Page 1 -

Núm. 8
Butlletí del Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar
La parada de Sesmond
Lloret de Mar: fotografies i
pel·lícules a l’arxiu
Encara que a vegades sembli que sempre ha acompanyat la
humanitat, la fotografia tot just complirà 170 anys aquest
2009. El cinema, per la seva part, va oferir la primera
projecció pública el 28 de desembre de 1895 al Saló Indien
del Boulevard des Capucines, a París. Els anys 70 veieren
l’aparició dels aparells de vídeo domèstic i ja hem assistit a
la seva substitució per la tecnologia digital.Transformacions
que també han afectat de ple l’àmbit de la fotografia, des de
l’aparició el 1981 de la primera càmera digital.
Fixem-nos que aquests canvis, produïts cada vegada en
menys espai de temps, tenen unes evidents conseqüències
sobre els documents que es generen. Cap dels adolescents
catalans d’avui té consciència que fa escassament deu
anys calia introduir un rodet en una màquina abans de
d’obtenir-ne una imatge fotogràfica. I que llavors s’iniciava
un procés que suposava portar aquest rodet a una botiga
especialitzada que amb posterioritat et lliuraria el negatiu i
les fotografies positivades en paper.
Aquest procés, que pràcticament ha estat sempre així des
que el 1888 Richard Leach Maddox va comercialitzar la
càmera Kodak 100 vistes, produïa uns documents que
genèricament hem anomenat fotografies i que formen
part del que hem de considerar el patrimoni documental
fotogràfic d’una col·lectivitat. No pas les fotografies soles.
Incorporem en aquest patrimoni fotogràfic els documents
que hi estan vinculats: llibres registre de fotografies, textos
de naturalesa tècnica, correspondència, factures, llistes
de preus, comandes de material, documentació personal
(formació rebuda pel fotògraf, premis obtinguts), etc.
I semblantment passa amb el patrimoni audiovisual. No
només estrictament les pel·lícules, els vídeos i avui els
DVD, o els documents sonors (discs i cassets, per exemple).
Afegim-hi les fotografies lligades directament a aquests
documents audiovisuals, els guions, els contractes, els
materials de promoció i difusió, etc.
Des dels arxius tenim l’obligació de vetllar per la recuperació
i conservació d’aquest patrimoni que tots sabem que té una
extrema fragilitat i vulnerabilitat. Aquestes característiques
són precisament les que varen moure la UNESCO,
el 2006, a declarar el 27 d’octubre Dia Mundial del
Patrimoni Audiovisual en un intent de posar en evidència
la importància de preservar aquesta documentació perquè
sovint esdevé un testimoni clau per a la comprensió del
“desenvolupament econòmic, polític i social, l’evolució de
l’educació, el coneixement científic i la diversitat de cultures
de nacions i comunitats diferents”.
Gener 2009
Mostra dels diferents suports que formen part de l’arxiu audiovisual.
Autor: JDM.
Afortunadament el Servei d’Arxiu Municipal de Lloret
de Mar ja fa temps que treballa amb aquesta lògica i ha
incorporat els documents fotogràfics i els audiovisuals al
conjunt de la resta de documentació que custodia. És una
evidència, però l’Arxiu Municipal és l’Arxiu del municipi
i, en conseqüència, qualsevol testimoni documental que
serveixi per a ajudar a entendre com era aquest municipi
i, el que és més important, que pugui contribuir a fer-ho
entendre a les generacions futures, entra dins el seu àmbit
de competència.
En són proves més que evidents els fons fotogràfics: fons
Joan B. Gallissà, amb més de 800 plaques de vidre datades
entre 1905 i 1910, el fons Josep Vilà, amb més de 1.500
plaques de vidre datades entre 1910 i 1925, el fons Ernest
Xifre, amb més de 250 plaques datades entre 1910 i
1920, i el fons Emili Martínez, amb més de 3.000 plaques
datades entre 1910 i 1940. Sumem a tot plegat el darrer
fons audiovisual d’Isidor Llorca, que suposa incorporar al
patrimoni col·lectiu pel·lícules que ens mostren un Lloret
sensiblement diferent del d’avui.
Sens dubte que és a partir de la generositat individual de
molts donants particulars que contribuirem a enriquir
el nostre patrimoni conjunt. Però sens dubte, també, és
des dels arxius des d’on es pot garantir una conservació
adequada d’aquesta documentació, des d’on es portarà a
terme una adequada difusió del seu contingut i des d’on
es respectaran els drets morals i de propietat intel·lectual
inherents a les obres fotogràfiques i audiovisuals.
Joan Boadas i Raset
Arxiver Municipal de Girona i
Director del Centre de Recerca
i Difusió de la Imatge (CRDI)
Gener 2009