Page 8 -

~ ú.. ~o..iL - : 1'2.

,,
Ma..,s a..LLa.. de La.. nOtiCia..

Áf rica , un continen t meravellós , mal tractat per les
ónsle s de poder d'altres na ci o ns, inva'it per estrangers

des de fa segles per les sev es riqueses natura ls : el
cacao, el cote. e ls d iaman ts... Alla els habitants só n
persones estranyes a l seu propi país. Alg uns ind re ts
d ' África es con sumeixen en la miseria i les mala ltie s.
El seu somn i: Espanya , Italia, el comí cap a la rica Eu-
ropa . El viatge cornenco apetites a ldees, continua
en barques pel mar i q ua n tenen exit. acaben a les
costes espanyoles o ital ianes a la porta de la terra
promesa : Euro p a. Europa se'ls presen ta com I'ind re t
on trobaran la solució als seus problemes. Ha n paga t
un p reu desorbitat a les mofles con trabandistes que
a ve g a d e s transporten drogues a les pateres i a ltres a
éssers humans . Un número indeterminat d'immigra nts,
la majoria indocumenta ts, pero tots amb I'ansietat del

que possor ó. A lguns tro b en feina i d 'altres esperen

pacien tment. asseg uts en a lgun lIoc concret esperant
I'aparició d 'un bo n patró que els o fereixi el jorna l del
dio. El seu paradís es converteix en infern. Viuen amb
por, amb I'inse g ure ta t de ['indocumentat i I'ansietat
d 'enfrentar-se a 0 110 que els hi és desconegut. Por a la
polic ia , a ser detinguts i empresona ts, pero ta m b é a la
societa t que e ls acull i a les reaccions que p rodueix la

seva p rese nci a .
180.000 africa ns a Espanya . Europa representa per a
molts e l so mni del benestar i Espanya és la seva porta
d'entrad a. Aq uestes xifres, ela bora d es per l'lnstitut
de Migracions i Serveis Soc ia ls (IMSERSO) i la Direcció
General d e Polic ia , són la radiografia del comp licat

Ie n órnen de I'im migra ci ó.

La font de fe ina més important a l camp d'Almeria és
el tre b a ll agrícola a ls hivernacles . Aconseguir el perm ís

de feina és un d eis p rinci pals problemes a ls que
han d'enfro ntar-se e ls im mig rants africans. Despré s
de Madrid i Barcelona , A lmeria és la provincia que
més número d' autoritzacions per a obtenir feina ha
assignat a I'a ny 1999 per a estrangers no comun itaris.

Encara i to tes les borreres. a lgunes im po ssib les de
traspassar, q ue se' ls hi possen a l davant e l somr iure
deis africans continua essent una característica típ ica
i que la cr ua rea lita t encara no els hi ha aconseguit
ro b ar. Qui decideix qu i pot q uedar-se i q ui no? Qui
ha decidit q ue Europa sigui rica i África pobre? Per
que els que vivim a l món desenvo lupat en s sent im
a mb d rets sob re aquelles persones que arriben des
de racons del món que desconeixem? Vides q ue

nosaltres no podem arrib ar a imaginar i que mai
aconseguirem en tendre. Situac ion s límits d e les que,

de m o m ent, nosa ltres ens este m salva nt .