Page 1 -
P. 1

SESMOND

Butlletí del Servei d'Arxiu M unicipal de Lloret de Mar

Núm. 2                                                                Febrer, 2000

LA PARADA DE SESMOND                                                    4&

El record de l'Esteve Fàbregas                                        Esteve Fàbregas i Barri «L'Estevet».
                                                                      Autor de la fotografìa: Mas. Procedència: J. Domènech.
Seria un oblit imperdonable que el butlletí de l'Arxiu Munici-
pal, un òrgan de difusió de la cultura, silencies la mort d'un        son els bons arxivers- que oferï al public el tast de les sèves
escriptor, mes que mes quan aquest exercí de funcionan mu-            investigacions. Perquè fruit d'aquesta feina de benedicti van
nicipal durant mes de quaranta anys i tingué, per raons oficiáis      sorgir els llibres «Lloret de Mar» (de història local) -1959-, «Dos
i per la seva vocació d'historiador, una vinculació molt estreta      segles de marina catalana» -1961-, sobre el comerç amb
amb l'Arxiu. Ens referim, naturalment, a l'Esteve Fàbregas i          America, el «Diccionari de veus populars i marineres» -1985- i
Barri (nat el 9 de setembre de 1910 i mort el 16 d'agost de           «La cultura tradicional i el parlar de Lloret» -1989-, escrit en
1999). Tenia una vintena d'anys quan ja escorcollava els vells        col-laboració amb la seva esposa.
documents de la localitat, mercès ais quais faria, mes tard,
intéressants articles al quinzenari «Aires lloretencs» que exis-      L'espai de que disposem no permet allargar massa aquesta
tí entre el 1933 i el 1936, del quai fou un élément decisiu. N'hi     evocació. L'article que ens han demanat, però, pretén recor-
recordem un d'article titulat «Un document que reapareix»,            dar un home que va lluitar per la cultura des del seu Hoc de
dedicai a l'enquesta de l'intendent Patino, de 1716, on es posa       privilegi de l'Ajuntament, que va portar a terme
de manifest aquest contacte sovintejat que tenia amb els              commemoracions diverses -el record dels temps de les
papers prétérits. Fàbregas m'havia confessât haver ordenat            Amériques amb l'estrena de la sarsuela «La Bella Dolores»
en diverses ocasions l'Arxiu Municipal. En general, però, la          -1944-, el centenari de l'opera «Marina» -1955- o el Mil-lenari
cultura no ha estât mai la preocupació principal de la gent           de Lloret -1966-, per esmentar unes coses concrètes; i que va
que ha manat a la casa gran i l'Estevet -diminutiu del seu nom        estimar també aquests vells papers que ara, ben ordenats i
amb el qual era popularment conegut- va veure reiteradament           cal creure que salvats per sempre, constitueixen, per fi, un
com l'Arxiu anava d'un racó a l'altre segons nécessitais d'espai      autèntic Arxiu Municipal al servei de tothom.
per a altres finalitats i va acabar tirant la tovallola. Quan el qui
escriu aqüestes ratlles va recuperar l'any 1973 els lligalls de                                                         Joan Domènech i Moner
documents de la nostra historia local, havien anat a parar al
pitjor Hoc de les golfes i molts els va trobar menjats de les
rates o els dragons, empapats d'aigua deis degoters o
comparant la foscor amb tota mena de porquería. Tinc fotos
que ho demostren. Per això no és estrany que, veient com
anaven les coses, hi hagués hagut també màniga ampia en
deixar sortir de la casa consistorial pergamins i altres
documents importants. Alguns no s'han récupérât fins avui.
Fàbregas, en veure que compartía amb eli les sèves inquietuds
culturáis, em confessava la seva impotencia i quan jo
m'indignava i projectava canvis radicáis, em mirava per
damunt les ulleres amb aire incrèdul, com sí em digués: «Ja
t'ho trobaràs». En bona part, lamentablement, tenia raó.

L'Esteve, d'altra banda, a nívell particular i també en els seus
temps de joventut, va portar a terme una recerca exhaustiva
per les golfes de les velles cases de mariners, que li va permetre
apiegar una excellent documentado nàutica, d'una època
brillant de la historia local. Gracies a eli es va salvar. Aquest
fons, junt amb altres documents, constitueix la seva col-leccio
de diplomàtica naval que exhibía en una sala equipada a tali
de museu de la seva pròpia casa. Estic convençut que el seny
deis seus filis possibilitarà que un dia, en el futur, aquest arxiu
es pugui unir al municipal i agafar la volada que mereix.

Fàbregas fou, d'altra banda, un arxiver nat. Un arxiver de mots,
de frases, de costums... I, alhora, un divulgador -tal com ara
   1   2   3   4   5   6