Documental “Pensió completa. Reconstruint el turisme en clau femenina”

Pensió Completa, reconstruint el turisme en clau femenina explica el paper fonamental que van tenir les dones en els inicis del turisme, al Lloret dels anys '50 i '60, quan encara no era una destinació vacacional coneguda a nivell internacional. La producció -encarregada pel Consell de Dones Municipal- recull el testimoniatge d'una vintena de dones. Han recordat que eren mestresses de casa quan van acollir els primers visitants per tal de guanyar uns diners extres, mentre els seus marits treballaven al camp o a la mar. Així, sense ser-ne conscients i en plena època franquista, es van convertir en empresàries pioneres i van posar les bases del Lloret que coneixem avui en dia.

Després de la segona Guerra Mundial, l'economia es recupera i es crea el mes de vacances pagades entre les classes treballadores. La Costa Brava es converteix, aleshores, en un destí per descobrir i comença a rebre visitants. Tant Lloret com la resta de l'Estat es troba immers en el franquisme i l'arribada de gent de fora contribueix a obrir mentalitats. L'impacte no és només econòmic, sinó també un xoc social important.

Lloret de Mar, com a destinació turística, es crea als anys '50 del segle passat. Es quan comença a rebre visitants europeus. Donen feina als lloretencs, que veuen en aquest procés de transformació una altra manera de sobreviure, al marge de la pesca i el camp. En el cas de les dones, moltes d'elles ho viuen des de casa seva, “com una prolongació de la feina domèstica, amb més llits o fent més dinar”.

El documental recull el testimoni d'una vintena de dones de Lloret, que tenen 75 anys o més. A través de la seva memòria oral, relaten l'impacte del boom turístic en les seves vides.

Pensió completa: reconstruint el turisme en clau femenina és un treball que documenta l'inici del turisme a Lloret de Mar comptant amb la participació invisible de les dones que van ser autèntics pilars de sosteniment econòmic i social d'una societat canviant.

Guardonat amb el Premi al millor treball informatiu en televisió en els II Premis Carles Rahola de Comunicació, aquest documental és el treball col·laboratiu de moltes persones, que coordinades per l'Amaranta Gibert, van aconseguir apropar-nos a la realitat de Lloret als anys 50 i 60 .

El Cementiri Modernista

El cementiri de Lloret de Mar pertany a la Ruta Europea de Cementiris i està declarat com a Bé d’Interès Cultural. És un dels principals exemples d’art fúnebre del s.XIX de Catalunya i conserva una important petjada indiana.

El cementiri modernista de Lloret de Mar es va construir amb l’impuls i el mecenatge de les nombroses famílies indianes de la població, que desitjaven mostrar la seva opulència a través de la construcció de panteons encarregats a reconeguts arquitectes i escultors, com Josep Puig i Cadafalch, Antoni M. Gallissà Soqué, Vicenç Artigas Albertí, Bonaventura Conill Montobbio, Ismael Smith i Eusebi Arnau.
Durant el recorregut podràs gaudir d’aquestes autèntiques joies de l’art modernista amb infinitat de detalls associats a la simbologia fúnebre. Deixa’t sorprendre! A cada ullada descobriràs una cosa nova.

La primera pedra del cementiri es va col·locar al 1896 després que fos necessària la construcció d’un nou cementiri a causa de l’augment de la població a Lloret de Mar.
La seva ubicació va ser molt discutida, ja que l’Església es va oposar a la construcció d’un cementiri als afores del poble. Avui el cementiri ha quedat integrat a la ciutat, però antigament es trobava a una distància considerable del nucli habitat.
Així i tot, la construcció va seguir el seu curs, ajudada per les inversions d’alguns indians que van comprar grans parcel·les en el cementiri per construir-hi els seus propis panteons.
El cementiri es va inaugurar l’any 1901 inspirat en un petit poble per als difunts, amb els seus carrers i panteons com cases.

Els  Jardins de Santa Clotilde

Situats damunt d’un penya-segat entre Cala Boadella i la Platja de Fenals i amb unes impressionants vistes sobre la mar no et pots perdre un dels tresors millor guardats de Lloret de Mar.

Santa Clotilde és un espai per a passejar i relaxar-te, ple de naturalesa, olors, colors i tranquil·litat amb unes vistes immillorables sobre la Costa Brava i una vegetació essencialment mediterrània amb pins, til·lers, àlbers, xiprers…
Les seves vistes i arquitectura laberíntica amb fonts, estàtues i un llac li donen un aire romàntic i màgic que fan d’aquest lloc un racó inoblidable

El Marquès de Roviralta (Raúl Roviralta), un enamorat dels jardins romàntics italians de l’època renaixentista, va decidir encarregar la construcció d’aquests jardins per poder gaudir del seu ús personal, entrant així a formar part del moviment noucentista de Catalunya.
Però molt abans que tot això succeís, Roviralta havia conegut a Clotilde Rocamora, una jove de Barcelona que va arribar a Lloret de Mar el 1917, quan tot eren vinyes.
El Marquès va decidir comprar-les, convertint-se així en el propietari de set vinyes.
Per a complir el seu somni i crear els jardins va contactar amb Nicolau Rubió i Tudurí, arquitecte paisatgista, per a realitzar el projecte.
Els jardins van començar així a construir-se en 1919, però en 1927 Clotilde, encara molt jove, va morir sense haver-los pogut veure acabats. Aquest succés, va paralitzar el projecte fins que un temps més tard el Marquès va conèixer a Odile, la seva segona esposa, i dos anys més tard es van reprendre les obres i es va continuar amb la construcció dels jardins.
La construcció no va acabar fins a la finalització de la Guerra Civil Espanyola i porten el nom, de Clotilde en honor a la primera esposa del Marquès.
Els jardins van pertànyer a la família Roviralta fins que en 1997 l’Ajuntament va decidir adquirir-los, reformar-los i convertir-los en patrimoni municipal. En 1994 van ser declarats Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.