Page 7 -

POESIA

dP^TmuC^SSo^íJít

A tu Lloret io vull dir-ts Tes costes tan sens igual davant eixa mar tan plana
uns mots, perquè t ho rrtereixes, on I artista s hi ha inspirat cuan refila la tenora,
SI pogués amb Ilatres d or, batudes per mil tempestes que JO escolto arran del mar,
perquè no vull que s marceixin d'on I historia en conta gestas are quiet, casi adormit,
aqui a dintre del meu cor. i els poetas t han cantat, vatllatper mil-lers d estels
No et parlo pas amb passió rocas altas, magestuoses, que venen de tots els cels
doncs t ho dic ben bé del cert coronades de vells pins a calmar-li el seu neguit,
que ets la vila més bonica que amb les branques cargolades i la lluna somrient
de totas las que conec. desafian les onades gairabé mitg amagada
Deu va volguer esmenar-si que venen de mar endins. li en via el seu bes d argen t
el dia que 't va creà, La pau sempre t embolcalla ia per última vegada.
volgué ferne un paradís tes cases arran del mar I ell mormolla satisfet
i per això et va donar van contemplan les onades la seva eterna cançó
d ell mateix el bell encis. com gavines ajocades com si fos una oració
Tes platges maravelloses, cansades de tan volar. que jo amb prou feines entenc,
la sorra d or engrunat, I Oh Lloret, el meu Lloret I mentre per mi vaig dient,
I aigua blava i transparenta túets un doll de cortesia iOh gràcies I gràcies Senyor
que tot el mon ha admirat, que per ningú mai s acaba, d haberme fet lloretenc.
platges grans, platges petites sempre alegre i riallera
recollides com un niu la vila més ensisera ^^ *
on I onada i juga i riu de tota la Costa Brava.
sota el sol que I acaricia, I en les nits dolces d Istiu, SEBAST/A GALLART
platges que son ton orgull cuan la festa t engalana Lloret - h/laig, 1975
i I orgull de tot el mon, i la calma t ensenyora,
dir-ne el nom no és necesari pumteiges una sardana
éperque si el coneix tot-hom?

-¥ .... LES DEVOCIONS PERDEN ESTIL

de rosca. De qui va ser 1 esforç? Del Constantí aquest o de la secretària? Sembla que la cosa més lògica hau-
ria estat que els fes arribar un milionet a cada un. A fi de comptes, els homes importants i les respectives se-
cretàries sempre solen anar a mitges de moltes coses. Però no senyor. Una vegada més va passar allò de"di-
ner fa diner".

Per si fos poc, ara, a mi, me l'envien fotocopiade. Tot plegat, amb un parell de centes pessetes escatimades
a algun pobre, han volgut quedar bé davant de Sant Antoni Sedi. M imagino, jo mateix, anant a Can Mas
amb la circular rebuda i demanant a la noia que fa anar la fotocopiadora:-Vint de la oració! Només faltaria
que em contestessin "Marchaiido", i poc després, un cop pagada la feina, comprats els segells corresponents
• dipositada la circular a la "bústia"-que es noti que faig un curset de català-Sant Antoni Sedi m enviarà un
grapat de diners, que bona falta em fan. El problema seria trobar vint persones d entre els meus amics amb
garantia de no trencar la cadena. Passo revista a les meves amistats reals o hipotètiques, recordant els cercles
on m estic movent: L'alcalde? Els col.legues regidors? Els mestres de les escoles? Els companys de l'enti-
tat "Amics de la Sardana" Els redactors i col·laboradors de "LLORET GACETA"?

•«•

Davant la dificultat d'elecció, després de demanar perdó a Sant Antoni Sedi, vaig deixar la cadena trencada
si bé poso a disposició de (jui hi estigui interessat l'original de la carta, amb l'oració cnrresnonent \ fi de
comptes, si la demanessin tots els lectors de "Lloret Gaceta", que semblen ser uns siscents, hauria aconse-
guit vint-i-cinc vegades la gesta del Sr.Constantí Dino, amb la qual cosa, fent-ho en proporció aritmètica, em
correspondrien 50 milions de pessetes que, naturalment, seguint l'exemple d'aquell senyor, no compartiria
ni amb el director ni amb l'editor perquè tampoc eU va donar ni cinc a la secretària.
Si hi està algú d'acord que m'avisi

JOAN DOMÈNECH MONER

LLORET GACETA 7