Ves al contingut. | Salta a la navegació

Servei d'Arxiu i Gestió Documental

Sou a: Inici / Seccions / Servei d'Arxiu i Gestió Documental / La Funció social del SAMLM / Interseccionalitat i arxius. Un programa i quatre projectes

Interseccionalitat i arxius. Un programa i quatre projectes

Descripció i contextualització del programa

La interseccionalitat es pot definir com una perspectiva que ens permet veure com les diverses formes de discriminació no es poden considerar per separat, sinó que cal entendre-les en relació”[1]. La interseccionalitat estudia de forma encavalcada les diferents identitats socials i els seus respectius sistemes d’opressió, dominació o discriminació. A través de les anàlisis de les diverses categories biològiques, socials i culturals, com l’edat, el gènere, l'ètnia, la classe, la diversitat funcional, l'orientació sexual, la religió i altres eixos d'identitat, es pot constatar com interaccionen els individus en els múltiples nivells. És per això que cal pensar cada una de les característiques o trets d'una persona com inextricablement unit a tots els altres elements, i només així es pot comprendre de forma completa la pròpia identitat. “Ser dona influeix en com algú experimenta ser blanc(a). El fet de ser LGBT i de procedència obrera significa que es troba amb situacions diferents de les d’un home gai blanc de classe mitjana. Practicar la interseccionalitat significa que evitem la tendència a separar els eixos de la diferència que configuren la societat, les institucions i nosaltres mateixos”.[2]

El concepte fou plantejat per primer cop per l’acadèmica Kimberlé W. Crenshaw al 1989 per explicar com les dones afroamericanes havien estat excloses de les polítiques feministes i antiracistes desenvolupades als Estats Units des de la lluita pels drets civils a finals de la dècada del 1960.[3]

A partir d’aquest marc conceptual es pot entendre com succeeix la injustícia sistemàtica i la desigualtat social des d'una base multidimensional.

La interseccionalitat manté que les conceptualitzacions clàssiques d'opressió en la societat –com el racisme, el sexisme, el capacitisme, la lesbofòbia, l'homofòbia, la transfòbia, la xenofòbia i tots els prejudicis basats en la intolerància– no actuen de manera independent, sinó que aquestes formes d'exclusió estan interrelacionades, i en certs contextos socials creen un sistema d'opressió que reflecteix la intersecció de múltiples formes de discriminació.

LOGO_INTERSECCIONALITAT

Interseccionalitat i arxius

Des d’aquest punt de vista, l’arxivística s’ha convertit en un terreny fèrtil per al debat sobre la interseccionalitat de les identitats. En un moment en què la definició identitària adquireix protagonisme en el debat polític i social, els arxius tenen l’oportunitat de convertir-se en espais segurs que fomentin la investigació, el coneixement i, en darrera instància, el diàleg per canalitzar i moderar els conflictes entre aquestes identitats; uns conflictes que, fins i tot, poden arribar a generar violència entre diferents comunitats.

Darrerament, a l’àmbit arxivístic s’han plantejat projectes i debats on s’evidencien els prejudicis clàssics amb que s’utilitzen habitualment els instruments de descripció i recuperació de la informació [4]. A través d’aquestes propostes multidisciplinars es planteja com recopilar i utilitzar materials d’arxiu d’una manera inclusiva, quins mètodes es poden utilitzar per detectar els col·lectius marginats, com s’esborren o es mantenen les interseccions a l’arxiu, com s’inclouen les veus marginades...

Objectius del programa

Seguint aquest plantejament, des del SAMLM hem constatat que a la majoria d’arxius únicament podem trobar els fons documentals de les grans personalitats, de les institucions més rellevants, de les administracions públiques i de les grans empreses. Massa sovint s’ignora la documentació relacionada amb les minories socials i els moviments col·lectius: la dona, el feminisme, el col·lectiu LGTBI, els migrants, el col·lectiu de persones amb diversitat funcional [5]. Els arxius, en aquest sentit, també tenim el compromís social de conservar una memòria plural i d’assegurar la custòdia de fons documentals que siguin representatius de les activitats impulsades per tots els col·lectius [6]. És per això que hem impulsat el programa “Interseccionalitat i arxius” que girarà al voltant de quatre projectes principals:

Amb el desenvolupament d’aquest programa pretenem assolir diversos objectius:

    1. procurar per la identificació i recuperació dels fons documentals vinculats als col·lectius silenciats
    2. aconseguir que el tractament documental sigui respectuós amb les diferents identitats i sensibilitats de la nostra comunitat
    3. analitzar els condicionants que permeten estudiar els casos individuals des d’un punt de vista interseccional: l’activitat professional, el grau de marginació, l’extracte social, el nivell econòmic, la formació, el temperament i la manera de ser...
    4. procurar que aquests col·lectius silenciats s’impliquin en la construcció del relat i la identitat històrica del municipi
    5. utilitzar un llenguatge inclusiu en els instruments de descripció i recuperació de la informació.

impulsar una nova anàlisi i revisió dels fons documentals de l’arxiu per tal de poder visibilitzar i  recuperar totes les veus silenciades.

buscar les complicitats idònies entre l’arxiu i els col·lectius exclosos per tal d’aconseguir l’empoderament mutuu.


[1] WEKKER, Gloria; SLOOTMAN, Marieke; ICAZA, Rosalba; JANSEN, Hans; VÁZQUEZ. Rolando, 2016. Let’s Do Diversity. Report of the Diversity Commission, Universitat d’Amsterdam (UvA), 2016:

[2] Ibídem.

[3] CRENSHAW, Kimberlé W., 1989. «Demarginalizing the Intersection of Race and Sex: A Black Feminist Critique of Antidiscrimination Doctrine, Feminist Theory and Antiracist Politic . University of Chicago Legal Forum, 14, 1989, p. 139-167. Universitat de Chicago.

[4] PADILLLA DELGADO, Jordi Interseccionalitat i arxius. La dada. El diari digital de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya. 10 de desembre de 2020

[5] SOLER JIMÉNEZ Joan “L’arxiu social com a estratègia de continuïtat”. Lligall. Revista catalana d’arxivística. Núm. 43. Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya. Barcelona, 2020

[6] MUR, Gerard E. “El futur social de l’arxivística”. Núvol, el digital de cultura. Barcelona, juny 2020. p. 31-32      

PERPINYÀ MORERA, Remei “Dones als arxius. Una presencia invisible”. Núvol, el digital de cultura. Barcelona, juny 2020. p. 56-57