Page 20 -

Temes de les Escoles
contingut teòric al 70 per cent i un 30 per
cent de pràctic, al que fa que en el curs de
I' any, quasi la meitat dels alumnes abando-
ni a causa del seu baix nivell d ' instrucció.
Malgrat els abandons, el cas és que la for-
mació professional és una porta oberta que
cal utilitzar.
Hi ha hagut molta polèmica respecte
a r escolarització fins als setze anys i a la
possibilitat que tenen els pares de fer anar
als seus fills a I' escola, fins que tinguin l'es-
mentada edat.
Aquest problema ha estat el cavall de
batalla de la qüestió: dQuin és I' abast de
r ordre del Ministeri d' Educació i Ciència
amb data 25 d ' abril de 1975, que diu en el
apart segon, de I' article 9;
"Tanto los alumnos que, por circuns-
tancias especiales no hayan tenido una es-
colaridad regular, como aquellos que repi-
ten curso podran ampliar su escolarización
por encima de la edad, sin que, en ningún
caso se sobrepase el li'mite de dieciseis afíos
cumplidos dentro del afïo natural que co-
mience el curso."
(B.O.E.del 30.4.75). aquesta és una qüestió que té de resoldre
Tant a la Inspecció de Girona, com
amb les converses amb els mestres, se m' ha
dit que I' esmentat decret estava modificat
però ningú m' ha donat la data de la modi-
ficació. De tota manera cal recordar que el
decret està d ' acord amb el dret al treball
que comença als setze anys. El que sí sem-
bla que és que un mestre pot refusar la ins-
cripció si ja en té masses d ' inscripcions.
Actualment als col.legis públics de Lloret
moltes classes tenen més de 37 alumnes
que és el màxim que es pot tolerar segons
ens va dir la Inspectora de Girona.
Amb els directors dels col.legis i el
president de I' A.P.A. vam anar a entrevis-
tar-nos amb la Inspectora. La entrevista no
sigué massa positiva. Va apoiar la proposta
del claustre de que els exiosos de 7* ó 8
anéssim a fer el curs de recuperació fóra de
r escola. A m i em va semblar que era crear
un " g h e t o " per una categoria d' infants,
però desitjós de trobar una solució, vaig dir
als pares que apoiaria la proposta de que
r Ajuntament cedis un local. El del carrer
Serra Mont no reuneix condicions acústi-
ques però podia servir per un cas d ' urgèn-
cia. Quan vaig parlar-ne amb I' alcalde em
20 LLORET GACETA 15- 10-80
va dir que era contrari a cedir la sala, per-
què era una qüestió que devia resoldre
I' Estat.
El problema de fons era, i segueix
essent, és un problema de manca de mes-
tres. Vaig escriure al conseller d' Ensenya-
ment de la Generalitat, senyor Guitart i al
Delegat del ministeri a Girona senyor Calzi-
na. A un i altre els hi demanava dos mestres
per educació especial i dos per preescolars
que ens són indispensables. Vaig anar a Bar-
celona, a r oficina de coordinació Estat-Ge-
neralitat, que van prometre interessar-se;
el Sr. Guitart va respondre' m també. En
canvi el senyor Calzina no m' he donat
cap resposta.
Hi hagué una reunió molt agitada
amb una representació del claustre els pares
d' alumnes. I' Associació de Pares i jo ma-
teix. Davant la carència ministerial es va a-
rribar a un acord de contractar un profe-
ssor d ' educació especial que es financiaria
amb una triple participació: els pares inte-
resats. I' Associació de pares i I' Ajunta-
ment. Quan vaig parlar-ne amb I' alcalde
em va dir que no es podia comptar amb l'a-
juda econòmica de I' Ajuntament, que
r Estat.
La qüestió de la participació triparti-
ta no siguent possible es va fer una nova
reunió amb mestres, pares. Associació de
pares, acordant-se anar a veure a la Inspec-
tora el que no ha estat possible fins ara per-
què la inspectora estava absent.
La proposta que el claustre va fer va
ésser d ' organitzar unas sessions de recupe-
ració cinc dies per setmana, de dilluns a di-
vendres, de cinc a sis de la tarda on s' el hi
donaria un curs intensiu de llengua castella-
na i de matemàtiques. També tindrien la
possibilitat d ' assistir al curset d ' hosteleria dients dels 47 afectats. (Ho examinaria una
organitzat pel gremi de cafès, bars i restau-
rants. Si es portaven bè i aprenien s' el re-
prendia al curs normal, amb els altres. Als
pares, aquesta proposta els hi sembla insu-
ficient; ells volien cinc hores diàries: tres al
mati i dos a la tarda. Diuen que temen que
els fills vagin desvagats pels carrers, amb el
perill de les tentacions que pugui ocasionar
la droga o la delinqüència. Hi ha pares que
pensen que els seus fills estan millor a l'es-
cola que al carrer, però no cal oblidar que
els pares també tenen dures socials amb res-
pecte als seus fills. També hi ha pares que
no volen reconèixer que el seu f i l l , devega-
des, té un nivell intel·lectual per sota de la
mitjana.
A Blanes han tingut problemes sem-
blants als nostres. Els interessats van discu-
tir molt i es va arribar a un acord de que el
50 per cent aniria a Formació Profesional i
el 50 per cent restaria a les escoles.
A Lloret la cosa és més complicada
perquè hi ha pares que no volen que els fills
surtin de Lloret; ni tant sols a Blanes, que
per tant està ben servit amb el transport.
La nostra posició, la del Ajuntament,
no pot pas de ser d' inhibició. Es tracta
d ' infants que viuen a Lloret i tenim el deu-
re moral d' intentar trobar una solució,
encara que la obligació directe correspon-
gui a r Estat.
Tal com estan les coses no podem pas
arreglar la qüestió amb el número de mes-
tres que tenim.
L' any passat disposàvem de 32 mes-
tres per 1.088 alumnes. Aquest any en te-
nim 1.310 d ' inscrits; doncs 222 de més
amb 33 mestres. Si tinguéssim 32 alumnes
per aula (criteri pedagògic) necessitaríem
set mestres mes. Si aceptem el criteri de la
Inspectora a base de 37, en necessitaríem
tre més. Però hi ha la guarderia municipal
amb nens de quatre i cinc anys que tindrien
d' estar en preescolar. I n' hi ha un cente-
nar que esperen.
PER RESUMIR V O L D R I A FER
ALGUNES PROPOSTES:
1 * . - Demanar als claustres de profe-
ssors que ens deixin examinar els expe-
comissió tripartita mestres, A.P.A., Ajun-
tament).
2*.- A la vista dels casos i amb audi-
ció dels pares establir criteris per la quali-
ficació dels infants afectats: veure els que
poden restar a I' escola, els que poden anar
a Formació Professional, a un centre d' o-
rientació médica-pedagògica pels casos més
extrems.
3*.- Insistir al Delegat del Ministeri
a Girona perquè ens envií més mestres i
amb tota urgència un per ensenyament es-
pecial, per ocupar-se del curs de recupera-
ció. ^ ^