Page 23 -

EL CAMIÓ DE LES DONES
He explicat alguna vegada en quines circunstàncies em
trobava a la Bretanya a finals de setembre de 1939, tot just
començada la segona guerra mundial. Jo procedia dels camps de
concentració d'AIgória; havia estat a Paris i a la Normandia. Un
anunci al diari em va permetre de trobar un empleu de xofer a una
lleteria de l'Hermitage, situada a onze quilometres de Rennes, la
capital històrica de la Bretanya.
La meva feina consistia en anar, amb una camioneta, a les
masies, a recollir la llet de les vaques, que la fàbrique transforma-
va en mantega. El producte restant sofria algunes modificacions;
alguna cosa servia per fabricar formatge; la resta, anava en part,
barrejat amb farina de peix, a engreixar els porcs que es criaven
a la lletena, (n'hi havia més de 500) el que quedava ho tornàvem
als pagesos i s'en servien per criar vedells o per engreixar porcs.
A la fàbrica no es perdia ; les deixalles orgàniques dels
porcs, l'anomenat "purin", servia per regar els prats on creixia
l'herba, que una vegada segada era enmagatzemada i servia a
l'hivern com alimentació del bestiar. Quan anàvem a les masies
també recolliem ous que la lleteria posava en conserva, amb aigua
i calç, a baixa temperatura. Es venien en els períodes que la
producció d'ous per les gallines baixava i es podien vendre amb
més benefici.
La jornada de treball era molt llarga. De bon matí sortia
ambelcamióaferelrecorregut, una trentena de masies. Després
de dinar, participava en els treballs agrícoles, carregant o desca-
rregant vagons, 0 magatzemant mercaderies. El meu salari mensual
era molt curt: em pagaven 800 francs per mes i en pagava 600 de
dispesa; amb el que quedava tenia de comprar el diari, el tabac i
els segells de correu. El jornal no donava per més.
Durant aquell període França i la Gran Bretanya estaven en
guerra contra l'Alemanya hitleriana, en realitat, ara la "idole de
guerre" (la curiosa guerra) que consistia a espiar-se a les fronte-
res sense que els fusells disparessin. A l'Hermitage hi havia un
dipòsit de la Intendència militar britànica, algun temps després va
^arrivar una unitat d'infanteria també anglesa.
L'empresa de la lleteria havia demanat als britànics que
s'ens deixésin recollir les deixalles del menjar que els militars no
consumien.
A mi em tocava d'anar-hi sovint i contemplava els soldats
quan feien la instrucció. El més còmic era el ceremonial que
empleaven a l'hora de rellevar la guardià. Em semblaven autòma-
tes, com maniquís articulats.
El 10 de maig de 1940, Hitler va ordenar a les seves tropes
de posar-se en moviment per iniciar la ofensiva. La guerra
"llampec" va permetre ocupar erapidament Holanda, Bèlgica i una
gran part de França. La línia Maginot, fortificada que semblava
molt segura als francesos, no va servir de res; l'atac per l'Oest,
via Bèlgica, lafei inútil.
A l'Hermitage, camí de pas cap a la Bretanya interior, van
començar a arrivar-hi refugiats que fugien de la invasió hitleriana,
procedents dels Païssos Baixos, Flandes, Valònia i del Nord de
França. Venien en camions, en cob<es de turisme i en cotxes de
cavalls i fins i tot en bicicleta. L'espectacle per mi no era cap
sorpresa: havia vist arrivar a casa nostra els evacuats de Màlaga
i sàvia el que havia passat amb els refugiats que, procedents de
Catalunya, havien entrat a França el gener i febrer de 1939.
Vam perdre de vista a les tropes britàniques que estaven
en guarnició a l'Hermitage; segurament que anirien vers Dunker-
que, 0 els anglesos tractaven, desesperadament, de rompre
l'encerclament. De les tropes franceses que estaven en derrota,
els pagesos que visitava, em deia que hi havia molts fugitius pels
boscos de Coètquidam, on hi havia un gran campament i que s'hi
trobaven fusells abandonats.
A la lleteria el directo i va reunir-nos i ens va proposar
d'evacuar el material de la fàbrica. Era massa tard i endemés no
era possible traslladar les calderes i altres màquines pesades.
La gent estave neguitosa i es demanava el què passaria
amb l'arribada dels alemanys. Hi havia odis seculars latents:
francesos i alemanys havien combatut, els uns contra els altres,
en el curs de varies guerres. El nerviosisme era més patent entre
les dones i les noies joves, guerra i violacions semblen anar
lligades.
A l'últim moment es va decidir que aquelles dones passa-
rien la primera nit a mig de bosc. El conductor designat pel
transport era fàcil de designar, era "el foraster", jo mateix.
No va passar res aquella nit, una nit que anunciava l'estiu
i en la qual era agradable dormir a l'aire lliure. Ja no hi hagué més
convois nocturns.
Al poble sí que havien passat coses i més concretament als
dipòsits de la Intendència britànica que hi havia a la lleteria havien
buidat. Gent del poble i dels pobles voltants, informats per algun
misteriós "radio macuto", s'ho havien emportat tot, per carreta-
des completes.
Als magatzems hi havia de tot, fines begudes alcohòliques,
tabac, xocolata, conserves, teixits civils i fins i tot mobles. Era una
mena d'acció patriòtica i vindicativa. Deien: "Abans que s'ho
emportin els "boches" (els alemanys) val més que ho tinguem
nosaltres". A tothom li semblava lògic. Com a curiositat diré que
el sol veí del poble, que no va beneficiar d'aquella "repartidora",
fou la persona que havia anat amb el camió de les dones amb la
misió de protegir-les dels excesos de les tropes invasores.
Dos dies després van arribar els alemanys. En "descober-
ta" vingué un cotxe Volkswagen amb un oficial i tres soldats.
L'oficial parlava en francès; elogiava al mariscal Petain, que havia
capitulat i maleïa als comunistes i francmaçons, culpables, deia,
de totes les desgràcies de la França.
Unes hores més tard van arribar les tropes d'ocupació.
Van invadir els bars pagaven amb marks d'ocupació, que ningú
acceptava. El seu següent objectiu era la lleteria; es van apoderar
d'unes quantes tones de mantega, de cinc milions d'ous que
estaven els frigorífics i s'en van endur els camions de la lleteria
que eren la nostra eina de treball.
La resposta, muda, de la gent era de preveure: Són uns
lladregots! Era l'inici d'una hostilitat, que s'aniria ampliant en
protesta i que pels més decidits es transformaria en resistència.
Fins el juny de 1944 el territori no quedaria lliure d'alemanys.
Germinal ROS
BILLAR AMERICANO
Se Vende
LLAR DE JUBILATS - Tardes, de 5a 7 h.
N= 554 - 555 - LLORET GACETA - 23