Page 1 -

4MRE

Any II Periòdic quinzenal de literatura, art i humor i d'informació local Núm. 17

Surt els dies 1 i 15 de cada mes. Redacció i administració: Passeig de Mn.Verdaguer, número 5, primer

Lloret de Mar, 1 de juny de 1934

TURISME
A NTIGAMENT Lloret de Mar no coneixia altres estiuejants que els americanos, tots ells fills de la po-
blació, que, després d'una anyada de treball intens i productiu a l'altre cantó de l'Atlàntic, en arribar
la Primavera prenien passatge a qualsevol veler lloretenc i, carregats de pesos i d'anells, comparei-
xien a passar la Festa Major a llur vila nadiua.

Fins ben entrats al segle actual, aleshores de la Gran Guerra, on no s'adonà de la gran idealitat que tan-
cava la nostra vila com a estació estiuenca. Aquest fenomen, eslimulat si no produit per l'esforç, digne de
la més gran reconeixença, d'algun fill il·lustre de Lloret, fou el que atragué cap a la nostra vila unes quantes
dotzenes d'intel·lectuals i industrials opulents que bastiren per dir-ho així, els fonaments de la futura i impe-
tuosa corrent turística.

Feia pocs anys que havia plegat són negoci el darrer navilier lloretenc. La Lloret immortal, extinguidff
definitivament la seva antiga puixança, veia sorgir al seu davant l'aurora d'una nova grandesa.

Tot el demés ha vingut per la seva pròpia saor. Ni un Patronat de Turisme constituit d'una faisó racional
de cara a la consecució d'un fi pràctic; ni un cartell a l'estranger; ni la intervenció d'una empresa especialit-
zada. Com una noia bufona que no necessita galindaines cridaneres per tenir un magnar de pretendents.

Però la Lloret de Mar d'avui ja no és la mateixa dels primers temps de la postguerra, recés d'unes po-
ques dotzenes d'afavorits per la fortuna, que compartien la pau del poble i les delícies de. l'estiueig. El con-
tingent estiuejant ha esdevingut tan nombrós que, durant l'estiu, ha canviat totalment la tesomia del poble.

Però entre la Lloret actual i la que desitgem per a l'esdevenidor, pera dintre ben poc, hi ha la mateixa di-

ferència que deu exisíir entre l'individu que cultiva una art o una professió purament per caprici, i aquell que

pren són conreu o exercici d'una manera seriosa i rigorosament professional.

Lloret de Mar actualment ts una de les viles de la nostra costa més afavorides pel turisme nacional i es-

tranger; aquest fet, lluny d'inclinar-nos al gaudir passiu i a la vanaglòria estèril, ha da moure'ns a tot allò

que, tot fent més agradosa l'estada als qui ja vénen, contribueixi a atreure nous elements. El turisme té en la

nostra terra unes possibilitats gairebé il·limitades. Una ciutat el mateix pot créixer i heure importància per

mitjà de la indústria tèxtil, per exemple, que per mitjà del turisme.

Vegeu si us plau en les Plantar-se una vila amb caràcter d'estació d'estiu, és com obrir un nou
pàgines i n t e r i o r s . . . establiment al públic; requereix una constant vigilància i atenció, una supe-
ració de nosaltres mateixos,
Les dones a casa vostra
Per un cantó existeix la necessitat d'expansió, la recerca del client proba-
per Joan de la Font ble

Esports Per l'altre hi ha l'atenció i l'acontentament deguts al client efectiu.
Revista de premsa A aquest moviment, fins i quan és promogut per una empresa particular o
Sessió Municipal pel Municipi, li cal la col·laboració i l'apoi de tot el poble; dels establiments i
Llista d'obres "B.P." els industrials que han de prestar llurs serveis, de la massa de veïns—de to-
Déuels ho pagui... tes les classes socials—que han de conviure amb d foraster.
Del llibre del passat
Respirant La corrent turística crea en un poble tota una colla de problemes que
De Societat s'han de solucionar i de noves necessitats que s'han de satisfer.
Homenatge a M.e Ruyra
Cada societat, cada industrial, cada comerciant, cadascun de nosaltres,
ha de convertir-se en un fervent propagandista de les belleses i avantatges