Page 8 -
P. 8
r Ps 2002
sateJTibre
El Personatge
Xavler Albert¡, , dramaturg
"El mar, el viatge, el vent, son les grans
met~lfores de la lIibertat interior"
e s la vigília de I'estrena de ., que no parla d·aceió. parla de eonceptes.
Marina .. ;) Lloret de Mar. L 'infiniliu es un contcnidor d'una idea
En parll'l11 3mb Xavier pero és una met3fisica d"ac~i6. No és
ALbl:.rtí, el seu director esccnic. acció. Amar. pensar, naveg.ar etc. són
-Situa'rn Il Marina" dintre el momeot verbs que cns esta" parlanl sempl"c d'un
cultural eurupcu de npoea. interior. Acció d'ara i aquí. ni ha molt
poca a 11 Marina" ....
-Marina il.luslra un mament de la nostr3
historia molt dclcrminat. ELs moviments ¿ En aqucst aspectc es podria compa-
romimücs de I'Sturm und D(ang (tor- rar amb "Tristan e lsolda 11 ?
mentes i passions) porten als poeles
eurQpcus a crear una literatura afectada És exactamCI1l el mate ix ; a "Tristan e
on el mar i la natura ¡ntcLllen ésser meta- lsolda " se'ns esni parlant scmpre d'tma
[ora de les grans passiol1s arnorases. no acció externa i d'una acció int-eúor.
Eslcm en un moment en que Nietzsche com a "Parsifal", com a "Lucia di
acab(l de vaticina.r ta ll10rt de Déu, i la Lammermoor" O " La Sonnambula tl de
natura funciona com un dels l1igams Bel1ioi. No han arrihat~ encara, ni
umbiJicats entre I'homc i alguna fOf<;'3 SLrindberg, tU Ibsen, ni Txekhov, ni tant::;
div:ina, digue-li destí, cligu<::-li Déu .. altres al [catre: i per tant. el teatre
En 11 Marinh ", molt clarament la fon;a d'aquell momCIlt éti un tcatrc purament o
del mar, figura COlll el pnradigl.l1,a de sainet costumista O simbólic, poetic. És
destí. divinitat~ llibertat, hOj]cstedat~ sal-
vació, de vida interior. el momcnt en que els texlOS que no són
costumislcs son grans poelllcs dramatlcs.
¿ Ens trobem davant de símbols ? Molt apror"lS al mÓIl de l. Tragédia
grega. en el tOns.
~EI mar, el viatge, el vent. son les grans El figurant nCRre h;.a suscitat les més ¿ Hi veus semblances amb els tragics
metáfores de la Jlibertat interior. diverses illterpretacions.... grecs ?
Quan el COI' deis COLlslrllctors de vaix-ells
Cantén: "Ánimo todos~ fucra pereza", la Hi be posar aqucst figuraDt negre, per Si. comparem .la [unció del cor a
idc<J d'aquest treball,jo cree que nO és un cnscnyar uns ulls que miren les coses des "Marina" amb la tragedia grcga desco-
trchal! esclavitzador smó un treball alli- de fora, per treure el dogmatismc de lo brim que funcionen igualment. El eOT
berador que ens ha de fer millors. Volia quoridiil, i dc In tancat, de lo local. sempre esta cornentanr !'interior del pcr-
que aixó lillgué::- una presencia en aques- Em semblava que el ~ue era important, sonatge i amplifica aquesta mirada indi-
ta posada en escena. Que el melodrama és aquesta respiració de que. el viatge., el vidual i subjectiva pcr fcr-Ia cósmica,
fos verilal, ringués el -pés que té, pero al pe!" fer-Ia col.lcctiva.
mareix lemps tillgués la suficiem perme:- món nou, les aItres terrcs. sobrerot ta
abilitat simbólica pcr parlar-nos d'una Potser la genl dirit que la represenla-
relació entre I'indivic.lu i la scva cons- metiLfora del viatge, uel sorlir d'un ció és Corlta estatica....
ciencia u'individu. maleLx per anal' cap a l' aln'c, d "anar a
al tres lioes que poden ésser gcogra.fics o es- El que jo no he volgut, fer un doble
¿ A ti Marina jI hi hem de veure quel- simbolies.
com mé-s que una historia d'amor? Era importanl que hi hagues ULla mirada discurs entre el que era t' emoció musi-
externa al localisme, "mirada ex.terna que cal. dramalúrgia de I'emoció - és a dir~ el
11 Marina ", en el [ons. ens explica la hi.s- en cap moment he vúlkTllt (Lue fos cscla- psicologismc dcl personatge~ que est¡jva
tóría d'umt naia que s'equivoca en una vitzada, sio6 scncillamcnt Jifcrcnt. 1 la en la música - amb accions paraUdes.
uecisió i q.ue , afol'tutladament . el destí imatgc més clara de la difcn.':ncia~ es Jo m 'he cregut moll el diseurs musical
imcrvé per salvar la seva equivocació. Es algú que té un altre color ¡que per tant com a veritab!c eontenidor de les emo-
[am dcstí el que fa que un Illariner porti ve d'un altre món. cions del!) pcrsonatges, i per tant, hem
Wla carta, a la que es dona una lectura anat il buscar un ajustament cstriete
equivocada. COJ11 és tamb0 destí~ el que. ¡, Com julges el texl de Camprodon ? entre la paraula i la illusicalitat, per ser-
e~ 3ltrcs ocasions, fa Clue un "Viatgc arri- vir-la, .per respirar-la al seu favorl mai
bl ~ bon pon o naufragui per la tempes- fixa'l que cls verbs de la lletra de les pcr duplic.ar el c.;odi simbólk de gcstuali-
aries, sempre son infinitills. Es una obra tats. 1 aqllesta música ens esta delll3nanL
tu. estaticitat, que no es mai sinonil11
- ~ro..¡¡¡¡¡¡__-----------
