Page 8 -
P. 8
FABRA REVISAT
La Premsa ens feia saber, fa ara unes setmanes, que XURRA, il·lustres lingüistes de l ' I E C , no té res que
uns cent-cinquanta eficients lingüistes assalariats de l'Ins- veure amb "xurro aquesta pasta que tan bé va amb una
titut d'Estudis Catalans han enllestit el Nou Diccionari de la xacolata ben calenteta, sinó una varietat de bestiar oví:"vayan
Llengua Catalana. El vell Diccionari de Pompeu Fabra ha xurras por merinas". (Quina falta els fa a n'aquesta jovenalla
sigut sàviament ampliat; no sé quantes mil entrades i no una passada pels clàssics!).
sabem encara si també sàviament espurgat.
Ignorem també si Cabrejar ve de cabra -capra-, o de
"Els gustos canvien, les dèries romanen", no recordo cabra -pediculus pubis- Tant si és a causa de banyes com
qui digué aquesta assenyada sentència. Més que gustos jo si ho és de picor, hom té motius per estar-ne de cabregat.
dina preferències, modes", snobismes. Dèria es un eufe-
misme per ceba que em sembla molt adient. Si ens han tret Gripós, quin qualificatiu donarem a qui
pateixi aquesta malura invernal que tantes hores de treball
Fabra, com tots sabem, era no tansols força ceballut, fa perdre i que tanta gent va matar ara fa setanta-cinc anys'i*
era també enormament gal·licursi, i no volem amb això Potser fluós de l'Anglès fiu. I ara, belles, encisadores
treure cap mèrit a la seva gegantina obra que va portar a lectores meves, quan aneu a una boutique elegant a
terme sense l'ajuda de cent-cinquanta lingüistes. Amb tots comprar-vos aquest deliciós adminíul, aquesta diminuta
els defectes que li vulguin trobar, la seva GRAMÀTICA és peça d'indumentària que poc o molt -algunes prefereixen
de bon tros la més clara de que disposem. Ho és, al menys que poc- cobreix, guarda com un tresor, aquesta deliciosa-
per els estudiants intel·ligents. Pera Fabra, els gal·licismes ment delicada part de la vostra deliciosa antomia, per l'amor
amb que farcí el català eren enriquidors; els castellanismes d'Afrodita, mare de tota bellesa! no se us ocorri mai de
eren contaminants. Pels minyons i minyones que han fet el demanar unes Bragues. Teniu que dir "slip"o "knickers",
nou diccionari són enriquidors els anglicismes la majoria que és anglès i queda molt bé. Calcetes és antiquat i per
d'ells innecessaris -sobretot si venen d'Amèrica; per a ells Calces, a Tortosa i al Regne de València us donarien unes
el castellà és també contaminant. mitges.
Anem, però, al gra. El nou Diccionari considera Però, Sursum Corda!, amics meus! El verb "PO-
catalanes, idònies (El Periódico de Catalunya diu "legales") LLAR" és conservat amb ple dret al nous diccionari. Espe-
les paraules; Picnic, Ralli, Casset, Espot (no us confon- rem que en les seves dues accepcions; Trepitjar raïms i...
gueu, no es tracta de la vila de la província de Lleida), Elit, la que tots coneixeu.
Estrès, Gàngster, Tràiler i altres, sense prendre's la molès-
tia de recercar dintre el català els mots equivalents. Són Els nostres lingüistes són, segur, concientsdel greu,
també declarades "legales", i ems sembla un encert; Radar, paorós problema que la baixíssima natalitat -Lloret n'és
Sexisme, Calcetí, Anorac, Fotimer, Porro, Narcotràfic, l'excepció- al nostre Principat significa, quin perill per a la
Benzinera, Electrodomèstic i altres de menor importància. seva futura grandesa!
S'han refusat; Formatejar (no sabem si ve de forma O, potser, són uns "Catxondos"cultivats que han
0 de formatge) Novatada, Policial, Birlar, Barco, Trola, llegit Baudelaire i han fet seus aquells versos bellíssioms;
Xurra, Braga, Gripós, Cabrejar, Empollar, Timador, Xiripa
Escarbar, Abonyegat, Alcaldable (qui, el Maragali o el "Et le ciel amoureux leur caressant l'échine,
Roca?), Arreglo, Càsting (llàstima, és un mot anglès) i exerçaient la santé de leur noble machine".
alguna altra. Una bona espurgada. Però, vegem una mique-
ta, que diria Fabra; Sophas de LLORET
"Pobre barquilla mía, entre penascos rota; J. HEREU
sin velas desvelada, y entre las olas sola!" I sense
marit, direm nosaltres, atès que BARCO, el seu masculí, C/. Joaquim Lluhi RENAULT
acaba de ser enviat al fons de la mar. Barco -qualsevol vas i Ríssech
que sura, segons els tractats de construcció naval- és per
a nosaltres lloretencs un nom entranyable. Mai vaig sentir Telf. 36 78 08
dir "vaixell" a cap Capità, Pilot, Nostramo o Mariner de la
marina catalana del vuitcents- i per "privilegi" de l'edat he LLORET DE MAR
conegut uns quants supervivents d'aquella epopeia. Mun-
taner, fa ara set segles, ens parla de GaJees, Tarides, Naus,
Llenys, Barques. Es clar que Muntaner era un xarnego de
Peralada.
8 - LLORET GACETA - N" 613