Page 49 -
P. 49
abril-maig 2007
Per Montse Xirgu
Calendari d’un pagès
Abril i Maig esperada, la feina feta al camp, desenvolupava les tasques per ven posar-les a servir en “una
totes les hores i hores empra- les que se’l requerís (normal- casa bona” ,és a dir, el sistema
L ’hivern, ara sí, ja és fora. des en la sembra i plantació, ment sense cap dia de festa) a era el mateix que per als nois,
Amb l’entrada de la pri- poc donarien el fruit cobejat. canvi de menjar i un jaç (llit) en es traslladaven a viure a la
mavera la feina s’incre- Aquest fet queda reflectit en el qualsevol racó de la casa. casa i a canvi de menjar i llit
menta, tots els camps estan munt de frases fetes i dites D’aquesta manera les masies havien de fer totes les tasques
plantats i cal tenir cura d’arren- populars que hi ha fent referèn- grans tenien mà d’obra a bon domèstiques.
car les males herbes que a les cia a les pluges. preu, i també era una forma
vinyes i feixes creixen a tort i a que les famílies, en aquells Potser ara ens sembla bas-
dret, abans que amb la seva En aquesta època, i princi- temps quasi sempre nombro- tant terrible, però moltes vega-
força (es diu que en té més palment a les masies grans, ses, que no tenien terra o bé des era l’única forma que
l’herba que la vianda) ofeguin entrava en joc un personatge massa fills per poder-los man- tenien moltes famílies per tirar
el que tant d’esforç ha costat molt important en aquells tenir tots a casa, s’alliberessin endavant i donar una oportuni-
plantar. temps: el mosso. de la càrrega d’una boca a la tat als seus fills d’aprendre un
qual alimentar. ofici.
L’hort és un bullidor, s’han Qui era el mosso? Doncs,
de plantar: melons, síndries, senzillament, un noi normal- Aquesta era la destinació Dites
pebrots, bitxos, enciam i esca- ment molt jove, -amb nou anys dels nois. Pel que fa a les
rola d’estiu, fesols tendres, d’edat n’hi havia que ja en noies, el tema era diferent. A - Per l’abril cada gota val per
fesols menuts, . . . feien- que es traslladava a elles se les havia d’educar en
viure a la masia, sense tenir-hi les feines “de dona”, com ara: mil. Pel maig cada dia un raig.
Els fesols es podien sem- cap lligam familiar ni afectiu, cuinar, cosir, netejar, ... Sempre
brar de dues formes diferents: simplement era una transacció que podien, els pares, intenta- - Sutge per la xemeneia, pluja a
una, era fent una sèrie de forats econòmica: el nano hi vivia i
en línia recta, on després es terra.
dipositaven unes 4 o 5 granes
a cada forat, per després pro- - Ni mosso dormidor ni gat
cedir a tapar els forats amb el
xapo. L’altra modalitat consis- miolador. ■
tia en utilitzar un estri anome-
nat paló, semblant a una pala Collint fesols al Rieral.
però encara molt més petita,
amb el mànec igual de llarg,
que es clavava a la terra dei-
xant un espai buit on s’hi dipo-
sitaven els fesols, i al treure el
paló quedaven enterrats.
Els pagesos, durant tot
l’any, però molt especialment
en aquests mesos estaven pen-
dents de les pluges, perquè
sense l’ajut de l’aigua tan
la costa 49
