Page 1 -
P. 1
Núm. 22
Juny 2023
Butlletí del Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar
La parada de Sesmond
L’Escola Superior d’Arxivística Cal dir que a casa nostra, a Catalunya, fa temps que els
i Gestió de Documents de arxius i els professionals que hi treballen són vistos amb
la Universitat Autònoma un cert reconeixement per altres territoris de l’Estat; i,
de Barcelona. 20 anys d’un arreu del món, l’arxivística catalana té avui força ano-
exitós projecte de formació menada. Arxivers i arxiveres de renom treballen en ins-
universitària titucions d’abast europeu i mundial i ocupen càrrecs a
organismes internacionals vinculats a aquesta disciplina.
Joan Pérez i Ventayol El país, a més, està dotat d’un sistema arxivístic que ha
Director de l’Escola Superior d’Arxivística i permès consolidar una estructura prou sòlida per projec-
Gestió de Documents tar-se, precisament, cap a aquests altres entorns.
Universitat Autònoma de Barcelona
L’estructura del model arxivístic català està conformada,
L’arxivística encara és una disciplina poc coneguda pel a grans trets, per un desplegament normatiu molt
gran públic. Bé, de fet, no és que sigui desconeguda, sinó important que arrenca amb el traspàs de la competència
que encara hi ha, en general, una visió de l’arxivística en arxius a les comunitats autònomes i que també és
molt encasellada a una imatge de documents antics plens fruit de la tradició arxivística catalana anterior a la
de pols, dipositats en un espai fosc i que només són acces- dictadura franquista. Aquí cal sumar-hi una direcció
sibles a erudits i a historiadors interessats per coses anti- pública vinculada al Departament de Cultura de la
gues. Però a poc a poc la ciència arxivística –perquè d’una Generalitat que va desplegar tota aquesta normativa,
ciència es tracta i així l’anomenen les grans universitats va crear els òrgans rectors del sistema, va territorialitzar
del món, archival science– comença a ser vista com una els centres amb la Xarxa d’Arxius Comarcals i va crear
disciplina que implica moltes altres coses. Moltes més. l’Arxiu Nacional de Catalunya i els arxius centrals de les
conselleries. És més, aquí encara cal afegir-hi els arxius
municipals i de l’administració local, així com tots els
arxius privats existents (eclesiàstics, d’institucions,
d’entitats, d’associacions, d’empreses, personals, etc.).
Autoria: Fundació UAB.
1 Juny 2023
