Page 5 -

La ruta de Ruyra

ESTEVE EABREGASI BARRI CONCEP PER A BLANES UNA
MONUMENTAL "RUTA DERVYRA"COM
A HOMENATGE PERMANENT AL MESTRE

Joaquim Ruyra i Oms, mestre preclar de la prosa catalana, va morir a
Barcelona el / 5 de maig de 1939. Dintre de ran\ present, doncs, n'hem de
commemorar el cinqunntenari amb solemnitat, sobretot si recordem que les
circumstàncies polítiques d'aquella època iw van permetre tributar al nostre
narrador et comiat oficial i popular que mereixia.

En relació a aquest fet, Esteve Eàbregas i Barri va publicar a la revista
ATEXEi'. que edita r"Ateneu Barcelonès", corresponent al 3er. trimestre de
1988. l'article titulat "LA RI TA DE R L YRA " que ens és grat de reproduir
a continuació.

La idea ha estat ben acollida a Blanes i n diferents cercles literaris
catalans.

Amb motiu d'aquest cinquantenari, Estx'e Fàbregas, a més , està

escrivint un guió per a un ballet neoclàssic català, inspirat en la novel.leta de

Ruyra "En Garet a l'Enramada", peça que. igualment que el gran ballet

"Filla del Sol (origen poemàtic de l'Esmaragdíi)", que patrocina la Casa de

Espana de Cartagena de Indias (Colòmbia), original de E'àhregas i Fondevila,

Joaquim Ruyra i Oms, insigne narrador català, nascut a no podrà .ser estrenat com caldria a Catalunya, perquè el nostre pais no té, ni
Girona va morir a Barceiona el 15 de maig de 1939 i reposa en sembla que l'interessi, una companyia de Ballet Nacional.

pau a Blanes, la vila marinera on va inspirar les seves obres

cabdals i on -deia ell mateix- va viure reclòs des dels vint-i-un Veiem en Garet ^ l'enramada de l'Auguer, aquell minyó

anys als quaranta. encongit "perquè ses noes li fan por". S'ha migrat contemplant
A Blanes era conegut, de jove, per "en Qulmet Creus" o "el la mossa que estima en silenci com saltava i ballava tota la nit
amb altres xicots. Tots li demanaven el clavell que portava al pit
noi de can Creus", perquè aquest era el nom de la seva casa i a tots els contestava: "Oh, ca ? aquest clavell el gordo per as
pairal per part de mare, i a Blanes, al llarg de la seva vida, va meu estimat!" Per a qui serà? Acabades les balles, la formosa
gaudir de l'afecte de tothom i rebé els més sentits homenatges. Cinta s'acostà al pescador tímít, li posà el clavell a les mans i li
Amb el parlar salat de Blanes, els paisatges, la gent i els diu "amb una veu tremolosa i baixeta com un suspir: L'hai
costums que hi va conèixer, el Mestre va enriquir la prosa gordat per tu, Garet: el vós?".
catalana i feu a la vila de "les coses benignes" un dels llegats
Els personatges de Ruyra que anaven dient, no esclouen
literaris més importants de la nostra terra. pas d'altres, si algú lector s'estima més recordar, emplaçat un
L'any que ve, 1989, es complirà el 50 aniversari de la mort xicot fora vila, en Xaneta, aquell burdegàs que s'enduia els
companys a atrapar ocells, de matinada, o la temible xucladora,
de Joaquim Ruyra i no dubtem que el món de les lletres rabejant-se a l'aigua, o en Temme, "nu sobre una roca marina
vernacles el voldrà commemorar dignament.

Més inclinats en aquestes avinenteses a tot allò que
perdura que no pas al foc d'encenalls que passa, pensem si, talment una escultura tallada de la mateixa roca", tal com el va
sense perjudici de qualsevol acte acadèmic o manifestació veure Ruyra com una premolició, oh pot proposar i li'n serem
popular, potser seria escaient planejar una possible "Ruta de grats.
Qui sap si el més representatiu seria l'avi Saura, el patró
Ruyra" a Blanes, vila que, per la seva íntima vinculació amb el
de Sa "Santa Rita". Amb barbarella, fumant amb pipa i mirant
Mestre i la seva obra, diriem que li correspon centrar fixament la forària, vindria a ser la memòria constant que
l'homenatge. mereixen els nostres homes de mar.

