Page 1 -

Núm. 14
Butlletí del Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar
La parada de Sesmond
“Mirades d’ahir”1: la difusió
de la memòria oral i
el patrimoni audiovisual
a través de les xarxes socials
Joaquim Daban i Massana
Cap del Servei d’Arxiu Municipal
Afortunadament, cada vegada hi ha més persones, empreses,
associacions i institucions sensibilitzades en la protecció i la
salvaguarda del patrimoni documental audiovisual; i és per
això que, en els darrers vint anys, a la major part dels centres
d’arxiu del nostre país s’hi han ingressat una gran quantitat de
fotografies, pel·lícules i gravacions de so. En general, es tracta
d’un tipus de documentació força atractiva perquè les imatges
(fixes o en moviment) acostumen a despertar la curiositat i els
records d’aquells que poden sentir-hi qualsevol mena de vincle
social, familiar o cultural.
No obstant això,i en contraposició a l’interès que pot comportar
aquest tipus de documentació, cal destacar-ne la fragilitat dels
suports (plaques de vidre extremadament delicades, cintes
de vídeo amb data de caducitat, pel·lícules inestables...) i la
dificultat d’elaborar una descripció precisa del seu contingut
que permeti recuperar la imatge o la seqüència d’una pel·lícula
de forma ràpida i eficient.
En aquest context, el nostre servei d’arxiu municipal també
s’ha vist beneficiat d’aquest fenomen i és per això que, a finals
dels anys noranta i principis del dos mil, arribaren als nostres
dipòsits un volum important de fotografies (en plaques de
vidre, en cel·lulosa o en paper fotogràfic) que foren realitzades
a principis del segle XX per diferents fotògrafs de la nostra
població: Joan Baptista Gallissà,Emili Martínez,Antoni Xiberta,
Ernest Xifra, Joan Baptista Bernat, Josep Surís... Recentment,
però, també hem començat a rebre pel·lícules domèstiques o
professionals dels anys cinquanta, seixanta i setanta gravades
en diferents formats (en 8 mm, en súper 8, en 16 mm) i fins i
tot, darrerament, ja arriben cintes audiovisuals més modernes
en suports ben diversos: Umàtics, VHS, Super-VHS, Betes...
Sens dubte, aquest patrimoni audiovisual és de gran valor per
entendre i difondre el passat més recent de la nostra població;
però, no obstant això, cal ser conscients que el manteniment
d’aquests suports requereix un tractament especial, que la
conservació i preservació de les imatges necessiten l’aplicació
d’uns procediments específics, i que la descripció detallada del
contingut demana una anàlisi estructurada de la informació. És
per això que, amb la finalitat d’afrontar els diferents reptes, es
1 Aquest és un projecte interdisciplinari on ha col·laborat gent de procedència
diversa; des d’aquí, vull agrair-los la seva implicació: Grup d’Amics de l’Arxiu,
TIC –Serveis, Àrea de Comunicació Cultural de l’Ajuntament, Nova Ràdio
Lloret i, evidentment, tot el personal del SAMLM.
Març 2015
va projectar un dipòsit especial per a la conservació dels suports
audiovisuals (amb nivells adequats i estables de temperatura i
de grau d’humitat); es va planificar un procés de digitalització
d’imatges, pel·lícules i gravacions sonores (d’acord amb les
recomanacions donades per la Subdirecció General d’Arxius i
Gestió Documental); i es va elaborar una fitxa descriptiva que
fos capaç d’incorporar els camps d’informació que estableixen
les normes de descripció arxivística –NODAC i ISAD(G)–.
Malgrat tot, encara faltava treballar un element fonamental
que ens permetés aconseguir la descripció adequada de tota
aquesta documentació audiovisual; ens mancava una font
d’informació fiable que pogués facilitar-nos la identificació
correcta de les imatges i fotografies –el reconeixement dels
llocs, dels personatges, dels actes, de les dates...– i això,
evidentment, només podíem aconseguir-ho amb la complicitat
de la societat civil
Llavors, per tal de promoure aquesta col·laboració amb la
societat civil, l’any 2008 vam reunir un petit grup de persones
que poguessin ajudar-nos en la tasca d’identificar les imatges
històriques que tenim dipositades a l’Arxiu Municipal. Les
primeres reunions ja foren ben exitoses i de seguida es va
constituir el Grup d’Amics de l’Arxiu: un petit grup de vuit
persones, majoritàriament jubilades, disposades a trobar-se un
cop per setmana a les dependències de l’Arxiu i a transmetre’ns
tota la informació que recordessin sobre les fotografies que els
anéssim projectant. Evidentment, les reunions havien d’estar
coordinades per una persona vinculada a l’Arxiu que s’havia
d’encarregar de seleccionar les imatges digitals, projectar-les
amb bona resolució en una pantalla mural, estimular el debat
entre els assistents, i recollir totes les informacions i comentaris
d’interès. De bon principi, s’aconseguiren uns resultats
excel·lents, perquè els assistents no solament identificaven
amb precisió les diferents imatges que se’ls projectava, sinó
que també aportaven un munt d’informació sobre les antigues
denominacions de roques, cales i turons; sobre els motius i
malnoms que s’atorgaven a determinades famílies o persones;
sobre anècdotes i històries populars que havien quedat
oblidades... En definitiva, ens proporcionaven un conjunt de
dades que anava molt més enllà de la simple identificació i
contextualització de la imatge.
Captura de pantalla de l’apartat “Mirades d’ahir” del web del SAMLM.
1 Març 2015