Page 3 -
P. 3
Portie
Nouament arriba el mes de maig, en la cursa continua
del temps. La uida sembla somriure : els ocells ens
omplen de cantúries, les f/ors saüsjan la nostra vista,
l'esperit cobra noves uolades...
Així, contagiat de la naturalesa, hom pensa que és
meravellos deixar-se portar per l'encant, i, amb la
mirada perduda uers la inmensitat blaua del cel, recrear
les oides, donar-se les mans amb altres i formar l'anella
de la nostra amistat : una amistat densa i sincera que
traspassa lltndars i portalades, [ronteres i opinions.
Que bonic és un Aplec, en el mes de maig]
Nosaltres, amics, al donar-vos la benvinguda, us oferim
aquest Aplec nostre, el de Lloret, que hem organitzat
pensant en la germanor més [erma, engendrada per una
vitalitot sana i per un afany de retre culte a la dansa
del nostre poble.
Es un Aplec que ja té un any! Pci matg passat naixia
i durant aqllest temps ha comencat a caminar... Possi-
blemen t el ueureu més crescut, Aquesta és la nostra
il'lusi á. Tots volem que no s'aturi, que segueixi ende-
vant, cada cap més segur, cada cegada més valent, cada
dia més decidit i conuencut Jel seu l/oc dintre del m6n
de la sardana.
Amb la teua ajuda, amic, i la nostra, no hi ha dubte
que el mil/or desig s'acomplira .
