Page 9 -

LA COSTA BRAVA VISTA DES DE LA MAR

(Continuació)

La platja de Sant Pol contemplada des de bord '-r -4*Í%M
semblava una pincellada de color de rosa. Es veia com-
pletament deserta. El racó de llevant sorral i roquisser Tossa. Vila vella. Primeries de segle.
estaven imargits en una gran raconada d'ombres. Enmig
dels pins si perfilaven els primers xalets de l'urbanitza- no eren bons gourmets per saborejar peix fregit. Sembla-
ció de S'agaró. Aquí lacosta canvia de color. Es baixa i ven dos llepafils. Amb un parell de rogers en tingueren
suau. Pren tonalitats grisoses. Un rocam d'aparença dura pru. -Salvador i jo feren una bona feina al plat. No en
tònica que no deixàrem fins a Sant Antoni de Calonge. deixarem n 'hi un per les gavines que ens seguiren crus-
pint-se les deixalles que llençàvem a l'aigua.
Ados quarts de vuit passàvem davant la platja de Sa
Conca. Un sorral net amarrat per dos tascons de rocam Després ens preparà uns cafès a l'espaterrellada,
baix, i a redorç d'una frondosa pineda. No s'hi veia nin- amb unes gotes d'anís, conyac o rom, a gust de cadascú.
gú. Donava la sensació de contemplar-nos una estampa
polinèsica. Navegàvem davant el Comptat de Sant Jordi. Un
tram de rocater baix, on s'hi descobrien una sucessió de
A llevant, al fons, apareixia el llarg platjar de Platja platgetes i cales. S'acabà a Torre Valentina, l'extrem de
d'Aro. La primera vegada que vaig anar a Palamós, per ponent de la Platja de Sant A ntoni de Calonge.
carretera, devia ser a les darreries dels anys quaranta. A-
rran d'aquest llarg sorral hi havia l'hostal de "Can Japet" Les construccions de Sant Antoni pareixen seguir
i no gaire mes d'una dotzena de cases escampades, te- la mateixa tònica de Platja d'Aro. Edificacions modernes
rres de conrreu i un parell de masies. Actualment forma amb altures respectables.
un conglomerat d'edificacions monstruoses. Amb qües-
tió de pocs anys hi han aflorat com els bolets d'una ma- Fins a Palamós teniem una bona estona de navegar.
nera desenfrenada. Desfiguren totalment el paisatge suau La badia es llarga. El punt de mitja lluna del platjar mor
que els rodeja. Els gratacels s'asenten a tota la vorera del a l'esperó del port. Les aigües encalmades el retallaven
platjar. amb un silenci, perfumat d'olors de mar EI sorral parei-
xia una cinta daurada estirada als peus del caseriu.
Després de deixar per la popa l'armonia i el bon
gust de S'Agaró ens contemplàvem aquesta babel de Passàvem una mica foranells. A mus de mitja milla
construccions modernes esgarrapant el cel. Tot passant de l'areny. La costa baixa anava passant davant dels nos-
ens ho miràvem amb un punt de badoqueria. tres ulls, amb prou temps per apreciar el tirat de les pri-
meres cases resseguint la vorera del llarg arenal.
Jordi anava fumant un cigar. No se si estava encan-
tat amb el fum del tabac suspès a l'aire inmòvil, o amb A l'afàs del port ens creuarem amb una teranyuna.
estat de meditació al que tenia davant dels ulls. Mes enfora s'en veien un parell mes. Se n 'albiràvem d'al-
tres com caps d'agulla posats sobre la mar.
-Jordi -jo que l'hi vaig fer. -Que ets superticiós.
-El turisme noi, el turisme. -A Lloret ens varen Joan SALA LLOVERAS (Continuarà)
encolomar una d'aquestes baluernes. Aquí' s'hi aixe-
quen una al costat de l'altre.

-No es pas això el que te preguntava.
Amb sa remor d'aquest cony de motor no se sent
res.

- Te deia si ets superticiós. -Hem sortit amb dia
tretze.

'No me vinguis amb aquestes punyetes.-Tot això
son vuit i nous i cartes que no lliguen. —A mes avui en
tenim dotze.-Saps que vaig afer? -Doncs a preparar es
fogó.

Es posà a netejar uns quants rogers i busucs que
pescarem els dia abans amb els tresmalls. Quan la paella
donà senyals de vida l'aire s'enbevia de fleres d'oli bu-
llent. A poc a poc, el fogó assentat al mig de la coberta
ens portava perfums amb gust de peix fregit.

-Saps que vaig a fer -feu Sagaró. -Fa estona que
ho tinc ficat a n 'es cap . —Calaré ses fluixes.

-Sa barca fa molt de camí' per aquest ormeig. Serà
difícil clavar un peix. Si l'emboca una serviola es un ani-
mal de molta abrivada. Te s'emportarà s'ormeig.

Jordi cuiner de bord ens va servir un plat curull de
peix, acompanyat d'una amanida de ceba, tomàquet i
enciam, i el porró curull d'un vi fresquissim, sortit de la
nevera que portàvem a bord.

Esmorzarem tots quatre a popa sota un sol que co-
mençava escalfar. Vaig veure que n'hi Sagaró n'hi Jordi

N* 504-LLORET GACETA-9 ~