Page 17 -
P. 17

LA DEIXA DEL GENI GREC                            Cíílla Sardanista Llorer

mini de mascles i femelles, acabaren ben aviat amb tots els      ^ y Amb motiu del primer aniversari de la nova colla
ramats existents a Catalunya, i perseguint sempre aquells       "Llorer", ens compiu comunicar al poble lloretenc que,
bells animals s'anàren desplaçant cap a l'oest: primerament     perdura el nostre afany de superació dins el món sarda-
el Maestrazgo i l'Alt Aragó, després Navarra més tard Euz-      nista, tot i portant el nom de Lloret d ' u n lloc a làltre
kadi, que fins fa poc havem injustament anomenat Provin-        del principat, a l'hora que us fem partícips de l'alegria
cias Vascongadas. Aquesta emigració cinegètica, aquest es-      que ens invadeix, al haver millorat les nostres clasificacions.
pantós safari i no altra cosa, fou la causa de la despoblació
de terres com Lleida i Huesca, existent encara els nostres              En aquest any hem participat a Figueres, Palamós,
dies.                                                           Calella i Sant Joan de les Abadesses, obtinguent trofetjos,
                                                                a l'hora que a Calella vàrem fer un 7* lloc i, a Sant Joan
        Es trobaven ja els Bascons en terres de Navarra con-    de les Abadesses un 4 * . Anem endevant i això és bó.
dui'ts per un Lendakari anomenat Txiki Euskaion descen-
dent directe de l'Euskalon que ja coneixem, quan entre els              Les nestres portes estan obertes a tothom, aixi uns
clans es produí una escisió. Vegeu com va ser: Un cunyat de     i altres, balladors i animadors, continuarem portant l'es-
Txiki de nom Karra-Kiri home força intel·ligent i observa-      perit de Lloret, tant entranyablement unit a la sardana,
dor comprengué que si continuaven caçant bojament el Bos        per arreu dels concursos del país català.
Primigenius, en dos o tres anys no es restaria ni un de viu.
Va fer construir una enorme closa on hi tancaren les feme-              Som Lloret, som la sardana i som Catalunya.
lles que pogueren capturar i algun mascle seleccionat, tam-     Colla sardanista "Llorer" de Lloret de Mar
bé. Si es discutible que els bascons hagin inventat la Tauro-
màquia ( I ) està fora de dubte de que son els inventors de la   /:¥>.
cria del toro de lidia.
                                                                     "" ASOCIACIÓN E S P A R O U
        Però Txiki Euskaion que era un taujà alt i gros                 CONTRA EL C A N C E R
com un Sant Pau, considerà que la crida de bestiar no era
cosa d'homes i amb més febre que mai continua l'esboja-                 Volem expressar al poble de Lloret el
rrada cacera de l'Urochs. Es trobaven ja en terres de Gui-        nos tre profund agraïment, per la seva col·la-
púzcua perseguint sempre els pocs ramats que sobrevivien,         boració en la Postulació del DIA DEL CAN-
quan un cosí' segon seu, que pretenia suplantar-lo en la          CER, efectuada el passat 24 de Juny i comu-
capitania dels clans, a la vista d'un exemplar extraordiàri       nicar que la recaptació obtinguda puja Pesse-
veritablement imposant, li digué: " Aposto dotze Mesuraks         tes 373.253.
de sidra a que no ets capaç d'occir tu sol aquest mascle."
(La poma silvestre -mala rústica- era llavors molt abon-                Es una quantitat que facil.litarà la nostra
dant e les nostres montanyes.) Txiki estaborní l'enorme           missió a la Província i podem assegurar que
bestià , més enorme encara que ell, però no més bèstia            col·laboracions com aquesta, permetran arri-
d'un sol cop de porra. Aleshores el seu cosí que no li vo-        bar al punt d'importància que el Centre Onco-
lia bé, li proposà: "Una altra dotzena de Mesuraks si |a          lògic de Girona mereix.
menges tu tot sol." Poques hores després Txiki havia donat
bon compte de l'enorme animal. Havia amenitzat el tec amb              LA JUNTA LOCAL DE LA LLUITA
una salsa feta d'alls selvatges i greix de bou anomenada                      CONTRA EL CANCER
pels bascons Hai-Aloi. Li caigueren només catorze morters
L'ambiciós parent li proposà una altra aposta: "Dotze Me-            JS/IS D'INTERES
zuraks mès si et emnges les menuderies".
                                                                        Posem en coneixement que, des de la
        Un cuiner vingut de Vallekas, llogaret de la Meseta      passada setmana, el Consultori de la Seguretat
Central, les va coure a l'estil de la seva terra. Tres hores     Social, està situat als baixos de THospítal Mu-
després, com Alexandre el Gran uns segles més tard, Iheroi       nicipal amb els següents horaris:
bascó , compendi de totes les virtuts de la seva raça, mo-
ria en mig d'un horripilant retorçament de tripes.                      DR· ECHAZARRETA: Visita des de les
                                                                        9 hores ( Admissió números de 8'30 a 10
        Com podeu veure la malestruga influència castellana,            hores).
els seus perniciosos efectes, no ens venen del temps de                 DR. BENITO: Visita desde les 17 hores.
Ferran lo Castellà, anomenat per alguns historiadors el de              ( Admissió números de 16'30 a 18 hores)
Antequera, sinó de molts segles abans. L'Història noble-                DR. EFFIO: ( Solament per Desplaçats):
ment no ha guardat el nom d'aquell traidor. Fóra de totes               Visita de 11 a 12 hores i de 19 a 20 ho-
maneres interessant saber com se deia l'assassi de l'heroi              res·
bascó, perquè ell i ningú més fou l'inventor ja fa vint-
i- cinc segles de les Apostes Mútues Esportives.                                   COMISSIÓ DE SANITAT DE
                                                                                            L'AJUNTAMENT
(1) La Tauromàquia és una invenció dels cretencs. No ig-
norem que els nostres lectors ho saben, però facilitem a-
questa declaració per a demostrar que la Cultura no es cap
monopoli de l'esquerra.
(2) EL MEZURAK era una mesura de capacitat per a lí-
quids i àrids equivalent a uns vint litres.
(3) HAI—ALOI salsa feta amb alls silvestres i greix de bou
que pot considerar-se la antecessora de l'all-i-oli. Els cata-
lans, que havien après dels grecs el cultiu de l'olivera —
 L'Empordà n'estava ple- i sembraven ja alls al Pla de Banyo-
les, la varen perfeccionar i la convertiren en aquesta glòria
de la cuina catalana que tots coneixem.

                                                                2 - 8 - 7 9 LLORETGACETA 17
   12   13   14   15   16   17   18   19   20   21   22