Page 9 -

La sardana: An/eredetllS; represa a la pos/guerra; desiflJis a considerar:

/vneadents: Fixat ja el rnodul de la contemporania sardana llarga cap al 1850,

la música que I'acompanyava estrefeia repetidament les tendencias forasteres.
Va ésser Pep Ventura qui trenca aqueixa supeditaci6 amb l'inedit recull folkloric,
Seguí -a molta distancia en I'interes- la forma cosmopolita d'Albert Cotó i,
després, la d'aires modernistes de Josep Serra, la nacionalista d'Enric Morera
i la d'assumpci6 sirnfónica de Juli Garreta. De l'escola catalana que fórjaren
n'ha seguit una brancada meritíssima, dins la qual la branca culta és tan
fecunda com la popular.

La difusió a partir de l'Ernporda, la Selva i les comarques vemes. no tingué
aturador. A la fi del segle XIX la sardana guanya un trampoli eficient en establir-
se a Barcelona, per a projectar-se, després, a la resta del País. Al si deis orfeons
i centres polítics nacionalistes foren creats nuc lis que als temps de la Solidaritat
Catalana conreaven la sardana -sovint a piano- i hi alternaven les danses tra -
dicionals. D'aquest esbarjo naixien grups formals per a I'exhibició, deis quals
feren historia l'Esbart Cata la de Dansaires, amb Aureli Capmany, i l'Esbart
Folklore de Catalunya, amb Joan Rigall. Fruit d'un d'aquests nuclis fou al 1907
l'Aplec de la Sardana a Vallvidrera que deu anys després seria patrocinat pels
partits polítics d'ideari cata la.

La idea romántica del culte als costums tradicionals es transforma en
I'esplai de Yoga, el qua l, en lIoc de fer-se passatger, persisteix i s'incrementa.
Per la seva popularitat a distintes esferes de tot el País es constitueix en el ball
nacional que Pella i Forgas hav ia profetitzat fa quasi cent anys. L'esplai pren
forma de moviment; cap al cornencament deis anys vint les fraccions es desen -
vo luparien en foments i agrupacions de més volada q ue, ju ntament amb la rev ista

(La Sardana >, configurarien el Sardanisme. La reacció a la Dictadura incrementa
balla ires i ballades, tot enriquint el repertori musical, els butlletins i la bibliografia.
La institució de la L1iga Sardanista (1929-1936) coronava el brot de les ent itats
propulsores. Mltiancant la revista <La Sardana> (1921-1937 ) s' inicia la comun i-
cació peri ódica amb els ballaires tenint per basse la secci6 Cama del Sardantsta.

Col -labora a la difusi ó d'aquesta dansa el Foment de la Sardana de Barcelona
que dona a través de Radio Associaci6 de Catalunya llicons per a bailar la sardana.

Represa a la pOJtguerra: Després del daltabaix i la desaparici6 de les entitats

s'iniciá el tempteig per a dur la sardana al carrero L'acci6 fou menada per comis-
sions de vems i grups parroquials d' Acci6 Cat ólica, Ensems s'activava I'en -
senyament de sardanes a les noves promocions i hom organitzava concursos i
. competicions per tal d'estimular la formaci6 de colles juven ils. De 1947 a 1977
I'increment s'ha multiplicat i la seva órbit a és encara oberta. Pel que fa a les

cobles, que augmantaren en un ,4 0 %, han tornat a la xifra inicial, bé que, sortosa-

rnent. les actuacions s'han triplicat pel cap baix, i actuen amb una freq üencia
insol ita.

Al 1950. quan encara eren escasses les entitats formalitzades, es consti-