Page 5 -
P. 5
ble que el canonge Colom, ardiaca de la Francesc Colom, al 1451, ens va atiar el
Selva, que apareix a tots els capítols de desig de comprovar si el prevere pare d'en
la catedral de Girona durant l'any 1451, Joan Colom podia o no ser el canonge
era el mateix canonge Colom de Barce- Colom. Si més no, el llinatge era el ma-
lona. També sabem que, anys més tard, teix, i no hem trobat cap altre prevere amb
es trobava a Roma amb Calixt III, el pri- aquest cognom a la diòcesi de Girona en
mer papa Borja. Vet aquí, doncs, les raons aquella època en els estudis realitzats fins
de la seva absència de Barcelona. Aques- ara als arxius gironins.
ta descoberta s'hauria de complementar
amb un estudi detallat de la vida d'aquest Aquest importantíssim document de la
defensor de les llibertats de Catalunya. dispensa de Joan Colom ja ens va donar
una primera pista de la seva edat i de la
Un cop esgotats els pocs documents seva data de naixement de forma aproxi-
que ens podien donar llum sobre el ca- mada (1435-1440). El següent pas era
nonge Colom a Girona a l'arxiu de la buscar el document de la seva tonsura,
Catedral, vàrem continuar les recerques ja que solia ser el document que més
a l'arxiu de "provincial" i a l'arxiu diocesà dades podia donar sobre el lloc de naixe-
del seminari de Girona. Va ser en aquest ment i la família de l'adolescent que en-
darrer arxiu on, tot buscant documents tra dins la família de l'Església.
que ens parlessin del canonge Colom,
vàrem trobar-ne un que ens parlava d'un El document més important per poder
Joan Colom! La sorpresa fou molt agra- bastir la nostra hipòtesi de la catalanitat
dable ja que, com hem dit abans, els co- de Colom es troba en el detallat registre
lombistes catalans busquem un Joan d'ordenacions de l'arxiu diocesà de Giro-
Colom pel nostre retrat robot de Colom. na. Aquest històric document, que es
manté en un perfecta estat de conserva-
Encara que només hagués estat una ció, ens assabenta de totes les ordena-
petita referència sobre un Joan Colom, cions de la diòcesi de Girona, tant per als
hauríem estat contents. Però el fet és que ordes majors com per als menors.
el document que ens parlava d'aquest
Joan Colom era del màxim interès, en Fa exactament 540 anys, el juny de
tractar-se d'una dispensa del cardenal 1451, que un adolescent anomenat Joan
Penitencier de Roma per tal que el cler- Colom va rebre la tonsura en el palau
gue Joan Colom pogués ser promogut als episcopal de Girona. La importància
ordes eclesiàstics i rebre beneficis, mal- cabdal d'aquest document fa que consi-
grat el seu defecte de naixement, en ser derem imprescindible presentar a conti-
fill de prevere. El document de la dispen- nuació la transcripció llatina del text ma-
sa feta a Roma porta data del "3 de se- nuscrit. Ens trobem davant un allau d'in-
tembre del primer any del pontificat de formació que passem a analitzar:
Calixt 111 (1455)", i la transcripció i dispen-
sa del bisbe de Girona, Bernat de Pau, - Data de la cerimònia de tonsura. El
és del 16 de març de 1456. El fet d'haver registre d'ordenacions de la diòcesi de
trobat a Girona la presència del canonge Girona segueix en ordre cronològic, i per
tant ens trobem dins l'any 1451, ja que
ryjYx»»*^ mcM<ni
i>
Versió en llengua catalana:
Igualment, en el dia esmentat de 19 de juny de l'any etbans indicat [1451], el reverend en Críst, Pare i Senyor, Bernat, bisbe
de la ciutat de Girona, en la cambra de parament major del seu palau episcopal, personalment procedint, va tonsurar un
escolar inscrit [com]:
Joan Colom, oriünd de la ciutat de Gprona] (ratllat damunt 'ciutat de G') diòcesi de Girona, dispensat totalment del seu defecte
de naixement que pateix perquè va ser engendrat de prevere i de soltera.
Testimonis: HorKyable Joan Margarít, militar, domiciliat en la parròquia de Sant Gregori, i el distingit Antoni Cavalleria,
prevere, i Gaspar Rovirola, escriptor, presents a Girona.
N» 554 - 555 - LLORET GACETTA - 5

