Page 30 -

la pell de brau

Curiositats lingüístiques:
una llengua, una manera de fer

La llengua parlada és l’element fonamen- deixem estar les administracions, els esta- Hem trobat una sèrie de curiositats lin-
tal de comunicació entre les persones, tot ments polítics, etc, des de fa segles viuen güístiques en català i en castellà que fan
i que té elements de suport importantís- en harmonia, són el castellà i el català. palesa aquest tarannà diferent de dos
sims com els signes de comunicació no Hauríem de saber que quan dues llengües pobles, aquesta manera de ser, aquesta
verbal en què hi entren el tacte, l’olfacte, estan en contacte, poques vegades po- concepció del món. Aquestes diferències,
la vista... dem parlar de bilingüisme -tot i que sem- lluny d’enfrontar les dues llengües, el que
Cada llengua és el sistema codificat d’ex- pre hi ha casos de persones bilingües, la pretenem és enriquir-les i enriquir-nos tots
pressió d’una comunitat, d’un poble, d’un majoria no ho són-, sempre una llengua plegats i conèixer-nos una mica més bé
tarannà, d’una concepció del món. Darre- està per sobre de l’altra. La més forta, la per entendre’ns millor.
re d’aquest sistema de símbols s’hi ama- majoritària en nombre de parlants, -sovint Cada mes anirem fent una selecció d’al-
ga, justament per aquest motiu, el pen- la força d’una llengua no té res a veure gunes d’aquestes curiositats que veureu
sament d’aquest poble, el seu tarannà, la amb la lingüística, si no amb les bestieses com són, certament, curioses i us faran
seva manera de fer, la seva concepció del que els homes amb poder poden arribar a veure clar que quan canviem de llengua
món. Les dues llengües que tenim més fer amb una llengua-, fa que la minoritària –qualsevol llengua-, també canviem de
a l’abast i que ens entestem que visquin se’n ressenti a l’hora de fer traduccions, psicologia. g celobert
en conflicte quan, entre la gent del carrer, per exemple.

• Ells paguen ‘impuestos’, que ve d’’imponer’, i nosaltres ‘contribucions’ que ve de ‘contribuir’.

• De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui ‘Virgen’ i nosaltres que sigui

‘Mare (de Déu)’.

• Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns
‘sinvergüenzas’, mentre que els corresponents catalans són, només, uns “pocavergonyes”.

Cataluña-Espanya

Segons la directora de la pel·lícula, Isona Passola, “Avui és més necessari que mai que
els catalans ens expliquem aquí i a fora. Fins a aquest moment, sembla que no s’hagi
trobat la manera de que Catalunya i España encaixin”. La premissa del film és que “la
desinformació, el desconeixement i la poca difusió de la realitat catalana a la resta de
l’Estat, fan que sigui necessari, ara més que mai, un esforç de reflexió de la societat
civil”.
Passola assegura que “el diàleg s’ha d’obrir en un horitzó modern i europeu”. L’ob-
jectiu de la pel·lícula, segons la seva directora, és “empènyer a la reflexió amb la visió
serena de pensadors de totes les tendències, més que amb la dels polítics, que tenen
tot l’espai en els mitjans”.
Al film s’entrevista a unes 30 persones: Alberto Oliart, Toni Soler, Borja de Riquer,
Xavier Rubert de Ventós, Ignacio Sotelo, Klaus-Jürgen Nagel, Albert Boadella, Toni
Mir, Félix Ovejero, Joan López, Lluís Cabrera, Josep Fontana, Elisenda Paluzie, Juan
Sisni Pérez Garzón, Eva Serra, Jesús Ruiz-Huerta, Xavier Solano, Ángel de La Fueta,
Ramon Tremosa, Marta Espasa, Guillem López-Casanova, Agustí Colomines, Alain
Berset, Máximo Sanjuan, José Alcalá-Zamora, Queipo de Llano, Josep M.Colomer,
Germà Bel, Luís María Ansón, Iñaki Gabilondo, Curii Valenzuela, Miguel Herrero de
Miñon, Xavier Sala i Martín, Joan Rosell i Alfons López Tena. g celobert

celobert, opinions solvents!

30