Page 15 -

aquests la dlla cobla, va~en fer una curta estada la Verge, 1 tantes més que la IIIsta es farla tlar-
a Granollersj allI varen nélxer Emili I Conrad. guisslma. A totes elles, pero, s'hl troba la selem -
L'any 1908 varen abandonar G~anollers I Emili nltat I rlgldesa de formes caracterisliques de
Saló va entrar a formar part de la cobla d'Es- I'escola montserratina luna conelxenc;a pregona
parreguera com a cometí, del qual n'era un del que és una sardana que alhora de ser mu-
excel.lent Instrumentista; passá més tare{ a la sical sigui bailadora al mateix temps, com també
Principal de la Blsbal, a la Principal de Pala- totes les formes d'aprofilar el maxlm tots els re-
frugell; una sola temporada amb La Selvatana 1 cursos de la cobla, la que al ser un grup reduit
deflnltlvament a la Prlnclal de La Blsbal. de múslcs cal aprofllar les seves posslbllltats;
resultat de tot alxo s6n unes sardanes amb una
Mentrestant Conrad I Emlll Saló entraren a fo ro
mar part I'any 1913 de l'Escolania de Montserrat. muslcalltat J raclals alhora, dificils de superar.
Conrad tenia set anys I en sortlria nou anys més
tardo Emlll només hi va romandre do s mesos; con- Els seus arranjaments deis ctásslcs per els con -
rad s'ap lega rla a les rígides no rmes Imperants certs demostren també el que delem abans;
en aquells moments al menestlr benedlcti, pero alxl hem pogut escollar a Beethoven, Schubert,
sortiria de Monlserrat amb una fo rmacló musical Brhams, Borodln, Tschalskovsky, Falla, Casals l
I humana que Ii servírla de Nord tota la seva tants allres, en maglstrals Interpretaclons deis
vida. components de La Principal.

Sortit de l'Escolanla va escolllr f1scorn I va ce- Conrad Sal6 I Ramell, tota una vida dedicada
menear a posar-se al corrent de l'lnstrument. a la música, es merelx en aquest moment de
Mentres, contlnuava el seus estudis de vloli I delxar la praticlpacl6 activa a la cobla, el nostre
plano amb els mestres Enric Casals I Blaí Net homenatge en senyal de reconelxement per la
respeclivament; a Montserrat havia estudiat violl, seva obra musical, I com a home que ha saplgut
plano, orgue 1 harmonla. sacrificar tot el seu temps a la música i a través
d'ella Intensificar les relaclons de totes les con-
L'any 1914, Enric Barnosell, gran tibie, entra a trades del nostre pals catalá. Per alxo avul l'he-
formar part de La Principal de La Bisbal. Martl menatgem 1 11 dediquem el nostre aplec. Dema
Saló I els seus fllls Emill i Conrad s'incorporaven I sempre sera recordat per tots els sardanlstes
a La Principal tots junts I'any 1923. Bamosell car forma part ele la nostra historia amb sobrats
havla portat també a la cobla, quan ell va en- merlts, junt amb la Principal de la Blsbal.
trar-hl, el germa de Martl Saló 1 oncle del mestre
Conrad, Emili , com a contrabaix; la direcció aro JORDI ROCAS
tística de la cobla la portava Genis Canet, que
fou substltuit per el mestre Conrad Saló en re-
tírar-se I'any 1935. L'any 1939 passá a director
flns aquest any que ha cedit la batuta al mestre
Cassú.

El lema del mestre Saló durant tota la seva
lIarga estada com a director de La Principal ha
estat sempre «Donar la pauta com sempre en
totes les nostres actuaclons per tal de mantenlr
el ben norn de la cobla.., I crelem que I'ha donat
sempre; la seva major preocupacló actual das-
prés d'haver delxat I'actuacló directa sera que
aquest lema seguelxl slguent la flta a mantenlr
per part de La Principal, car I'ombra de I'estada
d'un genl de la nostra música centemperánla
com és Conrad Saló, durant 54 anys, sera moU
dificil de que s'esborrl 1 pot ser un suport 1 un
punt de referencia ferm pe~ les noves genera·
clons de La Principal de La Blsbal.

Una de les activltats que el mestre ha portat a
terme ha estat la composlci6. Té escrltes més
de clnquanta sardanes, I els arrangements per

concerts J balls que ha t1ngut de fer durant tots

aquests anys han estat nombrosos I sempre amb
la qualilat musical I artlstlca Inconfuslbles que
el mestre hl ha saplgut donar. Les seves sar-
danes més conegudes poden ser, Setmenat sar-
danlsta, Fallera, Els ocells et canten, SolemnUat,
Juntes les mans , Sol de Banyuls, Als peus de