Page 20 -

Amb ulls de jove
D'acord?
Es diu Ana. I ella des del primer dia ho va deixar ben ciar. A N
A. No demarrava dues "enes" perqué el seu nom era castella, i
ningú no havia de canviar-li.
Les seves amigues no eren les meves amigues. El seu ambient
de sortir, tampoc oLi agradava la música que jo tan odiava, por-
tava roba que jo titllava d 'indecent i ens parlavern, sempre, des
de les barreres lingüístiques: ella amb la seva, jo amb la meva.
Tossudes i distants, vam passar I'ESO comparti nt c1asse. En un
deis poc s i prolífics debats que molt de tant en tant fem parla-
vem deis drets deis catalans I deis castellans, de la situació de la
lIengua i quines havien de ser les polítiques per defensar-Ia. Des
de les dues bandes s'exigien canvis, concessions, renúncies.
Les dues vessants hi volíem imposar la veritat, I'autoritat. Pie
de senténcies que, des d'una classe d'adoles cents de catorze
anys, ens marcaven el camí a seguir.
L Ana i jo diferíem en tots els punts possibles i imaginables. Pero
tampoc ens sorpreníem. Ella coneixia la catalana i jo coneixia
la castellana. No hi havia res a parlar, a discutir, a dialogar. Tot
estava dat i beneit i el debat es convertia en un rnonoleq d'idees
ben apreses i memoritzades. De cop, l'Ana va girar-se de la
cadira i es va adrecar a mi, per dir-me, des del cor i amb un fil
d 'ironia, la solució que trobava a tots aquests problemes lingüís-
tics i culturals: Si quieres hablar catalán, te vas a Andorra.
Aquesta frase se m'ha guardat a la memoria, i ara la recordo i
somric i penso com n'érem, d'innocents. I recordo que la reac-
ció va ser indignar-me, comentar-ho amb I'amiga i buscar més
arguments i més afirmacions amb qué desmuntar el castell que
l'Ana (i també nosaltres) havíem constnút a base d'es coltar la
família, els diaris, la televisió.
20
.. Alba Lupiáñez i Mateu,
estudiant universitaria
Am b sort , sernpre can vies, evoluciones, madures. És Ilei de
vida. I amb l'A na hem contin uat a la classe durant el bat -
xillerat , i els extrems aba ns tan defi nits s' han ap ropa t pe r
escoltar qué és el qu e I'oposat t 'aporta (una manera més
de definir-te a tu mateix). Fins i tot l'estres de I'estu di i els
exarnens ens ha portat a una relació estran ya . Pot ser no
som amigues , pero tampoc enemig ues. L'A na és d 'aques -
ta classe de pe rsones amb qui, si vols, hi trobes química.
L'Ana et dóna peu a par lar, a riure i a comen tar. Me la vaig
trobar a les passades barraq ues , amb un tatu atge a l'espat-
lIa de quatre dits que exhibía tot a orgu llosa . I vam xerrar de
viatges , estudis i feina d 'estiu . I vam riure com nenes i vam
brinda r pe l nostre futuro
Al cap d'u na estona, vaig adonar-rne que, encara que triguem
anys a tornar-nos a veure, cadascuna s'ha enriquit de I'altra. A
mi m'ha ajudat a entendre que és el que realment importa d 'una
persona, i jo crec que I'he fet veure una mica I'altra cara de la
lIuna. Les dues hem apres el qué certa gent no arribara a com-
prendre mai: els prejudicis limiten l'opinló, les idees tancades
ofeguen la veritat.
Era I'últim dia de selectivitat i des de la gespa del Campus de
Montilivi tots resplravem després d 'haver-nos deslliurat de tots
aquells ex árnens, L Ana es va girar i em va dir una frase que
també se'm quedara gravada a la memoria i que ho representa
tot, ideologia, maduresa, tolerancia, comprensió, entesa.
Lupi, ¿sabes qué? ahora que hemos estado aquí, en Girona,
haciendo la sele me he dado cuenta de que todo el mundo
habla catalán. Y como vengo a estudiar aquí tendré que pract i-
carlo contigo , d 'acord ?