Ja arriba la calor i amb ella l'eterna pregunta; ja podem treure el bolquer?

Aprofitar el bon temps és posar al davant els interessos dels adults, deixant un pas enrere la realitat o necessitats dels infants.

El mal anomenat moment de "treure el bolquer", l'hauria d'indicar l'infant per tant, hauríem de fer un canvi de mirada i ser capaços de detectar en quin moment ell mateix vol deixar aquest bolquer.

És l'infant qui, a partir del seu desenvolupament maduratiu i neurològic, decidirà dur a terme aquest procés. Quan ho fa l'infant ho viu amb satisfacció, plaer i amb ganes de créixer.

El paper de l'adult serà fonamental durant aquest procés, guiant, acompanyant i oferint l'espai adequat; transmetent calma, seguretat, donant-li temps i respectant el seu ritme. Fet que ajudarà a l'infant a sentir-se recolzat en el camí.

Cada infant és únic i viu un procés maduratiu diferent, per aquest motiu, és necessari observar-lo i veure quins senyals mostra per valorar si és el moment d'iniciar aquest procés d'abandonament.

Hi ha diferents senyals, gestuals o orals, que els infants mostren temps abans de començar el procés; van adquirint la consciència corporal suficient per saber si tenen el bolquer mullat, identifiquen el moment que van a fer pipí, són capaços de retenir, el bolquer brut els incomoda...

El coneixement i l'observació de l'infant és el que permetrà adonar-nos del moment en què es troben i ser capaços de veure aquests senyals.

Temps i escolta són la base per poder acompanyar aquest moment i gaudir d'un altre pas important en la vida dels infants.

"La possibilitat d'establir una autoregulació al propi ritme, sense la coerció de l'adult, preserva els nens i les nenes de trastorns considerables a curt o llarg termini" MyrthaChokler