Page 5 -
P. 5
EXAMEN DE CONDUIR
Don Tomàs, acreditat industrial i dis- Però Pau Pont, el futur conductor , i no comprenien que a un conductor po-
tingit estiuejant barceloní, s'afincà a Vallfa- tenia tres defectes. No sabia conduir, era guessin deixar-lo sortir sol a la carretera
dó i, aviat, safeccionà al conreu de la terra menut, i una forta miopia l'obligava a por sense provar una perícia irreprotxable.
i a la ramaderia. Va adquirir grans exten- tar davant els ulls uns vidres com culs de
sions de terreny pla. prop la riera i les va got. El temps passava i les funcions d'en
anar augmentant constantment per anexió Pau al servei del camió i de la masia no po-
de totes les peces afrontadisses que li volien Tan mateix, això dels ulls, un cop co- dien romandre en suspens indefinidament
vendre. Hi va aixecar una casa espaiosa, a rregit, no era decisiu. Pau era un excel·lent Tampoc no es tractava d'aconseguir que en
l'estil de la pairalia catalana i va confiar la caçador i , boscos a través, darrera la peça i Pau guanyés trofeus a Le Mans o a Indianà-
novella heretat a uns masovers, bons terra- el tret certer, havia exercitat la vista. Quant polis. Les carreteres eren tranquil·les. A tot
ssans i de confiança. al volant t o t es presentava bé. estirar et creuaves amb la màquina d'engra-
var, amb un terrassa a peu o dalt d'un carro
"Veus aquí' —deien a Vallfadó de A m b dues dotzenes escasses de vehi amb un ramat de xais, al voltant de les po-
Don Tomàs— que, mentre el marqués des- cle de motor a tot el terme municipal, blacions. Mentre en Pau, de Vallfadó a la
pèn milions en plantar parcs i jardins vora encara no hi havia escola de xofers. El qui Ciutat de Pedra, no aixafés cap pagès o al-
mar, a aquest li ha donat per plantar cols i en volia aprendre es posava a les mans de gun cap de bestiar, era suficient. Quan van
criar vedells". Però el novell senyor de pa- qualsevol que en sabés i li volgués dedicar veure que la conducta d'en Pau a la cabina
gès feu per la vila molt més que això. Afa- una estona cada dia de franc. En el nostre era menys qüestionable la van donar per
vorí l'església amb generosos donatius, in- cas aquesta persona foy justament el sen- passadora i van senyalar dia per comparèi-
fluent en els medis polítics i administratius, yor Jaume, un dels mecànics més qualifi xer a l'examen una mica-força amb l'ai al
donà la mà a molts vei'ns en llurs dificul- cats del país, el qual, per amistat amb Don cor.
tats amb Madrid o a "províncies". Catòlic Tomàs, posà a disposició de l'aspirant a
pràctic i pare d'una família nombrosa, ben conductor t o t el personal del taller que En circumstàncies com la present,
al revés de tants altres estiuejants, més aviat possei'a a VaUfadó. gent poc delicada aconsellava als aspirants
frívols, edificaà els feligresos amb una vida al t í t o l o als seus padrins que enviessin una
exemplar. Ja en començar les classes s'adona- dotzena d'ampolles de xampany francès o
ren que el camió "Berliet" —marca que un parell de capces de cigars havans a l'en-
La terra fecunda, els primers brinds va adquir Don Tomàs, en atenció a un pa- ginyer cap d'Obres Públiques que havia d'e-
de les plantes, les flors que es baden, els rent seu que la representava— tenia el capó fectuar l'examen. Però a Don Tomàs del
fruits que verolen, el deixaven meravellat. i el parabrisa molt alts i en Pau, assegut qual deien en veritat que podia entrar al
L'escalfor de les quadres, la presència palpi- normalment a la cabina, no aconseguia ministeri d'Indústria i Comerç "amb barret
tant del bestiar, tot tan intens i vital, li do- veure bé la carretera i t o t allò que se li posat", no li calia recórrer a aquestes con-
naven un nou sentit a la vida, tan lligada en obria davant. Un coixí en el seient i dos a xorxes ni la seva dignitat personal no li ho
ell, fins llavors, a la maquinària i a l'asfalt. l'espatlla van cobrir la deficiència, però en hauria permès.
Pau, tan eixerit i entès en altres coses - la
L'estada que feia a les seves terres de cacera, els gossos, les escopetes, els sabons, El dia convingut, en Pau, el camió i el
conreu, vinyes, prada i bosc, eren cada dia i els olis vegetals que venia en el seu establi- pròcer, eren presents a la capital de la "pro-
més llargues i freqüents. Arribà a treballar ment ...— no mostrava les mateixes apti- vincià" per a l'examinació.
la terra personalment, mostrava amb orgull tuds per al volant.
les durícies que l'eina li produïa a les mans L'Administració no disposava de
i no es canviava, ni per anar a missa, les es- Els senyals del tràfic, en temps ante- camp propi i les proves s'efectuaven a la
pardanyes pudentes de fems. riors al Codi de Circulació, eren rudimenta- Devesa. El neòfit, sol davant el tablier, ana-
ris. Els aprengué en pocs dies. Tampoc no va efectuant les operacions i manichres'que
No planyia res als conreus. Les lla- l'enginyer li anava ordenant des de terra.
vors més prometedores, els adobs més efi- calia pensar en allò tan essencial i enutjós
caços , els jornalers més actius, el regatge que, en els nostres dies, en diuen "fer l'a- Les primeres eren sencilles : posar
més abundós, aconseguien els esplets més dieu estacionar el vehicle al vostre gust, a el contacte, donar un xic de gas, donar
primerencs i ufanosos. "Cada col i cada pe- t o t arreu. El que se li entravessaven, a en unes voltes a la maneta per posar el mo-
brot - deia la gent amb bon humor- li Pau, eren els pedals , l'accelerador i els tor en marxa, parantment a lo rebre una
costen almenys dos duros". frens, la direcció i el canvi de marxes. regirada que obligaria al xofer a dur el
puny quaranta dies enguixat. Després ca-
En els mercats comarcals se'ls en- Els operaris del senyor Jaume no lia girar cap a la dreta i cap a l'esquerra etc
duien a estiracabellls. A les crescudes des- planyuen hores al costat de l'aprenent en- T o t i la senzillesa de les evolucions, els
peses de producció hi havia d'afegir el senyant-li i repetint-li el maneig dels meca- salts de l'artefacte en efectuar-ne algunes,
transport. Don Tomàs decidí independen- nismes. Aquells joves, tan hàbils com exi eren dignes d'un circ i els esgarrips dels en-
titzar-se dels camionistes i adquirir un bon gents havien tingut un mestre insuperable igranatges en canviar de marxa se sentien
automòvil de càrrega. Qui fora el conduc- d'un tros lluny. En dues ocasions distintes
tor? l'ecaminand, nerviós, va confondre l'acce
Don Tomàs acostumava prendre al
seu servei persones conegudes, expertes i
d'una honradesa provada, i més, ara, que
el conductor del vehicle hauria de negociar
i cobrar la mercaderia i el volant era propici
a prendre mal i a fer-ne. La persona escolli-
da pel nostre agricultor, després de llargues
consultes amb ell mateix i amb d'altres, fou
el veí Pau Pont i Plana, un home jove, co-
negut i responsable. Tenia una botiga, dues
o tres cases i era fill del propietari que li
havia venut el primer tros per a engrandir
el mas. No seria, doncs, per Don Tomàs, un
assalariat qualsevol, fóra un amic i un col.-
laborador fidel.
N ' 442 • 1987 - LLORET GACETA
