Page 9 -

FELlX MARTINEZ I COMIN: L'HOMENATJAT O'AQUEST ANY

L'any 1969, els -Amlcs de la Sardana- de Lloret, que només portaven un
any de rodatge pel que fa referencia a organitzacló d'aplecs. decidlen crear un
Concurs Musical de Sardanes que , per sort, ha continuat fins avui. Un concurs
havia de tenlr un jurat, i per mediació del compositor lIoretenc Dornenec Moner,
acced ien a formar-na part noms tan prestigiosos com el mestre Zamacois, Anto-
ni Ros Marba, Felix Martinez Comín , Francesc Civil , i , posteriorment. quan morí
Joaqu im Zamacois I' any 1976, el mestre Manuel Oltra.

Un temps abans de la diada del 11 Aplec - que se celebrava el primer de
maig- , data en la qual s'havien d'estrenar les obres premiades, el Jurat es reun í
'a l.loret per afer públic aquell primer veredicte. El dinar va ten ir lIoc a "Hotel
Solterra, lIavors important, quan ningú sospitava ni remotament que aquell luxós
establiment havia d'anar aterra per deixar pas a un bloc d'apartaments. L'August
Mas va fer baixar els cinc membres a la platja per a lmmortalltzar-los fotoqr áfl-
cament, tots arrenglerats i alguns agafats per I'espatlla, con solen fotografiar-se
els jugadors de la davantera d'algun club famós. Martínez Comín ocupava la de-
marcació d'extrem esquerra .. .

Fou la pr imera vegada que vam saludar el mestre Martínez Comín. El nom
ens era conegut i prestigíós. Les seves sardanes prou divulgades. Pero era la
primera trobada persona l. Com us descriuríem, dones , el mestre? Is idre Molas,
en el lIibre - La Sardana - (vol. 1I - -El fet mus ical -- ) el descriu amb agudesa
i una punta d'humorisme respectuós , d'aquesta manera:

.És un home extremadament seriós . Quan us dedica una mitja rialla és un
exlt, És alt , amb cara rodona i una prematura calba d'home entenimentat. Un
bigotet fi de galan cinernatcqr áflc deis darrers anys Ii ombreja la cara una mica
inexpressiva. Parla sense presses i usomira amb uns ulls arrodonits, practica-
ment sortits de les órbit es .»

No dissenteixo gai re del bioqraf Molas . Només afegiria que la pretesa se-
riositat de Martínez Comín es torna bonhomia i simpatía amb el tracte .