Page 3 -

PORTIe

Quan celebrarem aquest dotze Aplec de la Sardana de L1oret, fara poc que hauran
passat les eleccions municipals i els nous Ajuntaments comencaran a entrar en rodatge.
En la histOria del nostre país s'haurá iniciat una nova etapa de la qual tots plegats n'esperem

molt. Imaginem més possibilitats, mes recolzament, mes comprensió per a les activitats

que, com la nostra, fan país, mantenen la personalitat i agermanen. Sota I'escalf de les
noves directrius politiques hem de suposar que sorgiran encara més aquellas obres que

són fruit i expressió de la capacitat creadora de la col·lectivitat. PerO, tal vegada, en

arribar a aquest punt, caldria preguntar-se si no han jugat un paper de primer ordre els
estorcos deis grups que han treballat contra tot obsta ele quan els corrents no estaven
encara tan democratitzats, quan no es parlava d'exiqancies, ni de drets, ni de renovacions
politiques. Perqué si bé es cert que tirar endavant entitats i actuacions, en les époques
passades, ha suposat armar-se de paciencia, lIuitar contra la burocracia i la incomprensió,
superar entrebancs, a voltes fins i tot correr algun risc, etc., també es veritat que tot
aquest bagatge s'ha anat notant, ha anat mantenint el caliu de la nostra flama i ens ha

anat recordant allO que havíem estat, allO que erem i allO que podíem ser.

Avui, dins de les instancies politiques, en els diversos grups civics, arreu, han
aparegut moltes persones plenes d'impuls i abrandament, assegurant que havia arribat
l'hora de posar-se a treballar. Nosaltres, modestament, dinem que els celebres quaranta
anys no eren pas prou determinants per restar quiet. Es podien fer poques coses, pero se'n
feien. En I'exercici d'aquests estorcos i d'aquestes lIuites pensant en el poble i en el país,
s'han anat forjant els nostres homes inquiets i han anat trobant els primers problemes,

peró també les primeres solucions. I avui, a I'impuls i abrandament que comparteixen amb

els altres, hi afegeixen I'entrenament i l'experláncia deis moments difícils, que ajuden molt.
Aquesta podria ser la lIiyó deis nostres onze aplecs passats. Aquesta podria ser la reflexió
davant del nostre aplec proper, que ja ens permet -i ho diem amb goig- comptar les
edicions de la nostra principal activitat sardanística per dotzenes.

El nostre Aplec de tloret ha estat pedra de toe, escola de ciutadania, gresol de
formació de la nostra personalitat al servei del poble i de Catalunya. 1, amb tot aixO, han
passat dotze anys. I seguin encara amb la mateixa constancia, amb el mateix ideal, i amb
la mateixa il·lusió. Aquesta il·lusió amb la qual us convidem al nostre Aplec de la Sardana
de Lloret per festejar-hi, una vegada rnés, amb I'harmonia de la cobla, la progressiva
recuperació del nostre país.

Us esperem !