Page 3 -

Valor afegit ~ Marc Pérez i Giménez,
periodista

Antoni Ribas, el cineasta patriota

Ha mort Antoni Ribas i el seu obituari ha ocupat menys pagines als diaris que la de
qua lsevol cineasta nordamericá Som així, els catalans. Ens quei xem de mena pero
menystenim els propis artistes i els ignorem mentre ens embadalim amb els "grans" del
genere -normalment estra ngers o inflats pe ls mitjans de com unicac ió-.

Així, segurament, el nom d'Antoni Ribas és alie a mo lts d 'aquests representants de l
món postmodern de I'art isteig cinernatoqráfic que se sent cofoi d 'encapcalar un
cinema de denúncia social. Segur que hi ha més gent que coneix Mic hael Moore que
Anto ni Ribas ... que hi farem . Pero val a dir que un deis pioners del cinema de denún-
cia de debo va ser aquest catala de mena que va dirigir la mítica pel-lícula "La ciutat
cremada", un retrat de la soci etat cata lana de principis del seg le XX amb el rerefon s de
la Setmana Traqica. Ribas era ciar en la seva exposició fílmica i era capac de traslla-
dar- nos una visió exp lícita d 'un fet hist óric o social. Despullat d'artificiositats, era un
d'aquells cienastes que no necessiten grans efectes especials per ter-te arrapar a la
cad ira amb les seves pel-lícules,

Anto ni Ribas era un perso natge tossut i generós, co nscient d'una realitat que el va du r
a protagonitza r un episodi que en va popularitzar la seva lluita: la plantada a la playa
de Sant Jaume de Barcelona -amb tenda de campanya inclosa- per demanar ajuda
econ ómica a la Generalitat per acabar la pe l-!ícula "Terra de canons"; finalment ha
va poder fer amb el suport popular de 350.000 signa tures i la implicació de diversos
prod uctors, entre els qu als hi havia Ant ho ny Quinn. Posteriorment ca l destacar el Ribas
co mpro rnes amb d 'alt res causes, co m va mostrar recentment al telefilm "Gabies d 'o r"
on denunciava el maltract am ent de po llastres a les granjes i que va co mpta r amb el
suport de la histri ónica Pamela Anderson .

Antoni Ribas va ser un lIuitador nat, deis de I'ant iga escola com en Xirinacs , deis que
cre ien en el pacifisme, la paraula i la imatge per exposar els seus plantejaments , sense
estridenc ies pero amb fermesa. Per aíxo i per la seva dilatada carrera a Franca li van
eoneedir l'Ordre de les Arts i les L1et res, mentre que a la seva est imada Catalunya la
seva mo rt sobtada per un infart el 3 d 'oe tubre ha passat desapercebuda a gairebé
toth om.

Justament ara estava preparant una pel-lícula sobre aquell episodi de la plantada a
la playa de Sant Jau me . Esperem que els seus eontinuad ors I'acabin per arrodo nir la
seva biografia, una biografia plena de documents cine matoqrañcs de primer ordre que

mereixen un am pli reeoneixement, ni que sigui a tltol p óstum . •

http: //marcsb rain.b logspot eom

celobert, opinions solvents! .

3