Page 33 -

La Sardana en el temRs

L'Apl ec com a manifestació sardanista, moltes vegades rn' ha fet
pensar quina dimensió cal donar-h. les sardanes que s'hi interpreten;
han d'ésse r mú sica, dansa?, · quina dimensió de la música i de la dansa?
la música plena?, la dansa ferma?, amb seny o amb rauxa tot plegat?,
que han de programar les cobles i els sardanistes plegats?, que hi han
d'aportar uns i altres?, musiquestes d'estar per casa les Cobles?, ball

de -patacada- els sardanistes?; cree amb tot. sincerament que l'esforc

que qualsevol aplec comporta, mere ix de tindre ingredients suficients
per assolir la més elevada qualitat musical, i el major rigor en la dansa
que se'n pugui treure, no exenta aquesta darrera de la diversió que hom
busca l que pot fruir plenament dansant, pero no oblidant mai d'elevar
tot el conjunt fonamental del ball nacional, seny i mesura, sen y en la
dansa, mesura i elevació deis valors musicals en tot moment, deixar de
banda la palla i tr iar el bon gra és una tasca que cal que els sardanistes
ce rquem en tota manifestació al voltant de la sardana, arraconar tot el
ball destemperat i superfic ial i substituir-lo per el dansar profund de les
arrels del mateix; arraconar les sardanes fetes de qualsevol manera, en
«ser ie» com les rentado res o els telev isors, i primar i recolcar les sarda-
nes treballades, composades com una obra d'art. com una figura de cera-
mica o un quadre, sardanes treballades per l'autor pensant en treure el
rnaxim de so i treure així mate ix el maxirn profit del nostre conjunt, la
Cobla. profit que les sardanetes de baratura no en deixen ni entreveure
ni el més mínim d 'aquests valors. En quin Iloc volem la música de la

nostra dansa? la volem escoltar aquesta música? Perqu é el que escolta

també es sardanista, encara que a vegades sembli que són sardanistes
de segona; volem escoltar i dansar la sardana?, perqué els sardanistes
que dan sen no tenen pas la exclusivitat de la veritat absoluta en la mú-
sica i la dansa, volem dansar l escoltar sardanes amb tremp que deixen
aquell regustoal cap, i deixen caliu com la fusta del roure ja que són fetes
amb el cap?, o volem sardanes de palla que queden com cendra que una
petita bufada d'oratqe se l'ernporta i no en queda res? Aixó és el que
ens hem de proposar i plantejar els sardanistes d'avui per veure que en
sera de la sardana, derná. o en el temps . .. ?; jo personalment prefereixo
el regust en el cap que no pas la cendra que el vent mateix de la rotllana
dansant s'emporta, que cada scú en tregui la se va propia conclu sió, pero

cal treba llar-h i, def inir-se [a, el derna no espera, el derna és avu i matei x.

JORD! ROCAS