Page 1 -

Núm. 13
Març 2014

Butlletí del Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar

La parada de Sesmond

De l’Homo sapiens a la ciutadania en un compromís ètic per a transferir a les
a l’Homo digitalis passant persones el coneixement adquirit per les organitzacions.
per l’Homo arxivisticus També és veritat que en el context actual ens podem arribar
a plantejar si realment podem parlar o no d’arxiu personal.
Lluís-Esteve Casellas i Serra D’una banda, el correu electrònic ha substituït l’antiga
correspondència en paper i, consegüentment, les facilitats
Cap de la Secció de Gestió Documental i Arxiu derivades de la seva immediatesa n’han banalitzat l’ús. Fins i
Ajuntament de Girona tot, les postals han estat substituïdes per imatges quotidianes
trameses instantàniament mitjançant qualsevol dispositiu
Si és cert que l’home és l’únic animal que ensopega amb mòbil. I per arrodonir-ho, tenim tota aquesta informació
la mateixa pedra, de ben segur que perdrem la major part distribuïda en una infinitat de xarxes socials, xarxes de
dels nostres primers documents digitals, de la mateixa compartició de fitxers o de comptes de correu. És a dir, tot
manera que vàrem perdre la major part dels nostres primers allò que anomenem el núvol informàtic, tan assequible,
documents sobre argila, papir o cera. Segurament, llavors atractiu i, de vegades, perillós com llaminera era la caseta de
fascinats per la nostra habilitat o la bellesa de l’escriptura xocolata de Hänsel i Gretel.
i ara per les possibilitats aparentment sense límit de la En qualsevol cas, un arxiu personal sempre té dos
tecnologia. No obstant això, i ni que sigui a ensopegades, components: la inevitabilitat i la voluntarietat. La
alguna cosa hem après mentrestant. I és que, fins fa ben pocs inevitabilitat perquè no podem evitar generar documents,
anys, la major part de la societat assumia amb naturalitat des que naixem i al llarg de tota la nostra vida. La
que la seva memòria fos efímera, perquè només les classes voluntarietat perquè actualment la facilitat per a crear
privilegiades estaven en disposició de crear un arxiu. Ara, documents ens permet produir una quantitat ingent
en canvi, som conscients de la nostra memòria, sobretot d’informació. Alguns d’aquests documents, ja siguin
d’ençà de l’aparició i la popularització de la fotografia. Així, produïts involuntàriament o amb plena consciència,
vinculem les nostres vivències i la nostra identitat personal formen part del que anomenem documents vitals, o
i familiar principalment a les imatges captades per a ser imprescindibles en la vida d’una persona. Són aquells
recordades, records que podem crear i traspassar als nostres documents que acrediten la nostra identitat des d’un punt
familiars i amics. de vista administratiu, que garanteixen el reconeixement
dels nostres drets com a ciutadans, el que posseïm, els
En el darrer segle i per primera vegada en la història de la estudis, els contractes laborals, etc. Alhora, també, ho
humanitat, la major part de la població té la possibilitat són alguns documents de producció totalment voluntària,
de produir una quantitat ingent de documents vinculats a
la seva memòria personal. Tanmateix, la qüestió rau en si Com gestionem els nostres documents digitals?
serem capaços de preservar-la per al futur, per als nostres
descendents. No es tracta de l’eterna confrontació de
tecnologia contra individus, però hem de ser conscients que
hem creat una tecnologia a hores d’ara fràgil a efectes de
preservació. Ara bé, que els resultats d’aquesta “tecnologia
fràgil” siguin vulnerables fins al punt que siguin efímers
depèn només de nosaltres. La llibertat de produir documents
vinculats a la nostra memòria personal i familiar, si realment
volem que perdurin, ha d’anar necessàriament lligada a les
responsabilitats derivades de la seva preservació.

Evidentment, tot això està molt bé, però... no deu ser una
febrada dels arxivers, preocupats com estan per la preservació
de la memòria, del passat? D’entrada, val a dir que la nostra
preocupació és preservar, sí, però per al futur, no mirant al
passat. I podem afegir que des dels serveis d’arxiu públics
podem donar resposta i algunes recomanacions bàsiques
sobre com preservar els nostres arxius personals. És més,
sens dubte aquesta ha de ser una nova oferta de serveis per

1 Març 2014