Ves al contingut. | Salta a la navegació

Servei d'Arxiu i Gestió Documental

La monja fantasma

Any 1916. Arriba a Lloret una comunitat de monges de clausura procedents de Mèxic. Fugint de la persecució religiosa del seu país, van arribar a les nostres contrades instal·lant-se primer a Sant Pol de Mar, fins que, el bisbe de Girona les traslladà al nostre municipi. En arribar a Lloret es van situar en un immoble del carrer de la Vila, més tard, es traslladaren a l’antic convent dels Germans Maristes, ubicat a la plaça que avui porta aquest nom. Tot i que eren de l’orde de les carmelites descalces, tothom les coneixia popularment com “les monges mexicanes”. Al 1920 la comunitat estava formada per 13 religioses que, alhora, realitzaven assistència a la clínica mental “Torre Campderà”, entre altres activitats.

Es conserven diferents fotografies que plasmen com era la vida a la comunitat de les carmelites: l’interior del convent, els seus passadissos, el refectori o el pati presidit per la majestuosa magnòlia. D’entre totes les fotografies però, ens crida l’atenció un retrat de grup de les monges fet per Emili Martínez i Passapera al voltant de l’any 1930.

Mirada_ampliada_003_monges

Aparentment sembla una fotografia normal, però una de les monges crida l’atenció! Té la mirada molt fixa cap a l’espectador, la fesomia de seu rostre ens resulta sinistre. En ampliar-la quedem sorpresos.

És una monja morta? Porta una màscara mortuòria? És una nina de cera? Un fantasma?

Certament el rostre ens remet a referències del cinema de terror clàssic. Podria ser una monja amb la cara desfigurada? Si és així potser aquesta és la raó per la que es va aïllar en un convent de clausura... Si ens fixem bé, veiem que una de les monges del grup subjecta en els seus braços la imatge d’un nen Jesús. La monja fantasma podria ser també una figura! El rostre ens recorda a l’expressió d’una marededéu...

Al segle XIX i principis del XX es van popularitzar les imatges religioses de vestir conegudes amb el nom de cap i pota. Es tractava de sants, marededeus i cristos, sovint amb braços articulats, que permetien ser abillats amb robes i joies donant una sensació molt realista. Les monges, en un acte pietós, van vestir la imatge de la marededeu que tenien al seu convent amb l’hàbit que elles portaven? Potser ho van fer amb la voluntat d’emmirallar-se en les virtuts marianes, d’apropar el fet sagrat a la seva professió de fe.

La hipòtesi més plausible és que es tracti d’una imatge de vestir de Santa Teresa de Jesús patrona de l’orde de les carmelites descalces de la qual encara n’existeixen moltes mostres d’aquest tipus d’imatgeria religiosa arreu del territori. A Lloret encara conservem algunes imatges de vestir. Una de les més venerades és la Mare de Déu de les Alegries.