Page 28 -
P. 28
JAUME SISA
L’home dibuixat
El barri barceloní del Poble-sec té més d’un veí il·lustre dins el món tímida. Aquelles ulleres receptades d’infant, van estigmatitzar-lo.
musical català. Tothom pensa de bones a primeres en l’amic Ser- Estima la soledat. No la tem. Es defineix com un solter empedreït
rat, el noi nascut en el ‘Mediterráneo’ i a qui una de les dues su- amb serioses dificultats per mantenir una relació duradora amb
posades espanyes (segons el poeta Machado) li haurien de glaçar el sexe contrari. Sempre entrelluca perill: els anys de convivència
el cor. De debò que n’hi ha dues, em pregunto un xic incrèdul? El sota un mateix sostre a la llarga desgasten la parella.
que és cert és que Catalunya i el regne de Castella li han possi- Ara em formularé una pregunta sobre el seu tarannà: En Sisa va
bilitat omplir el rebost durant anys, a base de pencar això sí, i de crear i alimentar el personatge extravagant que ens ha venut o pot-
gaudir d’un mercat més ampli d’oients. De retruc, en Serrat ha es- ser tan sols s’hi va refugiar per escapolir-se d’un futur que pintava
tat un català afortunat perquè li han permès establir transaccions tediós exercint d’oficinista? Escullo la primera opció. La música,
comercials amb el nou Món gràcies al seu bilingüisme (ja sabem escriure cançons, li va permetre abandonar la vida gris i avorrida
que el castellà és un punt de trobada, que uneix i que mai ha estat que l’esperava. En Sisa tenia talent. Podia evitar l’alienació a la que
imposat, segons el rei Carnestoltes). t’avoca una feina que odies gràcies al fet que va poder professio-
L’altre espècimen nascut en aquest barri obrer és en Jaume Sisa, nalitzar-se en el món de la cançó.
l’home de les ulleres de cul de got. Una mena de Woody Allen, si Aquest boletaire galàctic, s’ha esmerçat a produir titulars sucosos,
li dibuixem una semblança física, de qui molts compatriotes sos- a llençar boutades inflades, a provocar a la parròquia. Es declara
piten que va aterrar d’una galàxia llunyana. El nostre alienígena va admirador de Francesc Pujols, el savi de Martorell, la primera pe-
néixer l’any 48 i els lectors que seguiu els articles de música del dra d’aquest estirp d’extraterrestres catalans. Això li permet dispa-
Celobert l’haureu vist treure el cap els darrers mesos més d’una rar contra el catalanet missaire de mira’m però no em toquis que
vegada. Potser en Jaume Sisa té un pes més important en el pa- el meu mal no vol soroll.
norama musical català (ho comptabilitzem en funció dels que es
reconeixen influenciats pel seu mestratge i dels molts que hi han En realitat el trobador atramuntanat vocacional no ha deixat mai de
col·laborat) que no pas el senyor Tarrés-Serrat (Serrat també va reivindicar la innocència de l’infant, d’aquell vailet que es va criar
imitar en Sisa aixoplugant-se sota un heterònim força suat). al carrer d’un barri de BCN, que creix llegint ‘tebeos’ per les pà-
Durant els setanta, el tret distintiu que cridava l’atenció del nostre gines dels quals pul·lulen els protagonistes de la seva cançó més
protagonista eren les seves ulleres de pasta i la melena arrissada popular, la que narra una festa (d’això tracta la vida, de celebrar la
de cabells ingovernables que penjava del seu clatell. En Sisa actu- llibertat individual, oposant-ho als quaranta anys foscos de dicta-
al, s’ha operat la vista i s’ha tallat aquella pelambrera. Vesteix una dura que es van viure) com ho pot ser la Nit de Sant Joan, on el Sol
imatge més conservadora. Com a molt, cobreix el seu magí des- pot aparèixer de sobte i trasbalsar-ho tot perquè és una nit màgica
poblat, l’alopècia ha estat devastadora, amb un barret pintoresc on realitat i somni es confonen lluny del món dels ganàpies, aquells
per mantenir perenne l’adjectiu estrafolari que li van penjar fa més éssers menyspreables que s’aprofiten d’homes dibuixats com el
de quaranta anys. No podem defraudar els fans. mateix Sisa, l’antiheroi de qui es mofen els grans perquè té quatre
En entrevistes pretèrites confessa que es considera una persona ulls, tot i que no s’adonen que amb aquells òrgans fantàstics, és
28
