Ves al contingut. | Salta a la navegació

Servei d'Arxiu i Gestió Documental

Sant Romà, patró de Lloret de Mar

Data

18 de novembre

Fet històric / tradició

SANT ROMÀ SOLDAT? SANT ROMÀ DIACA? SANT ROMÀ MÀRTIR DE GIRONA?

Tal i com consta a la documentació conservada a l’arxiu del capítol de la Catedral de Girona, el dia 8 de gener de l’any 1079 el bisbe gironí, Berenguer Guifré, va consagrar la primera parròquia de Lloret en honor a Sant Romà. Aquesta primera església es correspon a l’actual ermita de les Alegries. Però, malgrat que el fet històric de la consagració està ben documentat, queden dubtes sobre a quin Sant Romà va voler dedicar la parròquia lloretenca; perquè els textos hagiogràfics de les vides dels santsImatge de Sant Romà extret d'una Patent de sanitat. Imprès en blanc que expedia la vila de Lloret., esmenten fins a 25 màrtirs anomenats Sant Romà: un abat de Lió, un soldat a Roma, un bisbe a Nepeto, un altre bisbe a Auxerre, un diaca a Antioquia, un màrtir a Capadoccia, un màrtir a Girona... A quin d’aquests màrtirs el bisbe de Girona va voler consagrar la parròquia de Sant Romà de Lloret? Sobre això no tenim documentació que ho expliqui i, per tant, ens hem de moure en el terreny de les tradicions, llegendes i conjectures.


Durant molts anys s’havia venerat a Lloret al Sant Romà soldat, que fou martiritzat a Roma. I així ho reflecteixen les imatges que hi havia en el retaule de l’altar major de l’església parroquial. Per tant, segons marcava el santoral, la festivitat del Sant Romà soldat calia fer-la el dia 9 d’agost. Però, pel que sembla, molts lloretencs no devien pair gairebé la celebració tant propera entre la festivitat de Santa Cristina (el 24 de juliol) i la de Sant Romà soldat (el 9 d’agost), amb només 15 dies de diferència. Evidentment, ens hem de situar en aquella època en que les comunicacions no eren gaire fàcils (s’anava a peu o en tartana i calia destinar quasi tot un dia per anar de Girona a Lloret) i, per tant, quan venien forasters amb motiu d’alguna festa major, llavors s’hi havien de quedar durant alguns dies. Els lloretencs, doncs, no devien estar massa contents amb la proximitat d’aquestes dues festivitats, perquè significava que els forasters s’havien de quedar durant més de vint dies a les cases dels lloretencs que els acollien.

Per tal d’evitar aquesta situació, sembla que proposaren el canvi de celebració de la festivitat de Sant Romà i, per això, es proposà que la festa es traslladés al 18 de novembre, dedicat al Sant Romà diaca d’Antioquia.

A partir d’aquí, la polèmica ja està servida. Quin Sant Romà es venera? El Sant Romà soldat màrtir a Roma? o el Sant Romà diaca d’Antioquia?

Aquesta polèmica entre un i altre ha estat molt present a les llars lloretenques durant  molts anys; però, darrerament, ha entrat un tercer “sant” en discòrdia; i, personalment, penso que té un fons històric força versemblant. En Josep M. Pons i Guri (historiador il·lustre que va morir fa pocs anys), va argumentar que molt probablement el bisbe gironí, Berenguer Guifré, en el moment de la consagració de la primera parròquia de Lloret, la va voler dedicar al Sant Romà màrtir de Girona. En la seva argumentació, en Pons i Guri va explicar que seria lògic que fos així, atès que el bisbe de Girona tenia una profunda devoció per aquest màrtir gironí del s. IV d. C que fou martiritzat juntament amb Sant Feliu.

Així, doncs, ja sabeu que podeu optar per algun d’aquests tres màrtirs: el Sant Romà soldat, el Sant Romà diaca o el Sant Romà màrtir de Girona. Alguns defensen que el Sant Romà soldat té més bon aspecte i més bona presència. Altres diuen que el Sant Romà diaca transmet més amor i més religiositat; i altres asseguren que el Sant Romà gironí és més proper i, per tant, segur que li arriben fàcilment les pregàries dels lloretencs.

Lloret de Mar, 17 de novembre de 2008.

Joaquim Daban

Llegenda

Sant Romà de Cesarea o Romà d'Antioquia – dit el diaca -  

Festivitat 18 de novembre.

En 303 o 304, quan començaven les persecucions de Dioclecià, un diaca anomenat Romà, de Cesarea  a la regió de Palestina va patir martiri a Antioquia. Havia estat pres i condemnat a la foguera, essent lligat a un pal. Com que l'emperador Galeri era a la ciutat, va ser portat a la seva presència. L’emperador va manar que li tallessin la llengua, que el torturessin i que l’escanyessin.

 

Sant Romà l'Ostiari – dit el soldat -  

Festivitat 9 d'agost,

Les actes llegendàries de Llorenç diuen que Romà era un dels porters (ostiarii) que vigilaven la presó on va estar reclòs Sant Llorenç. Aquest el va convertir i batejar i després va ésser martiritzat. Altres fonts diuen que era soldat i que, convertit, esdevingué ostiari en una església de Roma, fins que fou detingut i morí màrtir.

 

Sant Romà màrtir de Girona.

Festivitat 8 de juny

Poques notícies ens han arribat d’aquest sant màrtir. Segons els Goig que es cantaven a Delfià, Rabós d’Empordà, era considerat deixeble de Sant Feliu. En el moment en que realitzava la tasca evangelitzadora entre els pagans de les comarques gironines fou detingut per les autoritats romanes, que seguien les ordres establertes per Dioclecià l’any 303. Un cop capturat fou martiritzat i finalment traspassat per claus, es a dir crucificat.

 

Us recomanem la lectura dels tres articles de Lloret Gaceta, accediu al dipòsit virtual, on les tesis de Pons i Guri, ens semblen molt sòlides.

 

Bibliografia

  • PONS I GURI, Josep M., “Sant Romà. Titular de la parròquia de Lloret”, Lloret Gaceta, 9 de novembre de 1978, p. 5-7
  • PONS I GURI, Josep M., “A manera de retractació”, Lloret Gaceta, 14 de desembre de 1978, p. 5-7
  • PONS I GURI, Josep M., “Segueix la retractació”, Lloret Gaceta, 21 de desembre de 1978, p. 9-15
  • PONS I GURI, Josep M., “1995. Josep M. Pons i Guri. Artífex de la memòria”, Set Pregons, 1991-1997, Lloret de Mar, 1998, p. 91-106
  • FÀBREGAS I FRADERA, Antoni, “1996. Antoni Fàbregas. Un testimoni peculiar”, Set Pregons, 1991-1997, Lloret de Mar, 1998, p. 109-119
  • PALOU I MIQUEL, Hug, “El retaule de Sant Romà, diaca de l’església de Cesarea i màrtir d’Antioquia, de l’església parroquial de Lloret. Assaig cronohistòric i algunes hipòtesis”, Quaderns de la Selva, 13, Santa Coloma de Farners, 2001, p. 149-174
  • Programa de Ràdio Lloret