Page 15 -

OPINION

CONÈIXER FENALS Els darrers anys. Penals s'ha omplert de volum de formigó,

de totxos, de tota mena de matèries necessàries a la construcció.

• Entre els anys quaranta i cunquanta vivia, amb la meva fa- Sortosament, i ho dic amb- moltes reserves, els carrers tra-

mília, al districte 19 de Paris; un districte immens, on residien çats són més amples, i en general, les construccions són de quali-
gran nombre d immigrants italians, àrabs i espanyols. Els meus tat, a diferència del casc antic de la Vila, on hi ha carrers que gai-

fills anaven a l'escola primària i em deien que hi fiavia nens de la rebé no veuen el sol.

seva escola que no havien vist mai el riu Sena;m'estranyava, per- Quanta gent viu a Penals a l'estiu? Diuen que 50.000;pot-
què de la porta de la Villette al Pont Neuf que està damunt del ser més. Potser ni l'Ajuntament ho sap; caldria sumar els contrac-
riu, hi ha b(na desena d'estacions de metro i per fer el trajecte es 'tes del servei d'aigua i subministrament de la llum, comptar les
necessita menys de mitja hora. La meva quitxalla s'estranyava, tones de brossa que es "produeixen". Potser així ens apropa-
perquè estaven acostumats que els dies de festa anéssim a passe- ríem a la realitat.
jar vora el riu, per algun parc o museu.
I les nits de Penals? Es que l'Avinguda d'Amèrica esdevin-

Els meus fills tenien raó; els pares dels altres nens es con- drà "sucursal" de l'avinguda Just Marles? Els projectes de nous

formaven amb viure en el seu petit món, sense afany d'anar més hotels; la realització de noves urbanitzacions, potser converti-

enllà i de saber més coses. ran Penals en una nova urbe, que es "tocarà" amb el casc antic.

A Lloret mateix, jo havia conegut gent del meu temps que Anem vers un nou "monstre"urbà?.

no havia estat mai a Barcelona i en el decurs d'una excursió que Ja està bé que hi hagi una Associació de Veihs a Penals,
van fer els jubilats a la Catedral de Girona i al museu, més del no- que vetlli perquè la platja, com les altres platges, sigui protegi-
ranta per cent no coneixia la Catedral i quasi la totalitat no havia da i no es converteixi en una llauna de sardines, o pitjor, d'aren-
visitat mai el museu. gades, i perquè la convivència humana sigui possible. Convé que

Conec un lloretenc que em va dir que sols havia visitat Pe- hi sigui, perquè lluiti per equipaments socials; perquè de dia i
nals una vegada en la seva vida. Podria dir-se'n una curiosa mane- de nit la gent de Penals, com la resta de gent de Lloret, pugui
ra de manca de curiositat. viure sense escàndols ni traumes , sense l'exhibició del vici.

Jo he furgat a la meva memòria i he procurat recordar la Germinal ROS
primera vegada que vaig anar a Penals: era molt petit i va ésser
amb la meva escola. Després hi he passat moltes vegades; és una

història molt llarga. El meu pare havia estat l'intermediari en la

compra d'unes finques que havia efectuat el doctor Raúl Rovi- POSAR NOMS ES UN ART
ralta, al paratge de Sa Boadella. Eren unes vinyes abandonades;

el conjunt dels terrenys comprats, amb el temps, arribava a la

Platja de Penals, i a l'altre extrem tenia vistes a Santa Cristina, 9 Fa unes setmanes APAC proposava donar determinats noms
però no era tan gran aleshores; possiblement era vers 1920. Des- a alguns carrers d'aquesta vila de Lloret.
prés calgué fer els rudiments d'urbanització i el doctor Roviral-
ta va encomanar al meu pare de llogar una "colla" que s'encarre- Pa un anys el tàndem Domènech - Ros amb la valuosa
gués de remoure terres, obrir camins, fer pous, plantar arbres. col·laboració d'Esteve Fàbregas va portar a terme un bateig ma-
ssiu de vies urbanes talment com es fa ara a l'Església. Es donaren

