràiler i altres, sense prendre's la molès-
tia de recercar dintre el català els mots equivalents. Són               Els nostres lingüistes són, segur, concientsdel greu,
també declarades "legales", i ems sembla un encert; Radar,       paorós problema que la baixíssima natalitat -Lloret n'és
Sexisme, Calcetí, Anorac, Fotimer, Porro, Narcotràfic,           l'excepció- al nostre Principat significa, quin perill per a la
Benzinera, Electrodomèstic i altres de menor importància.        seva futura grandesa!

        S'han refusat; Formatejar (no sabem si ve de forma               O, potser, són uns "Catxondos"cultivats que han
0 de formatge) Novatada, Policial, Birlar, Barco, Trola,         llegit Baudelaire i han fet seus aquells versos bellíssioms;
Xurra, Braga, Gripós, Cabrejar, Empollar, Timador, Xiripa
Escarbar, Abonyegat, Alcaldable (qui, el Maragali o el                   "Et le ciel amoureux leur caressant l'échine,
Roca?), Arreglo, Càsting (llàstima, és un mot anglès) i                  exerçaient la santé de leur noble machine".
alguna altra. Una bona espurgada. Però, vegem una mique-
ta, que diria Fabra;                                                                                                    Sophas de LLORET

        "Pobre barquilla mía, entre penascos rota;               J. HEREU
        sin velas desvelada, y entre las olas sola!" I sense
marit, direm nosaltres, atès que BARCO, el seu masculí,           C/. Joaquim Lluhi  RENAULT
acaba de ser enviat al fons de la mar. Barco -qualsevol vas             i Ríssech
que sura, segons els tractats de construcció naval- és per
a nosaltres lloretencs un nom entranyable. Mai vaig sentir           Telf. 36 78 08
dir "vaixell" a cap Capità, Pilot, Nostramo o Mariner de la
marina catalana del vuitcents- i per "privilegi" de l'edat he    LLORET DE MAR
conegut uns quants supervivents d'aquella epopeia. Mun-
taner, fa ara set segles, ens parla de GaJees, Tarides, Naus,
Llenys, Barques. Es clar que Muntaner era un xarnego de
Peralada.

8 - LLORET GACETA - N" 613
   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12   13