Page 5 -

.. Joan Ferrer i Bernat,
L'ajuntament de Lloret
critica la Generalitat per
no destinar nous cicles
formatius a la vila
Segon s I'ajuntam ent de L1 oret , la Generalitat va p romet re,
tem ps entere, cic les fo rma tius so bre tu rism e i es port a la
vila. Havien d e co rnencar el curs passat, pe ro no va ser
possib le per ma nca de mitjans i de pro fessorat . Ara que el
conseller d 'Educació , Ernest Maragall, ha anunciat els nous
cicles formatius per al cu rs 200 7-2008 i no n 'hi ha cap per
L1oret, els representa nts mun ic ipa ls han demanat una rec -
t ificació .
El reg idor d 'edu cac ió de I'ajun tam ent , Franc esc Oliva , arg u-
me nta qu e existe ix dem and a i que es d etecta una nec essi-
tat social a la vila. D'un a banda, els alum nes que vo len dur a
te rme aqu est tip us de torrnaci ó, relac ion ada amb I'h ost aleria
i les act ivitats físico -e spor tives, han de des playar-se , co m
a mínim , fins a Girona. El regidor co nsidera que el co l·lec tiu
de is estudiants , que cada cop és més nomb rós , es mereix
cic les form atius a L1oret. D'altra banda , hi ha els directors
deis instituts, que volen oferir aquests cursos , i els grem is
emp resar ials, que necessiten rn á d 'obra p rep arad a.
Per tot plegat , I'ajuntament c onsidera que l.loret neces sita
aquest tipu s de c ursos for mat ius, d e grau mitja i supe rior.
Espera que la Generalitat s'h o repe nsi i rectif iq ui. Per argu -
me ntar -ho mill or, els rep resen tants munici pals tenen pr evist
reunir-se amb Ernest Maragall, desp r és d' haver- ho fet amb
el d elega t d ' Ed ucació de Giro na. celobert •
Correus obre un segon
local a Lloret
Donada la quantitat de feina existent, així co m el creixement de
població i de visitants, el servei de Correus s'ha vist obligat a
amp liar les seves instal·lacions a L10ret de Mar. Des de finals de
marc, ha ob ert un segon espai des d'on es distribueix la corres -
po ndenc ia per tota la vila.
Aquesta novetat no afecta els clients de Correus, que con tinuen
anant a la seu de sernpre, situada al carrer Oliva, on es prop or-
ciona I'atenció al client, es co ntracten produ ctes i I'admissió de
co rrespondencia. Els que ja no treballen en aquest local són
els 15 carters que hi ha en actiu a L1oret, que s'encarreguen de
repartir les cartes i la resta de cor respondencia des de la nova
seu, situada al carrer Gertrudis Moret.
La co mpra i adequac ió del nou local, que ha cos tat uns 800 .000
euros a Correus, permetra optimitzar la feina als seus treballa-
dors i oferir un servei millor als usuaris. celobert .
info@celobert.cat
5
p eriodista
La col na
Reivindicació historica
JBlanes, Lloret de Mar i Malgrat de Mar, s ón tres municipis
costaners que tenen les seves carac terístiques propias,
pero que en diversos casos presenten problemes i ob-
jectius comuns. Una reivíndicació hist órica d'aquests tres
municipis on es publica el Cel Obert, pero també de tots
els que es dediquen al turisme, és el seu ñnancament. Tota
poblaci ó turística té una serie de despeses extraordin ári-
es: la seguretat, la neteja i la recollida d 'escombraries, els
serveis de platja, I'abastament d'aigua potab le, les zones
d'aparcament, els serveis sanitaris...Tots aquests serveis
han d'estar preparats per a satisfer les necessitats de I'hi-
vern, pero també les de I'estiu quan el nombre d' habitants
es multiplica per tres, qua tre o cinc . Un deis parametres
més utilitzats per les admin istracions supramunicipals a
I'hora d 'atorgar diners és el del cens electoral. Els turistes
no estan censats, i aquí trobem un greu problema que fins
ara ningú ha sab ut resoldre amb eficacia. Les ad ministra-
cions tenen part ides per afrontar situacions especifiques
com pot ser el pla de barris o ajudes a les escoles amb
necessitats espec ials donad es les característiques deis
seus alumnes. Que tingui part ides, no vol dir que s'arribi a
tot arreu, pero almenys, saps on anar a demanar ajuda. Els
municipis turístics reclamen des de fa anys un ñnancament
específic i, de moment, reben com a resposta un ciar
silenci.
Tot i que cada municip i vol que els turistes vagin al seu po-
ble i no al del cos tat, en aquest cas cal unir esforcos de la
mateixa manera que ho fan, per exemple, el FC Barcelona
i el reial Madrid quan han de negoc iar temes de televisió,
drets en competicions internacionals o compensacions
per deixar jugadors a les seleccions . Al camp no es poden
ni veure, pero . als despa txos són més amics del que hom
es pugui pensar. Els munic ipis, també haurien de treballar
junts per reclamar millores a les infraestructures viaries i
ferrovi áríes, un altre gran deficlt tant a la Selva com a I'alt
Maresme o en el ja comentat financament turístico Ara
que s'acosten les eleccions municipals, potse r algun grup
trobara la manera de solucionar tots aquests prob lemes.
Semp re es diu que l'espe ranca és l' últlrn que es perd . •