Jo havia d'ajudar al meu pare, cada vegada amb menys vi- noms d'artistes, científics, escriptors, peixos, flors, oficis als nous

sió, i era una mena de "listero". Després es va realitzar el pro- carrers. Fou una obra ben feta. una obra que, si Lloret existeix

jecte de jardins de Nicolau Maria Rubió Tudurí, el qual havia di- dintre mil anys, ningú sentirà la necessitat de destruir. Ben al con-

ssenyat els jardins de Montjuïc, per l'Exposició de 1929 a Barce- trari.

lona Jo he vist com els jardins prenien forma; com es feien es- Sóc per convicció i experiència enemic de donar noms de
cales, terraplens, conductes d'aigua; com plantaven arbres i ar- polítics als carrers de les nostres vies. Ahir teníem una democràcia
bustes, el nom botànic dels quals aprenia. orgànica; avui, una democràcia a seques; demà, podem tenir una

Per anar a la Boadella hi havia el camínormal: era el ca- democràcia avançada —m'he preguntat moltes vegades qué és el

mí de Santa Cristina (a aquella època tots els desplaçaments que això significa—; demà-passat podreu gaudir d'una democràcia

es feien a peu); però jo em complicava les coses. Aleshores popular tipus Cuba. A cada canvi de règim, un canvi de nom. Es

viviem al carrer dels Amics (ara Conill i Sala) al costat de que no tenim compassió d'aquests pobres carters?

"Ca'n Nito" i davant de "Ca'n Xaine". Jo anava Vila avall, per Com que, però no m'agrada portar la contrària a ningú a-
Sant Romà, Santa Cristina, pujava per les tres Creus, baixava cepto les suggerències de posar noms de polítics a uns nous ca-
cap a Ca'n Coll d'Horta, per davant de la torre Mercader (ara rrers. Pregunto però: es que Don Francesc Cambó Batlle no '^ra
Rigat) i seguia per camins i corriols, atravessant la Vinya d'en un polític català, eminent i patriota? Per què no s'inclou a la llista
Serrahima i arribava a la propietat que encara es deia la Boade- proposada?
lla i que a la mort de la primera esposa del doctor, Clotilde Ro-
camora, va esdevenir "Santa Clotilde". Aprovo sens condicions la proposta de posar el nom de Jo-
sep Pla a una nova biblioteca. Amb això demostra tenir més sen-
Jo me'n vaig anar de Lloret i ja no vaig tornar més a aque- deri que l'Omnium i la cultureta de Barcelona que varen sempre
lla finca. Per Penals no vaig tornar a estar-hi fins el 1958, quan negar el pà i la sal al escriptor empordanès, el més gran prosista en
vaig tornar des de la meva residència obligada a l'estranger. llengua catalana des de Joanet Martorell ençà.

A la platja, sols hi havia el "xiringuito" d'en Planiol; havien En quant al futur Institut de Segona Ensenyança, discreoo
fet l'edifici "Richmond" i ja hi havia el Rigat, molt menys impor- dels amics de APAC. Un Centre cultural ha de tenir el nom d'algú
tant que ara. No trigarien a filmar-hi "La piel quemada" record vinculat a la Cultura. Sabeu d'algú que hagi fet per la cultura cata-
d'un Lloret que ara és molt llunyà. lana que Xènius? Existeix un català que hagi fet més per la cultu-

ra espanyola que Don Eugeni d'Ors?

No demaneu per favor l'opinió de l'Omnium i de la Culture-

ta: Aqueixa gent no li han perdonat mai la qrandesa.

VENDO SOPHASDELLORFT

CHALET EN LLORET BLAU ANUESTROS LECTORES
Atnueblado, completísimo,
Por falta de espacio y por estar la presente edición en
5 dormitorjos, calefacción, telefono, màquinas, publicaremos en el próximo número un reportaje
panoràmica al mar. sobre las Fiestas de Las Alegrias, Fenals y Plaza del Milena-
rio.
TELEFONO 36.76.81
de 8 a 10 mananas

N* 475 - 1988 - LLORET GACETA - 15