Sí parlem de la "Ruta del Romànic", de la "Ruta dels Tal volta amb set escultures n'hi hauria prou . Un llibret
monestirs del Cister", si Tossa de Mar ha iniciat amb plafons amb la fotografia i una breu descripció de cadascuna, en
de rajola catalana un "Itinerari Líric" d'homenatge permanent
als Cantors de la Vila, Blanes, amb les figures cabdals de l'obra diferents llenguatges, sobre un plànol de Blanes, guiaria els
ruyriana, podria ordenar una via, vívida i original, a major glòria visitants en llur romiatge artístíco-literari d'homenatge
perpertu a l'eximí narrador. En veritat, no sabem de cap mes
del nostre narrador.
Al passeig de la Maestrança, ja la figura del Pare Sadurní poble ni de cap mes autor que el tinguin.
No som sommiadors i sabem que dur a terme aquest
dels Ocells, sota la seva gloriola de moixonets, és símbol de la projecte exigeix art i moneda. L'artista o artistes idonis hi són, i
benignitat franciscana de la contrada, triomfant dels qui se'n a prop nostre. I, possiblement, els mitjans econòmics també.
malfiaven. Hem consultat, sense cap compromís, a un dels millors
escultors catalans de la tendència figurativa, quan, més o
Ara, al cap de molts anys, bé podríem col.locar la figura de
Jacobé a sa Palomera, "immòbil sobre una roca emporprada de
vermellenca tinyassa. Allà baix, damunt d'aquell túmul voltat menys, podria costar cada escultura, fosa en bronze, d'una
grandària adient al medi natural on va destinada. L'import, tan
de les aigües marines ...", tal com la va descriure el Mestre.
No res d'un monument de ciutat, voltat de vehicle i de gent mateix, no és pas per grabar sensiblement un municipi pròsper
atrafegada que van a la seva. Només la imatge de Jacobé, de vint-i-tres mil habitants.
Tampoc no caldria realitzar la "Ruta" en un sol any, ni
morta, els peus ficats a l'aigua, mentre "els crancs se li enfilen
ja sense por per les faldilles...". En un marc natural, accessible excloure la possibilitat d'una suscripició popular o que, vista la
al públic, des d'on , el seu valor plàstic i el seu interès literari, significació de l'obre, algun ens públic o gran empresa
poguessin acomplir alhora llur alta finalitat cultural i d'atracció industrial o mercantil, com ara, el nostre país, comencem de fer
"a l'americana", es complaguessin a ser presents a la
turística.
La ruta ens podria dur tot seguit a La Fineta, protagonista fínançació.
Abaixant molt el vol, oferim, mentrestant, la nostra
d'un tema d'una profunditat excepcional en la literatura
catalana i a nivell de la universal. M'afiguro l'escultura modesta participació al cinquantè aniverari que s'acosta, amb
d'aquella noia pescadora, de setze anys, que una matinada un guió inspirat en la noveleta de' Ruyra "En Garet de
lluminosa, en una cala solitària, fou presa d'un rústic: i'Home l'Enrremada", per un ballet clàsic, aquest gènere tampoc
del bosc. La veig sola, "a l'hora dels crepuscles", al portal de amparat a Catalunya com afalagat per les nacions modernes,
casa seva, quan -ja lluny l'intrús que va fugir i no ha tornat més com l'instrument més complert per difondre, dintre i fora del
a la contrada- la noia, que ha esdevingut malaltissa, pensa en pais, les seves arts i la seva personalitat.

ell "amb esborronament i ... és estrany! ... amb una certa mena

de compassió i enyorança". Per ESTEVE FÀBREGAS I BARRI

< N. 485 - LLORET GACETA • 5p