La grip aviària és una malaltia infecciosa de les aus produïda per subtipus del virus gripal de tipus A. Pot afectar tant espècies avícoles destinades al consum com aus de companyia i aus silvestres. Alguns subtipus, com els virus A(H5N1) i A(H7N9), poden transmetre’s a les persones en casos de contacte perllongat i estret amb aus infectades.

Tipus de virus de la grip aviària

• Influença aviària de baixa patogenicitat (IABP): acostuma a causar una malaltia lleu en les aus.
• Influença aviària altament patògena (IAAP): associada principalment als subtipus H5 i H7, és molt contagiosa i pot provocar una mortalitat elevada. Per aquest motiu, està subjecta a mesures específiques de control i vigilància.

Transmissió a les persones

La transmissió de la grip aviària a les persones és poc freqüent en relació amb el gran nombre d’aus afectades. Perquè es produeixi el contagi cal un contacte directe amb aus infectades o amb superfícies o objectes contaminats amb els seus excrements. No hi ha proves que els pollastres ben cuinats ni els ous siguin una font d’infecció.

Símptomes en humans

Els símptomes de la grip aviària en humans són similars als de la grip comuna:

• Febre alta (39–40 °C) i malestar general.
• Dolor muscular, mal de cap i de coll.
• Tos seca, secreció nasal i taponament del nas.
• Cansament i, en alguns casos, diarrea.

El període d’incubació habitual és de 2 a 8 dies, tot i que pot variar segons el subtipus de virus.

Situació actual de la influença aviària

Publicació de l’Ordre APA/1288/2025

En data 13 de novembre de 2025, davant l’increment del risc d’influença aviària a Espanya, s’ha publicat l’Ordre APA/1288/2025, d’11 de novembre, per la qual s’estableixen mesures de confinament d’explotacions per a la prevenció i control del contagi per influença aviària altament patògena (IAAP).

Mesures principals

• Confinament d’aus de corral i aus captives: totes les aus s’han de mantenir a l’interior, independentment del tipus d’explotació (comercial, ecològica, d’autoconsum o venda directa).
• Autorització excepcional per mantenir-les a l’aire lliure: el DARPA pot autoritzar-ho si:
  • Els dispositius instal·lats impedeixen de manera eficaç el contacte directe i indirecte amb aus silvestres.
  • Les menjadores i abeuradors són a l’interior o en un refugi protegit davant aus silvestres.
  • L’explotació disposa d’espais per poder tancar les aus si cal.
• Prohibició de mantenir ànecs i oques amb altres espècies d’aus de corral.
• Prohibició de donar aigua procedent de punts accessibles a aus silvestres: no es pot utilitzar aigua de dipòsits als quals puguin accedir aus salvatges, excepte si ha estat tractada per garantir la inactivació del virus.
• Protecció dels dipòsits exteriors: els dipòsits d’aigua situats a l’exterior per motius de benestar animal han de quedar suficientment protegits davant aus aquàtiques salvatges.
• Prohibició de concentracions d’aus: no es permet la presència d’aus de corral o altres aus captives en certàmens ramaders, mostres, exhibicions, celebracions culturals o qualsevol concentració d’aus a l’aire lliure. Només es poden autoritzar de forma excepcional a través de l’Oficina Comarcal del DARPA.

Circulació del virus a Catalunya

Des de l’agost de 2025 s’han confirmat diversos casos de virus de la influença aviària d’alta patogenicitat (H5N1) en aus salvatges en diferents punts de Catalunya, principalment en zones humides i espais naturals. Aquests casos s’han detectat en el marc del Programa de Vigilància de la Influença Aviària a Catalunya, coordinat entre el DARPA, el Cos d’Agents Rurals, els Centres de Recuperació de Fauna i els serveis veterinaris oficials.

Què fer en cas de sospita a granges

Es considera sospita d’influença aviària en una explotació d’aus de corral en cas d’aparició d’algun dels signes següents:

• Disminució del consum de pinso i aigua superior al 20%.
• Disminució en la posta superior al 5% durant més de 2 dies consecutius, sense causa justificada.
• Mortalitat superior al 3% durant una setmana, sense causa justificada.
• Qualsevol signe clínic o lesió post mortem sospitosa d’influença aviària (tos, esternuts, llagrimeig, descàrrega nasal o oral, anorèxia, cianosi del cap, cresta o barbeta, edema facial, diarrea, simptomatologia nerviosa, lesions hemorràgiques, etc.).

En aquests casos cal extremar les mesures de bioseguretat i notificar-ho obligatòriament als serveis veterinaris oficials del Departament.

Què fer en cas de trobar aus salvatges mortes o malaltes

• No s’han de manipular les aus mortes o amb simptomatologia sospitosa.
• Cal avisar el Cos d’Agents Rurals o trucar al 112 perquè valorin les actuacions a seguir i, si s’escau, facin la recollida i l’enviament als centres de recuperació de fauna per a l’anàlisi corresponent.

Mesures de prevenció per a persones amb aus d’autoconsum

• Protegir les aus d’autoconsum del contacte amb aus salvatges (com ànecs o cigonyes).
• Impedir l’accés de les aus salvatges a l’aigua de beguda i al menjar de les aus de corral.
• No subministrar aigua procedent de rius, basses o altres fonts exteriors.
• Registrar les aus de corral com a explotació d’autoconsum, si encara no ho estan.

Consells per a viatgers a zones afectades

• Evitar el contacte amb animals vius en mercats i granges.
• Consumir sempre la carn d’au i els ous ben cuinats.
• Es recomana la vacuna contra la grip comuna a les persones que hagin de viatjar a països amb casos de grip aviària en humans o brots en explotacions avícoles.

Per a més informació o consultes tècniques, es pot contactar amb el Servei de Sanitat Animal del Departament a través del correu: sanitatanimal.agricultura@gencat.cat.