La mobilitat és un concepte cada cop més d’actualitat. Tot i que les persones s’han desplaçat sempre, fins fa un temps la mobilitat es concebia com la circulació o trànsit de vehicles, i només es centrava en com fer els desplaçaments en vehicle privat més ràpids i fluids possible.

Actualment, però, la mobilitat ha adquirit una dimensió que va molt més enllà.

Tothom té dret a desplaçar-se lliurement per realitzar les activitats quotidianes o de lleure: anar a la feina, a l’escola, al metge, a comprar, a la platja, etc.

Ara bé, aquest dret individual s’ha d’exercir de manera responsable i considerant els impactes que cada mode de transport té sobre el benestar de les persones, la qualitat de l’entorn urbà i el medi ambient.

Repensar els nostres hàbits de mobilitat i avaluar els efectes positius dels canvis que hi podem introduir és la clau per avançar cap a un model col·lectiu de mobilitat més sostenible.

En definitiva, més eficient, segur, equitatiu, competitiu, tranquil i saludable.

Els principis de la mobilitat sostenible:

• Allibera el carrer de la sobrecàrrega que representa l’excés de mobilitat privada amb modes de transport de motor i fomenta el repartiment equitatiu de l’espai sense que cap mode de transport tingui preeminència sobre la resta.
• Garanteix la mobilitat universal perquè dóna prioritat als sistemes de desplaçament més sostenibles: la mobilitat a peu, en bicicleta i en transport públic col·lectiu.
• Incorpora als instruments urbanístics i territorials la planificació de la mobilitat per reduir la demanda i el nombre de desplaçaments en modes de transport no sostenibles.
• Dóna recursos a la ciutadania per a la seva mobilitat sostenible i promou la seva participació activa i coresponsabilitat en la presa de decisions locals.

D’aquesta manera les prioritats quan parlem de mobilitat han anat canviant fins arribar la sistema actual:

És per això que totes les mesures que es prenguin en l’àmbit de la mobilitat han de tenir present aquesta jerarquia, prioritzant sempre les capes més altes.