Page 10 -

Proclamació
de la
11 República

>- Félix Rabassa i Martí,

historiador

Fra ncesc Macia anu ncia la ~
Repúb lica Catalana des del

balcó de la Generalitat.

8arcelonins celebrant la "'f'
instauració del nou
reqim republl c á

Enguany celebrem el 75e aniversari de la proc lamac ió de la regularitats, aconsegu int que es repetissin les elecc ions el
República al nostre país, en record de to ts aquells que van 31 de maigo Com no podia ser d'una altra manera després
lIuitar per la obtenció de les llibertats dernocr átiques i naci- de t ot el que havia passat, els republicans i catalanistes van
onals del pob le catala durant els temps d 'op ressió, i de les guanyar les noves elecc ions, obte niflt 6 regidors , per 4 deis
consecucions que, tant des d 'un punt de vista cultural co m monarqu ics. Poc després, el 5 de juny, es co nstituía el nou
soc ial, significa aquell reqim de Ilibertat. ajuntame nt, presidit per I'alcalde Pere Mataró i Mataró.
Durant el dece nni de 1920 el nostre país i la resta de l'Estat Durant el període repub llca es van aco nsegu ir mo lts drets
espanyol vivien sota el jou de la dictadura (1923 - 1930) del socials: la dona i les classes treba lladores en van ser els prin-
general Primo de Rivera, que tenia el supo rt de la monarquia cipals benefic iats. La cultura catalana aquells anys va viure
d'Alfons XIII. A Catalunya hi van haver diversos intents d 'en- una pet ita era daurada. D'altr a banda , el govern repub lica
derrocar la dictadu ra i procla mar la Rep ública Cata lana. Cal espanyo l fou I'artífex de la severa retallada de l'Estatut que
recordar I'intent de Francesc Macia i un escamot armat d ' Es- els cata lans havien recolzat a les urnes I'any 1931 . Malgrat
tat Catala de travess ar la frontera francesa amb la intenc ió de tot, el temps de la Repúb lica fou un període de democracia i
proclamar la Repúb lica Catalana a ü lot: els anom enats "fets llibertat que només l'a lcament militar del 18 de juliol de 1936
de Prats de Molió" (novembre de 1926). Francesc Macia, va aconseguir trun car. •
pero , no renuncia al seu projecte independentista i repub lica.
Des de I'Havana (Cuba) va promoure una Constituc ió provi-
sional de la República Catalana (octubre de 192 8), amb I'ajut
de nuclis d 'exiliats i emigrats cata lans a Am érica.
Després de la caiguda de la dict adura , el maro de 1931 , es
forma Esquerra Republicana de Catalunya, un partit sorgit
de la fusió de l'Estat Catala de Macia i altres grups politice.
Les eleccions municipals del 12 d 'abr il de 1931 significaren
la victo ria electoral de les Ilistes catalanistes i repub licanes
arreu del país. A la resta de l'Estat espanyol el tri omf repu-
blica tamb é fou esc latant, circurnstancia que féu decid ir el
monarca Alfons XIII a fugir. Davant d 'aquesta co njuntura tan
favorab le, el 14 d 'ab ril, Francesc Macia, el vell Iluitad or naci-
onalista i republica, proclam a la Repúbli ca Cata lana des del
balcó del palau de la Generalitat, hores abans qu e a Madrid
es proclamés la República espanyola. Catalunya esdevenia
un estat dins la Federació de Repúbliques lberiques, pero
tres dies després Macia es va veure obligat - per les pressi-
ons del nou govern repub lica espanyol- a renunciar a la inci-
pient Repúb lica Catalana.
A Lioret tamb é s 'hi va proclamar la República, i el quadre
amb I'efígie del monarca espanyol fou llencat al carrer des
del balcó de I'ajunt ament. Les eleccion s municipals a Lioret ,
pero, havien estat desfavo rables per als republican s. Havien
estat elegits 7 regidors d 'entre els candidats mon árquica, i
nom és 3 repub licans. Aquesta circurnstancia provoca una
situació del tot inso üta. Els candid ats republicans al·legaren
que durant els sufragis hi havia hagut coaccions i altres ir-

10