Page 6 -
P. 6
6 - AIRES LLORETRNCS
Aquell rostre tan trasparent de gràcia i tothora
EL tan simpàtic, ara tan turmentat.
MIRALLEX "DONYA RAMPELLS" Aquella veu tan suau i agradosa, i ara tan aspre
i tan violenta!
DE 1 £No sabeu qui és Donya Aquell cor tan generós i dòcil sempre, ara tan ex-
LA
NENA Rampells?... £No la coneixeu? citat per a ferir i donar pena!
B tVeieu aquella nena, ?quella Nena: de continuar així, cada vegada et fas més
| vostra amiga que per un tres i repulsiva i t'allunyes del camí d'esdevenir una noia
_ no res s'agita i arrabassa un feliç.
objecte de les mans de la com. Pot ésser que en el fons siguis prou bona i que
panya?... tinguis bon cor, però dissortadament, apareixes sem-
Perquè en el joc no ha pogut passar la seva, o en pre dolenta.
la conversa la contradiuen, es gira en rodó i fuig I tu mateixa t'allunyes els bons afectes de les te-
malhumorada?...
ves amistats, et dones compte del que has fet, en que-
Que es neguiteja dels elogis que es prodiguen a des descontenta i et fas malhaurada.
una altra nena i es sulfura de que li guanyin un pre-
mi que ella ja es tenia promès?... Apa, doncs, deixa't de rampells i rebequeries.
Frena de cop aquests ímpetus del teu geni, i mentre
Que es rebel·la contra un manament de la seva et sentis excitada, imposa't no dir res i a mostrar
mare, i fins pica de peus i es desfoga amb paraules més bona cara que mai.
violents?...
Et semblarà, a voltes, que els altres no tenen raó
Que en llevar-se rondineja perquè no ha trobat i que tu ets la desatesa i la víctima... mes, calla, i
la roba a punt; perquè a la llet l'hi han tirat cafè i a- espera i aguanta; deixa passar el cop de vent, deixa
vui justament ella no n'hi volia? passar la bufada que aixeca tota aquesta polsaguera
dintre teu; prompte hi veuràs més clar, i et sentiràs,
Que es posa tota concirosa perquè fins a l'altre llavors, tota joicsa de no haver-te deixat arrossegar
diumenge no podrà estrenar el vestit que avui ja es per la ventada...
pensava rumbejar? Sant Francesc de Sales, coneixent ja de jove que
Que tot avui farà les coses de mala gana perquè tenia un temperament altament fort i sobradament
no l'hi han encertat el gust en la compra de les saba- impulsiu, féu un pacte amb la seva llengua de no dir
tetes, o perquè no pot sortir abillada com ha vist que res mentre es trobés amb el cor excitat i de mostrar
anava la seva companya, la Remei?... més placidesa i calma quan més impetuosa fos la
I... què sé jo! Tot el sant dia amb un seguit de revolta interior. I, ja ho veus, d'un home de geni
rampells i rebequeries, i tat per un tres i no res com prompte i irascible n'esdevingué el sant de la dolce-
us deia sa per excel·lència i el model de la cortesia cristia-
na.
Doncs, aquesta nena i totes aquelles que es pro-
dueixen així, fan i són com Donya Rampells. Corregeix-te, doncs, ara mentre hi ets a temps
perquè un cop gran... [pobre noia! et privaries de la
Jo ne vull pas creure, ni vull suposar que tu si- gaubança de tenir amigues, i el que és piijor: sempre
guis d'aquest temperament, ni que t'hi assemblis, trobaries un buit al teu entorn, sempre et trobaries
tan sols. Quina pena que em faries! sola, mai no series estimada...
Pobre noia que perd tan sovint el govern de sí
mateixa! LA NURI
I quina llàstima de que no es pugui veure a un
mirall, en aquells moments!... Ni es coneixeria.
Aquells ulls. sempre tan plens de dolcesa, ara tan
foguejants!
Volguts lectors d?icAirtís Lloretencs"
Des d'aquesta formosa terra de Castelló de la Plana, vull adreçar-vos una sincerà i
afectuosa salutació, i en fer-ho s'acoblen en ma memòria moltes hores delicioses dels úl-
tims anys de ma infantesa i dels primers de la meva joventut, passats en tan formosa terra
com és el nostre volgut Lloret.
En veure la formosa plana, coberta de taronjerars, penso en els pintorescs paisatges
de Lloret, dels que conservo un grat i molt dolç record ..
Simpàtics lloretencs, no vull acomiadar-me dient-vos adéu-siau, puix que per a mi és
un grant plaer poder-vos dir; A reveure.
Mar'u'jaAustrich i Birlain.