Page 3 -

Valor afegit
Falsa prosperitat
11 n caure el mur de Berlín, es féu evident el
descréd it de is utop ismes. En nom d 'una
inassolida igualtat es priva els individus de
lIibertat en un marc insolidari. Avui, I'evolució
econ ómica de l capitalisme també ha palesat la seva
condició d 'utopia destructiva. En nom d 'una inasso lible
lIibertat s'ha aguditzat fins a graus mai vistos la desig ual- part de trebal ladors precaris, la sensació no ha estat
tat i fet de I'egoisme una virtut. Dues décades després
del col·lapse del comunisme, el capitalisme triomfant ha
expressat la seva condició de religió utópi ca que reque-
reix sacrificis huma ns per alimentar els seus dé us.
Els anys de -en termes de Fukuyama - la fi de la historia,
han estat de c reixeme nt (macrojeco n óm ic espectacu-
lar i ininterromput. En el cas del nostre país, analistes
sup erficials en parlen d 'un cicle d 'expansi ó hist órica,
Ara qu an sembla que la crisi comenca a afectar també
a I'estadísitica faríem bé d'examinar un període rece nt
que no sembla haver servit per altra co sa que permetre
I'acumulació d 'uns pocs . Perqué... realment ha estat
un temps de prosperitat? L'econ omista Bernard Con -
nolly analitzava recentment la situació espanyola com a
exempl e d' irrespon sab ilitat col·lectiva fonament ada en el una mena d'esclavitud postmoderna. Potser els histo ri-
sobreendeutam ent de famílies i em preses en un context
de baixos interessos - propiciats per la Unió Mo netaria- i
en la falsa premissa de l perpetu creixeme nt del valor de
la vivenda . Una vegada la lIei de la gravetat se'ns pre -
senta amb tota cruesa, I'embriaguesa econ ómica i les
sensac ions d 'euforia de vi i roses acaben de la manera
més logica po ssible; amb una insup ortable ressaca.
Una analisi desapassionad a revela que el creíxement
econornic de is darrers anys no té fonam ent real, sinó
q ue és basat en I'expansió de l créd it. En altres termes,
per a la majoria de ciutadants, depenents d 'u n salari,
aquesta ha estat una época negativa, on s 'ha pro d urt
una eros ió lenta, encara q ue im parable, deis seus in-
gressos reals, am b una me itat d 'as salariats mileuristes,
sego ns I'INE . Bona part de les classes mitges, amb
estudis universitaris i amb bona formació , han anat
perde nt posicio ns i seguretat, i per tant , estatus protes-
sional i social, i aixo exp lica el malestar de fons de les
societats europees en general i la catalana en pa rti-
cu lar. Mentrestant, no més aq uells ubicats en esfere s
pro peres al poder i amb capacitat de moure diners - fi-
nancers- d'alterar el preu de les coses - espec ulad ors- i
de gen erar plusveiua en intercanvis co mercials i de
celobert, opinions solvents!
~ Xavie r Diez,
escriptor
serveis en un co ntext de desregulació laboral cre ixent
i una rna d' o bra de rec ent arribada i esc asses exigén-
cies-empresaris i determ inats pro fessionals- s'han
beneficiat d 'un període d 'aparenca de "Belle Époque",
en realitat , d'una dualització soc ial qu e ha erosionat
ireversiblement la co hesió social.
Tanmateix, com tot, una cosa és el que assen yalen
estadístiques, i una altra la percepció subject iva. Per
a mo ltes persones en situació vuln erable , per abona
necessariam ent negativa. El creixement econo rnic , la
falsa sensació de be nestar, s'ha basat en I'expansió
del crédit , fins a uns límits sense precedents en la
hist oria econ ómica del país. De fet , aquesta ha est at
I'úni ca fórmula per accedir a det erminats bé ns i servei s
de consum per a la majoría. En comptes de participar
de is beneficis del creixement-de fet, la part icipació deis
salaris en el conjunt de la renda nacional ha davallat un
de u per cent en els darrers anys- els poders econ ómics
han atorgat el dret... a disposar d'una tarja de crédit!
A partir de la c reacció de necessitats access óries - la
publicitat ha estat una de les indústries més prosperes
deis darrers temps- persones sense cap acitat economi-
ca suficient, en situació de vulnerabilitat han po gut ten ir
accés a des igs indu',ts i de du btosa utilitat. O alimentat la
propia hister ia esp ec ulativa de la vivenda.
Paral-lelame nt les "Iiberalitzacions" promogudes des
de l po der públic , i de stinade s a concentrar po de r
econó mic en po q ues mans , han aquditzat la precarie-
tat econ ómica de les famílies, han propiciat I'elim inació
de les seg uretats personals i laborals, han sotmés a
pressions creixents unes famílies que cada vegada han
de dedicar més hores a enriquir a empreses i ba ncs,
de ixar els seus bar ris de tota la vida, esrnercar més
tem ps de desplacarnents, i dedicar rnenys tern ps als
seus fills, o a si mateixos. 1aíxó, pe r no parla r de les
cr isis lnd uides pels inversors inte rnac ionals a determi-
nats paises que han pro piciat moviments de població
de dimensions bibliques i q ue han fet de la immig ració
adors econ órnics parlaran del transi t del XX al XXI com
a una mena de "Belle Époque". Com va succeir a la
década deis vint de l seg le passat, aq uesta época no -
més fou "be lle" pe r a uns pocs. Per a la majoria, només
ha estat un període de falsa prosperitat. •