Page 11 -

Montbarbat Í2J
( Contirluaciòn )
^ V Però el pas de l'home antic, com dèiem, és segur. I
fins i tot de l'home p r i m i t i u . I en podria ser el testimoni la
col·lecció d'objectes que té el mestre de Maçanet sr. Serra i
algunes mostres lítiques que han trobat els membres del
Museu de Sant Feliu, especialment l'amic Nèstor Sanchiz.
D'altra banda, l'any 1948, Francesc Riuró ja va descobrir,
en un turó prop de l'hostal de Cal-Coi.x — per tant, no tan
lluny de la zona que ens ocupa — força material prehistòric:
resquill, rascadors, burins, fulles de sílex retocades, que do-
nen testimoni de l'existència d'un taller de superfície (3).
Posteriorment el Dr. Miquel Oliva i d'altres hi havien obtin-
gut més materials, alguns d'els quals es podrien situar en el
Paleolític Mitjà. Aquests materials eren tallats en quarç, o
cristall de roca. Nèstor Sanchiz hi ha trobat, sobretot, in-
dústria de quarç (4). També s'ha trobat ceràmica ibèrica a
Puig Sardina, a Maçanet. Cal recordar, també, que per
aquest terme passava el camí imperial romà que anava de
Barcelona a La Junquera, segons veus autoritzades (5). Si
considerem una àrea més gran i admeten dins la zona d'in-
fluència de Montbarbat les estribacions muntanyenques de
la part de Tordera i Blanes, també per aquest cantó trobem
la presència de l'home antic. El mateix Nèstor Sanchiz, en
jna de les seves vingudes a Lloret, ens oferia per a la col·lec-
ció arqueològica del futur museu, un ganivet de sílex trobat
cap al turó d'En Trompa. I el senyor Guillé, propietari dels
boscos de Montbarbat, ens parlava d'unes tombes i d'un me-
galit també aproximadament per la mateixa zona blanenca.
Es curiós que tots aquests llocs que esmentem per on
s'ha comprovat que s'ha estès el pas de l'home antic coinci-
deixen més o menys amb una zona excepcional des del punt
de vista geològic: el subsòl és d'origen volcànic i és format,
en part, per una capa basàltica. A Massanet, per exemple,
sobressurten diversos turons de forma cònica, d'uns 60 ó 70
metres d'alçària: Serrat de Can Figueres, Puig Marí ( 226 m.
sobre el nivell del mar ), Puig de Sant Jordi, turó Roure o
d'En Parera, Montalegre, turó d'En Xarbau (6). A Lloret
mateix s'hi troba també basalt que aflora al voltant del mas
anomenat Cals Monjos — avui enrunat — prop del santuari
de Sant Pere del Bosc. Es a dir, la taca basàltica de Maçanet
ocupa t o t el terme, corre per Martorell de la Selva — agregat
de Maçanet — fins a un quilòmetre de la parròquia d'aquest
nom, s'estén per Vall de Maria, des d'on, després d'una cur-
ta interrupció, apareix a l'esmentat Puig de Cals Monjos o
de Cal Forro, en el turó d'En Montells, de Blanes, i en el
turó de la Palla (7). El material volcànic facilitaria matèria
prima per als instruments de l'home p r i m i t i u ? De moment,
no sembla pas ésser així, t o t i que se sol trobar en el Mont-
barbat mateix més d'una pedra volcànica superficial i alguna
ens ha fet pensar en un shopper i tot.
I quina és la significació etimològica de Montbarbat ?
De què ve esta paraula ? Seria una denominació llatina trac-
tant paradògicament d'estrangers, de forasters, als habitants
de les nostres muntanyes ? Segons això, Montbarbat vindria
de Móns barbarorum —"Muntanya dels bàrbars"—. Els ro-
mans anomenaven bàrbars tots els que no eren dels seus,
perquè barbarus, en llatí, vol dir estranger. La terminació
aguda, però, ens fa dubtar. Vindria, potser, de Móns Barba-
rotum — "Muntanya dels Barbuts" —, al·ludint, tal volta, a
les característiques dels habitants indígenes ? 0 simplement
Montbarbat vindria de Móns Barbatus i seria una impressió
subjectiva dels que el batejaren que consideraren la munta-
nya com adornada d'una mena de barba, ja fos per la vege-
tació o per les roques, aneu a saber ! Es difícil posar-se avui
Vas reconstruible de ceràmica indígena a mà.
en la mentalitat de la gent antiga. El cert és que, dins la zo-
na, diverses muntanyes porten noms que les qualifiquen:
Montalegre, Montoriol, etc...
Si comparem el poblat de Montbarbat amb el del Puig
de Castellet, evidentment el primer és molt més gran i im-
portant. A m b una mica de fantasia podríem pensar que
Montbarbat podia ser l'autèntic lloc de poblament i el Puig
de Castellet una menad'avançada defensiva amb vista al mar.
Més encara: l'existència del Turó Rodó, arran de Galeta, de
reduides dimensions i força romanitzat a tenor de les troba-
lles que s'hi han fet, podria fer pensar en un lloc de contac-
te, d'intercanvi, de mercat, amb gent vinguda per mar.
Fixem-nos, a més, que els tres llocs es veuen entre si. Segons
això, resultaris que els assentaments primitius lloretencs de-
penien, per dir-ho d'alguna manera, de Montbarbat, situat
terra endins. Una mica així com el poble actual de Lloret
que, en definitiva, segons els entesos, procedeix d'una segre-
gació del terme de Maçanet, cosa d'altra banda gens estra-
nya, tota vegada que molts pobles costaners tenen els seus
orígens en pobles de l'interior.— I ja que comentem això
com un incís, afegim també, ara que ens ve a la memòria, la
coincidència en els noms de les dues poblacions Maçanet i
Lloret. Ambdós responen a una mateixa mentalitat que es
fixa en la vegetació i utilitza un col·lectiu: Mattianetum,
equivalent a pomerar, i Lauretum, equivalent a lloredar.
Potser una altra cosa a tenir en compte en les relacions en-
tre les dues viles és que el primer document que parla de
Maçanet és de l'any 1106 i l'esmenta amb el nom de Sancti
Laurentii de Massaneto. L'església parroquial, romànica,
que havia pertenescut a Sant Salvador de Breda, està dedi-
cada efectivament a Sant Llorenç (8). SI tenim en compte
que la primitiva parròquia de Lloret — l'actual ermita de
Les Alegries - , consagrada l'any 1079, portava el nom de
Sant Romà — igual que el porta la parròquia actual —, pot-
ser també es podrien trobar concomitàncies i raons en
aquesta coincidència d'escollir noms de soldats màrtirs ro-
mans. En definitiva, Maçanet i Lloret, tenen vincles clars.
Deixem-nos, però, d'aquestes elucubracions i retornem a
l'arqueologia que és la part que, actualment els vincula més.
Aquest any s'han fet, per primera vegada, excavacions
a Montbarbat. Prèviament, la Conselleria de Cultura de l'A-
juntanient va obtenir el permís del propietari Sr. Guillé, al
qual agra i'm les atencions rebudes. L'Ajuntament va tenir
cura, també, de netejar el bosc de forma que abans sembla-
( Continua en la pàgina 14 )
1 9 - 1 0 - 7 8 L L O R E T GACETA 11