Page 9 -

Tens un e-mai l .. PoI Ginesta,
marxant d'idees
Revistes en catal á
Ball de pla~a
En primer 1I0c , i aba ns de res, dono les qracies
pe r endavant a I'edit or de Ce lobert pe r publicar el Maig de fa 40 anys
meu e-rnail,
Fa uns dies vaig have r d 'anar a Barcelon a. Sem- Pocs o potser cap de is qu i inútilme nt intentaven ma-
pre q ue pu c viatjo en tren , aixo quan la proverbial nifestar-se la tarda de 1'1 maig de 1968 a Barcelona
manca de puntualitat de la RENFE m'ho perm et sabíen que el ress ó revoltat que arribava de París tenia un
i un cop vaig ser a I'estació de Blanes vaig vo ler detonant escri t, I'article de Pierre Viensson-P onté titul at
comprar el diari. La noia de la botiga de pre msa "Quan Franca s'avorreix" - publicat a Le Mon de un mes
em va informar que aquell dia no tenie n diaris . Era i mig abans- que relatava el ted iós mirar-se el me lle de
diumenge, i curiosament, sembla que els d iumen- la soci etat fran cesa sota el ma nda t de De Gaulle. Al cap
ges no en reben. Estranyat pe r aquest fet , vaig fer d' uns dies , estudi ants, intel-lectu als i artistes oc upaven la
un cop d 'u ll a les reviste s. La manca de diaris en Universitat de Nant erre i co mencava el Maig del 68.
un diumenge no va ser pas la única sorpresa des- Aquell Maig del 68 ni jo ni el meu ento rn generacional
agradable que vaig tenir a la botiga de I'estació .
Resulta que de I'amplíssim ventall de revistes a la més próxírn hauríem gosat atribuir a De Gau lle el benefici
dispos ició deis clients (aixó no es pot pas neg ar),
no n 'hi havia ni una en catala. Ca lculo que pe l cap del dubte i ens prequntavern, perplexos, com era que
baix n 'hi devia haver una cinquantena: dé motor, els comunistes francesos trigaven tan t a declarar la vaga
de futbol, de jardineria, d 'arqu itectura, de tafane- gene ral i a engegar la revolució. Ens costava veure que a
ries de color de "rosa", d 'hlst órla, pornoqr áfiques, aquells cómunistes fidels a Moscou no els agradava ge ns
rnusicals ... pero ni una de sola en catala, Ni la co - una trencadissa que qüestionava I'autoritat, com al cap
neg uda revista Saplens. ni Descobrir Cata lunya , ni de tres mesos es comprovaria a Praga amb I'entrada deis
El Tem ps, ni la revista de natura Nat ni Ce lobert tancs russos contra el comunisme liberal de Dubcek.
(encara que el Ce lobe rt no té preu)... Sí, aquells joves del 68 barceloní anavern amb el pas
Sóc co nsc ient que el nom bre de revistes en la lIen- canviat, i no qos ávern ni pensar que el comunisme, com
gua de is Paisos Cata lans presen ts al mercat no molt bé acaba de recordar Edgar Morin , ja h avia entrat
és massa elevat. Almenys no tant co m ho hauria en davallada. Reivindica, Morin, el vessant poetic del 68,
de ser. Pero , per so rt, les revistes Sá piens , Des- el que suposa de sacsejada creativa, d '''e lec troxoc'' que,
co brir Cat alunya, El Temps i Nat es poden trob ar més enlla de lIambo rdes i trencadisses, posa la societat al
facilment a qu alsevollli breria o pap ereria del nos tre cam í d'una ruptu ra cultural. Algunes d 'aquells co nsignes
país. Aleshores co m és que no hi havia cap revista de llibertat personal han esdevingut realitat. L'herencia
en ca ta la a la botiga de la RENFE de Blanes? Aix ó del 68, ta n menyspreat per Sarkozy i Berlusc on i -Putin,
és el q ue Ii vaig preguntar a la dependenta de la seg urament, hauria ap laud it els ta ncs a Praqa-, és un
botiga . És que ja s'ha vien exha urit totes? La no ia, impuls ca pac encara de mour e co nsc ienoies davant els
que per ce rt era bú lgara , no me 'n va saber treu- auto rita rismes postmoderns . •
re I'aigua cla ra. La única cosa que sabia de l cert
aquella noia és que no en tenien mai, de revistes
en catala,
Jo matei x vaig intentar de respon dre'm a la me ya
preg unta:
Potser és qu e les revistes en ca tala són m olt difí-
cils d'acon seguir. Pero aix ó no pot pas ser, perqu é
a totes les lIibreries i qu ioscos n'h i ha.
O potser és qu e RENFE (em presa públi ca espa-
nyo la) no té la més mínima sens ibilitat envers la
lIengua catalana a Catalunya i els viatgers catala-

noparlants del tren . Aíx ó ja no m'estranyaria ge ns,

donat "I'exq uisit" tracte que hist óricament hem
rebu t els soferts usuari s catalans de la RENFE a
Catalunya durant anys i panys.
Volia deixa r consta ncia d' una anécdota q ue c rec
que exemplifica la ma rginac ió i el menysp reu q ue
rep la nostra Ilengua i qu e rebem nosaltres com a
ci utadans de lIengua catalana per part de l'Estat
espanyol. Pere Cas i Ba ltrans •

9