Page 7 -

~ Juli Valduncie/,
L'associació de dones l'Aurora va convidar Neus Catal á,
p roclamada Ca t alana d e l'Any 2006, a fer un a confe re nc ia
a L1 oret . A ls seus 9 2 anys, Ne us Cat ala va ex p lic ar, amb
una energ ia i vita lit at envejab les , la seva exp er ienc ia co m a
única supervive nt en el camp de conce ntrac ió nazi d e Ra-
ve nsbruck. En I' act e , la cons iderada Ca ta lana de l'A ny va
es tar acompanyada pe r Rosa Ma ria Sa nta maria, portaveu
d' ICV- EUiA de L1or et. cel obert .
El Rotary Club de t.lo ret co m pta amb un monollt en el seu
hon or en el barri de Fenals. Els represen tants de I'entitat el van
desc obrir, ju ntament amb I'alcalde Xavier Cres po, en un acte
qu e va tenir 1I0c a finals de l me s d 'ab ril. Co m veuen a la imat-
ge, el monument ind ica clarament el dia, I'hora i el 1I0c de les
reunions setmanals qu e duen a terme els mem bres dé l Rotary.
celobert .
7
geógraf
El mall
Telescombraria, vals de
baix cost i canvi clirn átic
La publicació recent de I'informe de Nac ions Unides sobre
el canvi c lirnatic l, com a co nseq üencía. de l deteriorament
progressiu de les condicions ambientals del planeta ha
suposat - no ho oblideu- una fita per la humanitat. Des
d'aquest moment, la qüestió ha passat de ser un debat
acadernic controvertit, més o me nys difós pels m itjans de
co municació, a ser un de is eleme nts que marcara I'agenda
política del seg le XXI.
Com és normal en aq uesta soc ietat mediatitzad a pe ls
mitjans de co municació, a redós de I'informe han proliferat
a la televisió els debats i els repo rtatges per informar so bre
aquesta qüestió. Pero no es tract a d'esba nd ir el tema
amb un debat sobre les oscil·lacions del clima des de la
glaciació de Wurm; ni tampoc amb un reportatge sobre la
destrucció del pingüí emperador a l'Antartioa, mentre els
telespectadors xarrupen una cola de lIauna amb la il-lusi ó
de ser més co nscients de l problema . La qüestió és, més a
aviat, exp licar que I'actual model de producció i de consum
en ma ssa, orientat a ad q uirir grans qua ntitats d 'object es
- sovínt superflus- no pot continuar al ritme actu al sen se
afect ar irreversiblement el nostre amb ient. Es tracta de
fer entendre que el canvi cllmatic és la conseq üencia més
eviden t de l nostre insostenible mode de vida i que precisa-
ment per aixo impregna de dalt a ba ix les nostres practi-
ques quotidianes. Es tracta de dir c1arament, per exemple,
que el cost ecolóqic d'un minut de telescombraria o d'un
bit llet d 'avió de 20 euros pot ser el desgel de l'Antartida i,
com a conseqüencia, la pujada del nivell de l mar a la costa
Medi te rrania . •