Page 6 -

• Marc Pérez, periodista
Blanes-Lloret, vida en comú
Em fascina. És sorprenent pero cada vegada em
captiva més. Podria caure en el tó plc i dir que potser és
q ue em faig gran, que tinc més capacitat d'observació, no
ho sé, pero el cert és que des que fa tres anys que estiuejo
a Blanes , mig co mbinant-ho amb L1oret , la meva admiraci ó
cap a les persones d'aquestes viles ha anat en aug ment i s'ha
co nsolidat Sóc de Barcelona , conc reta ment del Poblenou ,
un barri industr ial obert al mar, tenallat per la Vila Olímp ica
i la zona F órurn, on ara s'hi con forma la nova área tecnol ó-
gica del 22 @, (convido i animo tothom a visitar-lo i potser la
imatg e deis "c anfangueros" o deis "pixapins" caract erístics
s' esborrara d 'algunes ment s). Del meu barri, pero, en parlaré
un altre dia; deia que sóc de Barcelona, i hon orat de ser-h e,
pero em sento atret i identificat per la minuciositat d 'un taran -
na propi de blanencs i lloretenc s. M'explico: les hores i hores
qu e he vaguejat per amb dues viles m' han aportat un retrat
d'aquestes microsocietats que pot ser idealitzat i poc co n-
cret, pero que a mi m'ha seduít. Al meu entendre Blanes és
un cong lom erat de mar i terra, un eixut humit, amb aspectes
característics que hi aporten vitalitat intrínseca ... el passeig
de Dintre, la placa que ofere ix la rique sa de la terr a, els pr és-
secs pujats de to , les pru nes sabo roses, les peres de Sant
Joan, la fresc or de la verdura i les hortalisses, les botigues
multicolors, les rebaixe s de l'Elvira, I'acumulació de lIibres i
saviesa de la Dolors, l'lqor estimat que apareix i des apareix,
les joies brill ants de I'altra Dolors, els calamars arrebos sats
deis Terrassans , les mil i una geladeries amb grani ssats, or-
xates i "mantecados" de gusto s amoro sits , el pa recent fet de
l'Activa-Gutiérrez, els torrons de neula de ca l'Orench - a I'es-
ti u els enyoro!-, les betes i fils de can Saura. els immillorables
ápats i lico rs de can Giralt i Gubert que obren el pis i el cor a
El bus s'at ura a I'estació provisional de Lloret i en
aquests pocs qull órnetres t' adones que hi ha una bu llícia dife-
rent , més acce lerad a. Lloret és la Rosa i la radio, I'in domable
i bon amic Edu dj que punx a tamb é cancons insubstancials
de ballaruca fác il a la Carpa - prohibit el rock en catal a, no fos
cas ...-, una suggerent exposició d'aromes i olo rs a I'ed ifici
de la radio , el romanticisme del pare de Santa Clot ilde , la
salabror del mar i els pins a trencar d 'on a a Sa Boadella, les
assutzenes de la platja i I'ermita marinera de Santa Cristina,
I'església parroquial de Sant Roma q ótíca amb reformes del
modern isme, la pau eterna amb mon uments i aHegor ies de
primer ordre al cementiri, també la festa major coin cident
amb la de Blanes , amb la precios itat de l ball de les alrnorrat -
xes captat per desenes de flashos fotoqr áfics, la processó
marítima i I'estofat; barraques de d isseny i concert deis 972
-que tornin!-. La vermellor de turistes confosos per la calor
6
tothom qui ho vulgui, el Passeig de Mar, les paradetes hippies
i de perruqueria improvisada que ofereixen trenes i tirabui-
xons, Sa Palomera desafiant i plantant cara al Maresme amb
la Senye ra ben tibada , els passejos calorosos de mig matí,
d 'exposicions a la Fundació Angel Planells flanquejada pel
polledr ic Quim Serrano, la mostra de foto s de la coro nació
de la Verge del Vilar a La Biblioteca (quantes persones que
hi surten que ja no hi són pero queden imperto rbablement en
la mem oria co l-lec tival), el Jardí Bot áníc i el seu microc lima
únic a Europa (en versió humana hi ha el de L1oret), el c af é
Bacchio i I'amabi litat de l Pepe , el dringueig de co pes de la
Casa Oliveras, les flor s de la Camelia, els cíbercafes, I'oferta
qastr onórruca grega, xinesa, valenciano-c ata lana (paelles de
I'Hostal Kiku i Cal Ton), plats co mb inats al Mr. Chips, la de-
gustació més caso lana i divertida al Sorrall (Betlem i Maria ,
una co mbinació explosiva), la qua litat d 'am anides i ca rns
de l Molí, la co ntundenc ia i bona taula de la Mejillonera, la
caldereta del Club de Vela, la mariscada al Laia, les torrad es
del Cava Nit, els vid eos musica ls de grans exits deis setanta
entre po llastre i botifarra a la Bodega José, un fast-food de-
liciós a Can Planells, les Moritz glayades a I'Ancla, la copa
tranquil ·la a l'lndian, les clenxe s de cerv esa al pub del Ricky,
els "xinorris" d 'ltaca, I'agradable terrassa del Med iterran i, el
radi d 'acció nocturna deis Pins, la lIarga festa major, I'espec-
tacular concurs de focs artificials d'embadaliment pop ular, el
cicle de con certs exquisits al Convent, les barraques i I'histe-
risme de la fira que contrasta amb la calma de l campanar de
I'església de Santa Maria que ens delecta amb un repic cada
quart d 'hora i ens adv erteix que la vida con tinua , que el pas
del temps només delxar á gairebé intacte el merav ellós para t-
ge de Pinya de Rosa, si no és que els interessos econ órnics
ho tornen a esberlar t ot plegat...
i I'alc ohol, pells brun es, pells blanqu es, ulls de tots colors ,
infinit at de "colmados" de venda de produ ct es de primera ne-
cessitat i de segon a (cervesa, vins de garrafa, lico rs apurats
de preu...), banys refrescants a les qul lometrl ques platges ,
ce rveses als xiringuitos, patins per end insar-se en la mar lIuny
de les medu ses inquietants. Compres de tarda al carrer de
Sant Pere, bracalets i penjo lls, samarretes am b el Burro cata-
la (passo del toro i de les tovalloles "rojigualdas"), souv enirs
molt, mo lt i molt espa nyo ls: barrets mexicans. Tamb é toros
en mini atur a, toreros cutres de pl ástic en pos tura d'estar a
pun t d 'ass assinar un animal, sang ria embotellada en forma
de guitarra o de torero, postals amb flamenques vestides
amb faldilles de relleu textil, crits i xiuxiuejos en mil idiom es,
pilotes inflables, moda mo lt xlc, banyadors i banderes pen-
jades als balcons deis hotel s, degustac ions italianes al Da
Paolo , cu ina mexicana de primer ordre a La L1una, intimi tat i