Page 9 -

>- Miquel Pairolí,

escrip tor

Grans projectes A"" gora

l.loret estudia la millor manera Fer el que s'ha de fer
manera de financar les obres
de grans projectes , com la En el discurs d'invest idura del president de la Generalitat,
piscina de mides olímp iques, Mon tilla va defensar un princip i po lític aparentment irrebati-
el pavelló multiusos 'Arena ' i ble: "S'ha de fer el que és necessar i en les circumstancies de
la transformació de la tacana cada momen t." Vejam qui diu que no . És una frase d 'una 10-
marítima . Ara mate ix, no hi gica perfecte , que demostra una disponibilitat absoluta. Veu-
ha cap proced iment desear- re i analitzar les circumstanc ies i actuar en co nseq úencia. La
tat. L'object iu és convocar frase conté un apo logia del pragmatisme, que és un concep-
un concu rs i que I'empresa te de moda i el criteri rect or de tots els partits parlamentaris
guanyadora faci I'obra a ca n- actua ls. Un deis tenórnens polítics més interessants que hem
vi de la gestió d'algun deis pogut observar en els últims trenta anys és la conversió al
fut urs equipaments , tal i com pragmatisme d'aquells que van arribar a la política abracats
va explicar I'alcalde de L1oret, a les ideologies. A la darrera part del franq uisme , el reqim
Xavier Crespo (CiU) en el pie va ser gove rnat per praq rnatics. Aleshores els anomenaven
extraord inari de pressuposto s. Pero aquesta no sera la única via "tec nocrates". Alguns d' ells, després van continuar fent car-
de ñnanca rnent, ja que I'ajuntament comp ta amb el suport de rera a la UCD i fins i tot al PSOE. Els tecnocrates , pero , eren
les administracions, com la Generalitat i la Diputació de Girona, molt criticats perqu é estaven al servei del reqim. A la primera
que do nen viabilitat a les iniciatives esport ives i turístiques es- fila deis que els criticave n hi havia els comunistes , els so-
mentades . celobert . cialistes, els nacionalistes, que s'aferraven al cos doctrinal
d 'ideologies rigoroses . Quan Franco va morir i els que esta-
Més financ;ament ven esperant van cornencar a asseure's a les poltrones deis
ajuntame nts, de les dip utacions, de les conse lleries i deis
l.loret torna a reclamar un financarnent millor per als municipis ministeris vam observar un moviment, en alguns subtil, en
turístics. Aquesta vegada I'escenari va ser el pie de pressup os- d'altres francament des inhibit, de desafec ció de la ideologia
tos i qui va verbalitzar el reclam fou el regidor d'hisenda , Josep i de conversió al pragmatisme. Que volia dir pragmatísme?
Valls (CiU). Per a ell, és del tot necessar i que l'Estat actualitzi les Volia dir sacr ificar aque lles idees per les quals abans es regi-
aportacions econ órniques que fa arribar als municipis turístics , en als imponderables eco nomice. Aquí hi havia uns principis
ja que els diners que transfereix estan pensats per una pob la- econorn ics intocables i una pauta en I'evolucíó tecno l óqica
ció molt menor de la real. El motiu és que l'Estat no actua litza que no es podia posar endubte . Economia i tecnología eren
el cens cada cop que dest ina financarnent als municip is, que, dogmes que no solament s'havien de preservar sinó atavorir-
co m és el cas de L1oret, compten amb un increment pob lacional ne el desenvo lupamen t en una direcció concreta. Acceptar
constant. ce lobert . aixo és el que ara s'anomena pragmatisme. Demanen el vot
de la gent d'esquerres, deis independentistes, deis ecolog is-
Barri del Molí tes i la gent de bona fe els el dóna . Després, pero , tots són
praqrna tics i faran el que s'hagi de fer a cada moment. És
El polígon esportiu del Molí és una de les instal·lacions espor- tota una garantia . •
tives locals que han estrenat, recentm ent , gespa artificial nova .
La gespa anter ior, una de les primeres que es van co l·locar al
territori , tenia més de 10 anys d'antiguitat i calia renovar-la.
celobert .

9