Page 1 -

Núm. 15
Maig 2016

Butlletí del Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar

La parada de Sesmond

Agustí M. Vilà: La seva obra mostra una evolució remarcable. Els anys
evocant el passat mariner des 1984 i 1985 publicà Les nostres veles amb la voluntat de
de la terrassa del seu estudi recollir “anècdotes i fets” que havia recopilat en bona part
a partir de la tradició oral. Fou a partir de la seva jubilació
Núria Sala i Vila el 1987, quan s’obrí camí en la tasca d’historiador. En una
Professora titular d‘història d’Amèrica primera etapa es va dedicar a reconstruir la seva nissaga
Institut de Recerca Històrica - UdG familiar, que unia la dels Conill, Vilà, Domènech i Galí,
totes elles vinculades a la navegació i els negocis americans.
Fa molts anys, en la presentació d’un dels seus primers Tal com ell mateix va escriure, el seu propòsit inicial,
llibres al Casinet, Josep M. Fradera explicava que, en després descartat, fou presentar els seus avantpassats amb
cercar bibliografia relativa al comerç colonial, ell, com noms ficticis, a més d’optar per una redacció fluida amb
tants altres historiadors acadèmics, havia hagut de recórrer la voluntat d’“amorosir el relat estricte”. En realitat, l’obra
a l’obra d’erudits locals. I situava Agustí M. Vilà entre un extreia el seu potencial de la documentació patrimonial en
dels seus representants, fins a tal punt que després hi va què es basava, complementada quan era convenient amb
haver una fluida relació entre ambdós, com va evidenciar- fonts locals i sobretot de protocols notarials. L’esperit que
se en l’exposició feta l’any 1995 al Museu Marítim de traspua el llibre és el de qui buscava, amb les seves pròpies
Barcelona1, on es va incloure documentació provinent paraules, “mantenir els meus vincles amb el poble”, quan
del fons patrimonial de la família Vilà. L’anècdota és molt sovint s’havia vist com a “foraster del meu poble”.
pertinent en la mesura que situa l’obra de Agustí M. Vilà En realitat, feia notòria la seva voluntat d’arrelament i de
en la intersecció de dos corrents historiogràfics. Va iniciar recerca de la identitat situant-la en la pàtria de la infància
la seva ingent labor d’investigador seguint els pressupòsits viscuda a Lloret.
del que coneixem com a monografia local2, seguida per
aquells que cercaren reconstruir els orígens de la identitat
fonamentada en la pròpia vila i l’esdevenir de la seva gent.
La seva biografia personal s’acosta al prototip dels dits
estudiosos –pertanyents a sectors benestants, lletraferits,
professionals liberals, sacerdots... – ja que va arribar a la
història després d’una llarga vida professional d’enginyer
industrial, quan en jubilar-se cada cop volia estar més
temps al Lloret en el qual havia nascut i estiuejat sempre. La
seva obra es situa en l’etapa de recuperació, extraordinària
vitalitat i renovació de la historiografia local, coincidint
amb el retorn a la democràcia, quan es va incardinar la vella
tradició d’erudits i curiosos locals amb les llavors noves
fornades d’historiadors sortits de les aules universitàries3.
Coincidí amb la tasca dels ajuntaments i institucions locals
que varen promoure la institucionalització dels arxius
municipals i editaren els estudis d’àmbit local, com mostra
que els llibres de l’Agustí M. Vilà fossin editats pel Club
Marina Lloret i el mateix Ajuntament.

1 Benach, Joan-Anton; Fradera, Josep M. (dir.). Catalunya i ultramar: poder Agustí M. Vilà i Galí.
i negoci a les colònies espanyoles: 1750-1914. Barcelona: Consorci de les
Drassanes de Barcelona, 1995. Procedència: SAMLM (M. Assumpció Comas)

2 Vegeu les entrades: Casassas, Lluís (1979). “Monografia local”, Ictineu. Abril 2016
Barcelona: Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans (p. 317).
Puigvert, Josep M. (1992). “Monografia local”. Barcelona: Diccionari d’història
de Catalunya, Edicions 62 (p. 703-5). Santacana, Carles (2002). “Història
local”. Barcelona: Diccionari d’historiografia catalana, Enciclopèdia Catalana
(p. 641-644).

3 En aquest sentit, cal recordar el paper dut a terme per la revista Plecs d’Història
local, editada dins L’Avenç a partir de 1986, els congressos d’Història Local o el
Fons d’Història Local de Catalunya.

1