Page 9 -
P. 9
donar patent a ningú si primerament no re- l'aprovisionament de les pólvores, que pro- feta i distribuïen immediatament el recap-
bia el comprobant del Caixer i si, tot seguit cedien total o parcialment de Gènova, en tat a les vidues dels mariners; encara en el
d'entregar la patent, no pagava dotze sous el seu transport fins dalt dels castells, i del llibre de sortides de l'any 1912 es llegeix:
per cada viatge a I esmentat Caixer de Sant costós moviment de les peces d'artilleria,
Rasmo." així' com de la seva recomposició un cop "El Bes de la Relíquia ha produi't 2
la festa acabada. lires 80 cèntims immediatament distribuïts
Les pitjors qualitats dels escrits i l'ús a les vidues dels mariners".
de determinades expressions denoten la in-, Altres conceptes de despesa eren les
fluèncla, a finals del segle X V I I I , de la Re- metxes, les torxes i altres elements, així Lerici viu encara la Festa de Sant
volució Francesa, unit a les pressions per com les gratificacions al bombarder o bom- Erasme, però en dimensions totalment di-
fer modificar el desenvolupament de la barders. ferents al passat.
Confraria i de les altres obres en sentit laic,
allunyant-ne el clero. Demés de les despeses de la part fol- No cal més que concentrar-se en la
klòrica, es troben anotacions de la part contemplació de la reproducció del con-
Ja amb anterioritat hi havien hagut religiosa. vent de Maralunga (propietat de la famí-
dificultats amb el clero, com ho demostra lia Biso-Tellarini), en la posició aïllada de
un document de juliol de 1771: Es pagava als membres del clero l'esmentada península, en la incertesa dels
que provenien de Lerici, o de Portovene- familiars de tornar a veure els seus éssers
"Antonio Maria Bracelli Comissari re, o de Sarzana; es pagava als laics del estimats allunyats en la mar, en la dura
Governador de la Ciutat de Sarzana per la Convent de Maralunga, es pagava als cotxes pràctica de la solideritat per sobreviure
Sereníssima República de Gènova, ordena i barquets que transportaven els prelats i els quan s'edevenia la tragèdia, per entendre
i mana als Administradors de les Obres Lai- invitats fins l'embarcador de Maralunga. quin sentit tenia la solemnitat de tanta fes-
ques, Superiors tots. Oficials dels Oratoris ta.
i Confraries Seculars que han d'abstenir-se No hi mancava la sortida per el vi de
de donar al seu Rector i al seu Bisbe con- missa i per els degués. Certament una part de la solemnitat
trol, coneixement o notícia de tot allò que es perdé quan l'any 1795 fou construïda la
els afecte en quant a fons, bens arrels, cen- Un estat de despeses de 1773 dóna Bateria de Maralunga i la seu de la Compa-
sos, llegats i bens de qualsevulla natura." notícia de que va ser necessari fer refondre nyia fou traslladada a Sant Rocco primer
una peça malmesa durant les salves. i després el 1826 a San Francesco.
Des d'aquesta data s'inicia una evolu-
ció en la història de les Companyies i de les — "Per refondre un mortaret que es A i x í els focs artificials no podien do-
Confraries que, acompanyada de dos altres va trencar en les salves de la vigília del Sant nar-se en la seva concentració de soroll i de
importants elements de la vida comunitària 11 Mires 4 sous" color, ni el sentit d'introspecció i de medi-
com són la fi de la nominació dels rectors tació que el llarg consumir-se de la foguera
per part de la població (nominació episco- Per aquesta notícia i per d'altres se consegueix comunicar.
pal) i de concentrar-se en l'Obreria totes sap que sovint es feien salves tant durant
les activitats inherents a les "obres de mise- la vigília com durant el dia de la festa. Només el coneixement del passat po-
ricòrdia", ha determinat un empobriment drà ajudar-nos a reviure amb plena satisfac-
de l'esperit associatiu dels diversos grups Es relaciona, tot seguit, un estat de ció la conservació d'una semblant festa nos-
socials que integren la comunitat local comptes de les despeses de l'any 1728: tra, rica en valors religiosos, en solidaritat,
(Comptadors, artesans, comerciants, mari- en participació democràtica en el govern de
ners, etc). - Entregat al Rev. Clero de Lerici en la institució, així com plena de valors pro-
el dia de la festa del Sant, 27 lires. fessionals mariners.- Enrico Calzolari".
