Page 1 -
P. 1
Núm. 10
Febrer 2011
Butlletí del Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar
La parada de Sesmond
L’AAC i Lloret de Mar, cruïlla
d’interessos i complicitats
Joan Antoni Jiménez
President de l’AAC
L’Associació d’Arxivers de Catalunya (AAC), recentment d’autodidactes i de construcció de l’arxivística catalana
rebatejada com a Associació d’Arxivers-Gestors de basant-nos en un aprenentatge continuat. L’entitat va sorgir
Documents de Catalunya, té una extensa tradició com a per poder donar resposta a les necessitats d’unificar fórmules
eix vertebrador de la professió, i això malgrat tenir només de treball, intercanviar idees i reflexions, així com donar cos
vint-i-sis anys d’existència. En aquest sentit, la fundació teòric als problemes que se’ns plantejaven als arxius.
de l’AAC s’ha d’emmarcar i contextualitzar en la situació
general de la societat que la va veure néixer, quan l’any 1985 Ja des del moment de la seva creació, l’AAC va dirigir els
s’estava normalitzant el país després de la recuperació de la seus esforços a ser una entitat prestadora de serveis als
democràcia i del retrobament de les institucions catalanes. professionals; l’objectiu inicial va ser el de donar suport
tècnic a les persones associades que exercien l’arxivística i
L’AAC va aparèixer en un moment de reeiximent de la oferir col·laboració a les institucions públiques i privades que
política cultural, obscurida pels anys de la dictadura, com buscaven solucions a les seves necessitats documentals.
a símbol de la recuperació i posada al dia de la nostra
identitat després del túnel que havien suposat tants anys de Per assolir aquests objectius, l’AAC s’ha dedicat a potenciar
franquisme. Es volia que la cultura, i per extensió els arxius, el treball i la figura de l’arxiver defensant els seus drets i
fossin un referent significatiu del nostre passat com a país i interessos, ha ajudat a afirmar l’espai que correspon a la
un testimoni vital del que havíem estat. ciència arxivística, ha fomentat la creació de nous arxius
i ha col·laborat en la revitalització dels ja existents,
En aquells primers anys, els arxius en la seva qualitat sense oblidar-se de vetllar per la salvaguarda de tota la
d’entitat cultural, servien per donar prestigi a la població documentació històrica.
que els acollia. On hi havia un arxiu en funcionament era
emprat per donar una imatge de ciutat amb pes històric, de Nogensmenys, mereixen una menció especial dues línies
lloc amb solera i tradició. d’actuació que des del començament han caracteritzat a
l’AAC: la promoció de la formació i l’edició de publicacions
Així doncs, l’AAC va començar a rodar quan la majoria d’interès científic o tècnic.
dels professionals de l’arxivística encara estàvem iniciant-
nos-hi i anàvem aprenent sobre la marxa. Era un temps Pel que fa a la formació, des de finals dels anys 80 l’AAC
va liderar l’organització de vuit promocions de màster
Autora: Assumpció Comas. d’arxivística en col·laboració amb quatre universitats
catalanes, el que va servir de plataforma per a la creació
fa quasi 10 anys de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió
de Documents, actualment vinculada a la Universitat
Autònoma de Barcelona. Al llarg d’aquests anys, tampoc
no ha oblidat la formació continuada i ha realitzat més
de 150 cursos amb l’objectiu de donar un complement
formatiu de qualitat, adaptat a les noves orientacions que,
poc a poc, ha anat conformant la ciència arxivística.
Moment de la signatura del conveni per a la realització Pel que fa a l’edició de publicacions científiques, la revista
del XIII Congrés d’Arxivística de Catalunya. tècnica Lligall, la col·lecció “Textos” o l’aparició del Manual
d’arxivística i gestió documental han estat, en aquests
anys, la punta de llança del coneixement i del tractament
de la documentació. De manera continuada, aquestes
publicacions han liderat els avenços conceptuals i teòrics
que han fet possible la creació de doctrina i l’establiment de
1 Febrer 2011
