Page 9 -
P. 9
Tmmar¡; 2002
El creixement urbanístic de la
Costa Brava
Enrie Vilagrassa,
Area d'Urbanisme de )'Ajuntament de L10ret de Mar
l a Costa Brava abasta els 23 Malgrat que hi hagi algun exemple equipaments i infraestructures.
municipis costaners compresos negatiu l'esfon; realitzat pels El resultat d'aquesta pDlítica espe-
en la franja del litmal entre
Portbou, a l'Alt Empordá, i Blanes, a ajuntaments i la sensibilitat cada culativa i mancada d!3 previsió s'ha
la Selva, amb una extensió superfi- vegada més gran dels dutadans va hagut de patir durant molts anys i
cial de 701 '68 km 2. Aquesta gran encara en molts casos s'está patint.
extensió de territori amb I'arribada permetre augurar un futur Malgrat tot, molts ajuntaments han
del turisme canviá la seva fesomia. esperan~ador envers el creixement esmer~at molts esfor~os en dotar a
les seves poblacions d'espais lliures,
A I'economla tradicional d'aquest de les nostres pobladons infraestructures, equipaments i doJa-
territori, basada en la pesca, el téxtil, costaneres. Cal pero no baixar la cions en mesura suficient per donar
la vinya i el suro, s'hi afegí un nou guardia i estar sempre a ['aguait, cabúda a la demanda deis seus ciu-
sector, el turístíc; que aviat prengué tadans.
unes grans dimensions, passant a ja que l'urbanisme actual
convertir-se en moltes d'aquestes s'ha d'entendre En el nou planejament urbanístic
poblacions en el primer motor econó- 50rgit arrel de I'establiment deis pri-
mico com un urbanisme partidpatiu, mers ajuntaments democrátics s'han
tal com deia Shakespeare, primat aspectes tant importants com
Aquest nou sector comportá un "La dutat és la gent" la disminució de la quantitat de s61
gran creixement demográfic i cons- qualificat, buscant el sosteniment i
tructiu d'aquestes poblacions, en le r.ostar¡}f- I'equilibri en el creixement de les nos-
molts casos amb nefasts resultats tres poblaQions costaneres; I'ordena-
que encara avui es fan p·alesos. ció deis fronts marítims; la connexió
de les xarxes viáries, frenar la degra-
~any 1979 amb els primers ajunta- dació deis nuclis urbans iniciant la
ments democrátics ,es va fer palesa seva recuperacló; la protecció del sól
la necessitat d'endegar la revisió deis agricola, establiment de reserves
plans generais municipals, fruit d'a- naturals i espais protegits, etc.
questa nova consciéncia urbanistica
van comen~ar-se afer els treballs de Malgrat que hi hagi algun exemple
revisió del planejament amb una negatiu, I'esfor~ realitzat pels ajunta-
nova filosofia que· caminava cap a ments i la sensibilitat cada vegada
una reducció de les expectatives edi- més gran deis ciutadans va permetre
ficables que havien donat els plans augurar un futur esperan~ador
generals redactats durant él desarro- envers el crelxement de les nostres
lIismo deis anys seixanta i setanta. poblacions costaneres. Cal, peró, no
baixar la guardia i estar sempre a ¡'a-
Els plans urbanistics elaborats els guait, ja que I'urbanisme actual s'ha
anys seixanta i setanta s'havien con- d'entendre cóm un urbanisme partici-
vertit en eines caduques i pocs sos- patiu, tal com deia Shakespeare "La
tenibles, ja que no es contemplaven ciutat és la genl".
dotacions suficients en espais lIiures,
_