Com a conseqüència d'això, i en con-
comitància amb la difusió de les noves i- -Entregat als laics de Maralonga, 1 Nota: Erasme: Ermo: Elmo. (La con-
dees dels pensadors laics (Marx, Proudhon, lires 7 sous. tracció Ermo prové de l'escriptura antiga a-
etc.) hom s'enfronta al naixement paral·lel breujada de Erasmo, i a partir d'ella s'ha
d'associacions laiques (Cooperatives, Mú- —Donatiu per els Rev. Pares Caput- produit el canvi de la " I " per la " r " ) .
tues d'Obrers, Mútues Contables, etc.) i xins, 6 lires.
també a Lerici neix la Societat Man'tima de *»»•#»»
Socor Mutuu (1852). —Despeses per la pólvora per les sal-
ves, 7 lires, 16 sous. El Professor Enrico C A L Z A L O R I ens
LA FESTA DE SANT ERASME demana, en l'últim paràgraf de la seva carta
-Pagat al Bombarder Balletti, 4 lires li enviem notícies sobre la història de la
Mentre l'activitat de l'Obra ve poc a —Per les despeses de lenya i campa- nostra Confradia de Sant Elm de Lloret,
poc absorbida per altres realitats socio- ner, 1 lira, 14 sous. desig que procurarem complaure tot se-
assistencials, roman sempre viva i insustitui- • —Per les despeses de les barquetes, 1 guit i així establir un bon enteniment entre
ble la tradició de la Festa de Sant Erasme, lira.
com la festa de la mar i dels mariners. Amb motiu de la construcció de la dues Confraries de Sant Elm, encara vives
carretera per carros s'hi anota també una malgrat el decurs dels temps.
La Festa és un element constant de la certa despesa de cotxe, especificada apart:
vida lericina, i només en els períodes bel. Agustí Ma. Vila i Galí
lics sofreig interrupció o reducció (de la -Pel carreter per prendre la llenya,
part pirotècnica). 1 lires, 50 sous.
Llegint els llibres de les Sortides hom —Per 4 dones pel transport de la llen-
obté una clara visió de Imterés prodigat per ya, 2 lires.
la digna celebració deia festivitat.
Quan funcionen els vaporets en la lí-
El dia anterior, al capvespre es proce- nea Spezia-Lerici, es troba la despesa per
dia a encendre les fogueres que es feien en transportar de Spezia els bidons de brea
el moll, sobre l'embarcador o a la platja. buits per fer el foc dintre.
Era competència dels Administradors S'assisteix, per altra banda, al pas de
adquirir una quantitat abundant de llenya la foguera lliure al foc controlat, bé sia en
de cremar, afegida a altra tanta quantitat els bidons o en altre tipus de recipients.
de feixines per reavivar i encendre millor el
foc. Es troba una nota de despeses de
1886 que diue així:
De les esmentades adquisicions n'hi
ha constància en el llibre de sortides. "Per encendre els focs i la brea en els
bidons, 3 lires".
De la mateixa manera es procedia a
repicar les campanes i això donava lloc a L'any 1945 es tenen notícies de la
altres partides de despeses pel campaner o primera instal·lació de llum elèctrica realit-
pels campaners i timbalers. zada amb motiu de la celebració de la Fes-
ta de Sant Erasme.
El dia del Sant el plat fort consistia
en les dotze salves que eren disparades des Entre tantes anotacions sobresor-
de dalt del castell de Lerici. tints que es llegeixen en els llibres de la
Companyia, i que donen entendre amb
Les partides de despeses mostren la quin amor i dedicació es procedia a viure
complexitat de l'operació, que consistia en les finalitats de l'Obra, resta sempre desta-
cat el registre de la sortida procedent del
Bes de la Relíquia.
En la primera messa de la Festa del
Sant s'exposava la relíquia, era besada pels
presents al final de la funció després de la
qual es repartia l'òbol.
Acabat el bes de la relíquia, els admi-
nistradors procedien a comptar la recapta
N* 454 - 1887 - LLORST GACETA - 9
