Page 5 -
P. 5
valor afegit
Les tradicions xineses ➤ Francesc-Marc Alvaro,
periodista
E l mes d’agost de l’any passat, els defensors més en- tes fàbriques hauran de tancar, i això durà una onada de desocupa-
tusiàstics del sistema xinès (dura opressió política ció molt difícil de resoldre, ara que els corrents migratoris del camp
combinada amb explotació econòmica salvatge) van a la ciutat havien esdevingut incessants. Els experts preveuen un
augment del malestar social, amb tot el que això representa en una
emborratxar-se d’èxit amb la celebració dels Jocs societat on no existeixen ni llibertats bàsiques ni garanties legals
mínimes. I encara cal tenir present que la corrupció també forma
Olímpics de Pequín. Alguns estaven tan eufòrics que no van tenir part de les inèrcies oficials, com sol passar en tots els règims de
partit únic.
ni una sola paraula per recordar –petit detall– que la Xina és la més A l’Espanya de Franco, sense dret de vaga i amb els sindicats de-
mocràtics prohibits, la policia reprimia les protestes obreres amb vi-
gran dictadura mundial. Hi van coincidir il·lustres noms de l’esquer- rulència. La crisi mundial del 1973 va accelerar el descontentament
general i va posar en evidència, encara més, l’obsolescència d’una
ra de tradició totalitària i il·lustres noms de la dreta també antidemo- carcassa dictatorial que pretenia combinar eternament el poder au-
tocràtic militar i l’economia oberta. Salvant les distàncies, que són
cràtica, com l’inefable i esportiu Juan Antonio Samaranch, nostrada oceàniques, caldrà veure si els xinesos d’aquest 2009 segueixen el
mateix camí. Els defensors de la tirania xinesa invoquen les tradici-
figura que tant ha sabut navegar per tots els règims i ambients. ons del país per advertir que els canvis, allí, s’han de fer lentament
i sense sorpreses. Potser ara, amb les vaques magres, els nous
L’estiu passat, si et descuidaves, podies acabar pensant que els xinesos, els més joves i dinàmics, passaran de la tradició i sabran
dir prou. g
xinesos viuen en un paradís fabulós on el creixement econòmic es-
pectacular dels darrers anys ha fet el miracle de construir el veritable
comunisme, una fase superior de la història hegeliana que (passant
pel neocolonialisme depredador a Darfur i l’Àfrica en general) supe-
ra totes les contradiccions dialèctiques que Marx va estudiar.
Però tot era un miratge, és clar. Avui, el model xinès fa aigües a
causa de la recessió de les principals economies mundials, clients
seus. Passar d’un creixement del 10% a un del 7,5% –com preveu
el Banc Mundial– és un panorama negre per al gegant asiàtic. Mol-
5
